La genealogia de la moral: Nietzsche i la revolta dels esclaus

Comparació Home tràgic vs Home teòric

L'home tràgic és el que els grecs reflecteixen en les seves tragèdies, és l'home que entén que la vida s'ha de viure de forma plana perquè és conscient de la seva mortalitat. L'home teòric comença a partir de Sòcrates, es refugia en una visió creada per la seva pròpia ment que és una realitat paral·lela metafísica que allunya l'individua de la veritable realitat. L'home més que buscar la veritat el que vol és viure còmode i segur, els homes que no volen assumir el patiment tampoc tindran plaer i es refugiaran en constructes teòrics (intenta amagar el patiment, la vellesa, la malaltia) però qualssevol consol metafísic és un auto-engany que ens porta a viure una vida falsa. Conclusió: Hem eliminat Dionís perquè Dionís és també lletjor, vellesa i malaltia, però eliminant Dionís també acabem eliminant Apol·lo. Nietzsche no creu en cap valor absolut, només creu en la vida.

La genealogia de la moral

Nietzsche estudia llibres grecs i s'adona que a Grècia els termes bo-dolent significaven simplement unes determinades qualitats de l'individu. Les qualitats del bo són excel·lència, valentia, noblesa, i les del dolent són plebs, mediocritat, esperit gregari. Nietzsche diu que el bo s'identifica amb la figura del guerrer i el dolent no és que sigui dolent intencionadament sinó que els grecs feien servir dolent per distingir-lo del bo. Nietzsche diu que en el moment donat a partir del triomf del cristianisme, la moral canvia radicalment, a partir de la revolta dels esclaus el que abans hem definit com a dolent passarà a ser el bo, però és un bo que ha canviat de significat. Bo és obedient, fidel, submís, creu en les lleis de Déu, condemna als instints. Dolent és cruel, egoista, individualista, posa en perill a la majoria. Distinció entre bo i dolent era qualitativa en canvi ara bo és qui fa el Bé i malvat és qui té intenció de fer el mal. La revolta dels esclaus triomfa perquè els dolents que són gregaris tenen enveja del guerrer i busquen una manera de vençe'l, com que no poden guanyar-lo cos a cos ho fan psicològicament, els dolents com que són majoria aconsegueixen imposar els seus valors a través de conceptes com: mala consciència, culpa, pecat o càstig. Va passant el temps i tothom interioritza mecanismes de controls dels instints i pertant es mirarà el malvat com aquella persona culpable i pecadora, degut a aquesta revolta.