La Genealogia de la Moral de Nietzsche: Crítica i Proposta de Nous Valors

La Genealogia de la Moral de Nietzsche

Crítica a la Cultura Occidental

Segons Nietzsche, la cultura occidental està viciada des dels seus orígens. Es tracta d'una cultura racional i dogmàtica (tant en la filosofia, com en la religió i la moral), obstinada a mantenir la racionalitat, que s'oposa a la vida i als instints, i per això és decadent. El principal error de la moral tradicional per a ell és l'anar contra la natura, contra la vida.

Origen Psicosocial dels Valors

Nietzsche descriu l'origen psicosocial dels valors dels conceptes bé i mal, i distingeix dos tipus de moral:

1. Moral dels Senyors

És una moral pròpia dels esperits elevats, que estima la vida, el poder, la grandesa i el plaer. És la moral pròpia del superhome, on el bo per a Nietzsche és la figura de l'Aristòcrata (que representava el valor, la força, la salut, la fermesa...).

2. Moral dels Esclaus

És la moral del dolor, la humilitat, l'amabilitat, la compassió, la resignació..., on el dolent per a Nietzsche és la figura de l'esclau, que representava el desinterès, l'abnegació i una agressivitat emmascarada.

Crítica a la Religió, la Ciència i la Filosofia

Nietzsche fa una crítica a la religió cristiana, on Déu representa el contraposat a la vida humana i al món, ja que s'oposa als valors de la veritable virtut (noblesa, bondat...). També critica la ciència i la filosofia, afirmant que no hi ha fets, sinó només interpretacions, només perspectives. En realitat, les paraules (la veritat) són un conjunt de metàfores i metonímies que hem oblidat que ho eren.

Proposta de Canvi de Valors

Per acabar amb la vulgaritat cristiana i alliberar l'home de tots els valors ficticis i decadents, i retornar el dret a la vida, Nietzsche proposa un canvi profund de tots els valors de la cultura tradicional.

1. La Mort de Déu

El primer que fa és certificar la mort de Déu. La mort de Déu representa la invalidesa dels valors de la cultura occidental. Amb la mort de Déu, l'home s'allibera a si mateix i es pot convertir en el creador del seu propi destí, cosa que li permet arribar a ser el superhome. Aquí sorgeix una nova perspectiva de l'ésser i de l'home (Nihilisme, que és el no-res, l'absència de sentit total).

2. Nous Valors

Ara toca construir un nou sistema de valors, on Nietzsche proposa:

2.1. La Voluntat de Poder

És la voluntat de domini de l'home sobre el que l'envolta, no a través de la violència o l'agressivitat, sinó de l'energia creativa, la superació constant, l'expansió, l'impuls, l'afirmació...

2.2. El Superhome

El nou home és un animal que s'ha superat a si mateix, on les seves qualitats són l'ànsia de viure, la valoració de la vida, el sentit de la terra, la recerca de la superació constant. El superhome és un ésser superior que es converteix en un ésser amb plenitud de poder i de domini sobre si mateix i sobre els altres.

2.3. El Vitalisme

Aposta per una nova forma de veure la vida on destaca la lluita, l'acceptació del dolor, la vida i la mort amb optimisme. A la felicitat s'arriba superant els obstacles, no renunciant a la vida. Aposta per la idea de l'etern retorn, que és la visió cíclica del temps. Tot és en el temps total, per tant, tot passa infinitat de vegades. Cada moment és decisiu perquè deixa una empremta eterna.

Una Nova Moral

Finalment, Nietzsche ofereix una moral nova basada en el natural, en la vida. Això és possible ara que Déu ha mort. Distingeix dos elements sobre la realitat:

1. L'Apol·lini

Fa referència a Apol·lo, el déu de les formes externes, de l'aparença plena de bellesa. L'apol·lini és el que dóna lloc a la figura, a l'ordre, a la mida i la raó.

2. El Dionisíac

Fa referència a Dionís, el déu de la vida, del vi, de l'alegria desbordant de viure. El dionisíac expressa l'embriaguesa, la desmesura, la renovació, la força, la vitalitat, l'ímpetu.