Gèneres cinematogràfics: Expressió, Terror, Acció i més

Gèneres cinematogràfics: Un recorregut per la història del cinema

Expressionisme alemany

Exteriorització de les emocions, distorsió de la realitat, influència pictòrica, il·luminació expressionista, decoració exagerada, drames psicològics, terror mitològic, simbolisme, origen literari, influència en el cinema negre (film noir) i de terror. Maquillatges expressius, sense so, només música.

Surrealisme

París anys 20, situacions irracionals, la raó menyspreada, somnis, ruptures narratives, narració inconnexa, esperit transgressor.

Neorealisme italià

Anys 40’-50’, després de la Segona Guerra Mundial, cinema social i dramàtic, realista i naturalista, caràcter documental, efecte de realitat, entorn quotidià, càmera en mà, so directe, llum natural, escenaris reals (el drama ja és als carrers), films de baix pressupost.

Nouvelle Vague

França, a finals dels anys 50’, cinema d'autor, el director és l'autor indiscutible del film, visions particulars del cineasta, cinema més artístic que industrial.

Gèneres cinematogràfics per temàtica

Cinema de terror

Objectiu: provocar por intensa. Dos àmbits: fantàstic (origen sobrenatural) i psicològic (origen criminal). Subgèneres: slasher (assassinats en sèrie), gore (sang i fetge, visual delicat), splatter (excessiu, amb comicitat).

Cinema fantàstic

Fugida de la realitat, escenes inventades, origen literari, qüestions inversemblants, caràcter exòtic, fets surrealistes, efectes especials. Viatges en el temps.

Cinema d'acció i aventures

Menys profunds, moviment, dinamisme, velocitat, escassetat de contingut, cert vincle amb els thrillers, armes, violència, sorprendre a l'espectador i entretenir, efectes especials, postproducció digital, diàlegs limitats, conflictes entre personatges, suspens, viatges a llocs insòlits, exòtics, aventures en èpoques diferents.

Cinema històric

Ambientat en una època, tot passa en un temps i lloc, fets que han succeït, versemblança històrica, decorats, atrezzo.

Cinema modern internacional

Contraposició al cinema clàssic. Als Estats Units, moviment molt fort anomenat: New American Cinema.

Cinema underground

No visible pels mitjans, sense distribució massiva, petits llocs.

Altres gèneres cinematogràfics

Comèdia

Comèdia de situacions (gags, efectes còmics), accions divertides, slapstick (pallassades), bromes verbals. Funció principal: fer riure, entretenir. Subgèneres: comèdies romàntiques, comèdies socials (crítiques a desigualtats socials), paròdies d'obres anteriors, comèdies adolescents.

Western

Gènere nord-americà per excel·lència, la conquesta de l'oest als indis, caràcter violent i desig d'aventures, qüestions morals, lluita per la supervivència, nomadisme, la febre de l'or, viatges iniciàtics. Western clàssic (mateixos temes típics), western crepuscular (més melancòlic, s'acaba l'època i entra la modernització), spaghetti western (pel·lícules gravades a Itàlia i Espanya, a Almeria).

Cinema musical

Cançons i ball com a elements narratius, música i dansa, filmació en estudis amb llum artificial, decorats, teatralització, caràcter romàntic. Números musicals, veu i moviments corporals, coreografies, diversos estils musicals.

Cinema de ficció

Èpoques futures, desenvolupament científic i tecnològic, robots, apocalipsis, pel·lícules imaginàries narratives, utopia apocalíptica, distopia, futurístic i galàctic, astronautes, marcians, intel·ligència artificial, androides, contingut metafísic.

Cinema bèl·lic

Guerres, conflictes armats de tots els temps, representa fets històrics passats, guerres succeïdes. Lligat al cinema històric, representació fictícia basada en fets reals, dilemes morals, tragèdies, caràcter ètic, dramàtic i èpic.

Cinema negre/policíac/thriller

Origen literari, prové de novel·les franceses film noir, tipologia de personatges: delinqüents, policies, criminals. Ens parla d'un submón. El cinema de gàngsters va contra la llei, és urbà, amb escenaris nocturns, caràcter psicològic de les trames, la dificultat de canviar el passat, il·luminació expressionista (foscor, ambigüitat, angoixa), component dramàtic i sinistre, cinema de suspens. McGuffin. Als anys 60’ i 70’, el cinema negre deriva cap a un cinema més violent i explícit, amb molts més crims. Sorgeixen els thrillers. “Thrill” vol dir emoció, junta el cinema d'acció i el de terror. El neo-noir és la manera actual del cinema negre.

Melodrama/Drama

“Melo” (component musical), exageració d'aspectes sentimentals, peces instrumentals, la música té influència directa sobre l'espectador. Transcendència, caràcter transcendent. Drames socials, realistes, objectiu: commoure l'espectador. Històries de superació, cinema romàntic, lacrimogen.