Generalitat (1932-1934): Reformes i Avenços

L'Aprovació de l'Estatut i el Desenvolupament de la Generalitat

Eleccions de 1932 i la Presidència de Macià

L'aprovació de l'Estatut va tancar l'etapa de la Generalitat provisional i va provocar el desenvolupament ple de la Generalitat. Tot seguit es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya el novembre del 1932 amb Francesc Macià com a president provisional. Ben aviat es van destacar dues coalicions: la liderada per Esquerra Republicana, que defensava un model social, republicà, progressista i laic, i la formada per la Lliga de Catalunya, que tenia un projecte conservador, catòlic i oposat al reformisme social. Aquestes eleccions les va guanyar l'ERC i Macià va ser escollit president fins que el dia 25 de desembre de 1933 va morir.

Lluís Companys i l'Obstaculització de la Generalitat

Aquesta va ser una època de moltes reformes, ja que el govern central era d'esquerres i, per tant, s'entenien. Aleshores Lluís Companys el va succeir fins al 1940, i en haver-hi un govern central de dretes, la Generalitat es va veure obstaculitzada. La tasca del govern va ser molt efectiva entre el novembre de 1932 i l'octubre de 1934, en què van tenir lloc els Fets d'Octubre i va ser suspesa temporalment.

Reformes Econòmiques

En l'àmbit econòmic, van crear infraestructures necessàries per als burgesos i els camperols. Les caixes de dipòsit, que eren una mena de banc on podien guardar els diners i d'allà no els hi podien prendre, com van fer amb la Reforma Villaverde. A més, després del crac del 29, van crear l'Institut d'Investigacions Econòmiques i també serveis d'estadística, els quals assessoraven on s'havia d'invertir.

Reformes Agràries i la Llei de Contractes de Conreu

També van millorar en l'àmbit agrari. Van crear cooperatives per tal d'enriquir-se, centres d'experimentació per poder provar nous mètodes i productes i no fer malbé la terra i, per tal de protegir els pagesos arrendataris, sobretot les rabassaires (arrendataris de vinya), van donar suport a la Unió de Rabassaires. A més, van acceptar reduir el 50% de les rendes als propietaris, fet que va causar la indignació d'aquests. Aleshores, l'11 d'abril de 1934, van crear la Llei de Contractes de Conreu, que substituïa els contractes de rabassa morta, perllongava la durada de l'arrendament a 6 anys per tal de fer més difícil l'expulsió dels rabassaires i també permetia la compra del terreny (valor de la terra) als rabassaires, ja que així, si era seu, s'encarregarien de produir més i millor. No obstant això, l'agricultura era una competència compartida i Lluís Companys esperava que el govern li ratifiqués, però no va ser així.

Reformes Socials i Sanitàries

En l'àmbit social, van crear la Llei de Bases, organització de serveis sanitaris i Assistència Social, i van millorar el servei sanitari augmentant la xarxa d'hospitals on es van dedicar a assistir els malalts, a l'atenció psiquiàtrica i a promoure campanyes de prevenció, vacunació i higiene. També van crear organismes de suport social com l'Institut contra l'Atur Forçós (ICAF), el qual va crear habitatges socials (Casa Bloc) i va promoure cursets per aprendre oficis, i el Consell de Treball, una organització de serveis d'assistència on implantaven cursets per millorar el treball, destinats sobretot als funcionaris.

Reformes en l'Ensenyament

Pel que fa a l'ensenyament, van implantar el bilingüisme i van crear escoles primàries, secundàries i professionals per reduir l'analfabetisme. També van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres per tal que es poguessin formar. Van atorgar l'autonomia plena a la Universitat de Barcelona, per tant, no estava censurada i era una font molt important de coneixement. I van crear noves biblioteques populars, arxius i museus per tal de difondre el patrimoni.

Reformes Culturals i Lingüístiques

Finalment, en l'àmbit cultural, van dividir el territori en 38 comarques per tal d'estar més descentralitzat, mentre que abans estava en vegueries. Van impulsar activitats literàries i artístiques. Van fomentar la premsa catalana fins al punt d'arribar a tenir 27 diaris catalans i, per tant, un gran ús de la llengua. I, per últim, es va normalitzar i normativitzar la llengua catalana amb l'elaboració del Diccionari de Pompeu Fabra.