Gèneres Cinematogràfics: Terror, Ciència Ficció, Històric i Documental

Gèneres Cinematogràfics: Una Exploració

7. Cinema de terror: Definició: Engloba totes aquelles pel·lícules que volen produir sensacions d'inquietud, temor i sobresalt a l'espectador. Generalment segueixen molts patrons de la literatura gòtica amb ingredients sinistres i morbosos que giren al voltant del dolor i la mort. Moltes vegades s'utilitza l'amor i els romans com a contrapunt.

Història: El primer cinema de terror el trobem en l'expressionisme alemany, tant per l'estètica com pel tema. “El gabinet del doctor Caligari” (1919) de Robert Wiene, “Nosferatu” (1922) de Murnau. Moltes d'aquestes pel·lícules van ser adaptacions de novel·les fonamentals com “Doctor Jekyll” de John Stuart Robertson, “El geperut de Notre-Dame” (1923) i “El fantasma de l'òpera” (1925). “El doctor Frankenstein” (1931). En l'actualitat, poc a poc les pel·lícules van anar deixant el romanticisme i van exagerar el sagnat i les ferides dels personatges. És el que es coneix com a cinema Gore. “Divendres 13” (Jason). Dins d’aquest gènere també trobem pel·lícules amb la presència diabòlica com “L'exorcista” de William Friedkin (1973). També es creen personatges estereotipats com el psicòpata, iniciat per Alfred Hitchcock a “Psicosi” (1961). Més tard, “El silenci dels anyells” (1990) de Jonathan Demme.

8. Ciència-ficció: Definició: Proposa una versió fantasiosa de la realitat relacionada amb totes les probables o destruïdes teories de la ciència. Moltes vegades ens parlen de la presència de vida extraterrestre, que s'apropen en un futur i sovint amb elements tecnològics com naus espacials, robots i altres tecnologies avançades.

Història: La primera pel·lícula va ser “Viatge a la lluna” (1902) de George Méliès, que es va inspirar en l'obra de Jules Verne. L'expressionisme alemany també va tocar aquest gènere gràcies a Fritz Lang amb l'obra “Metròpolis” (1926). Un dels estereotips que pertany a aquest gènere és el savi boig que és molt competent i descobreix alguna cosa per crear més poder: “Frankenstein” (1931) i “Parc Juràssic” (1933). Als anys 60 trobem “2001: Una odissea de l'espai” (1968) de Stanley Kubrick, que explica l'evolució humana. Als anys 70 surten adaptacions de sèries com “Star Trek” i “La guerra de les galàxies”. Moltes pel·lícules d'aquest gènere mostren actituds trencadores i esperançadores com “Alien” i “Terminator”. A partir dels anys 90, gràcies a l'evolució dels efectes especials, trobem pel·lícules com “Independence Day” o “Matrix”.

9. Cinema històric: Definició: Igual que en la novel·la, el cinema històric és susceptible de ser interpretat segons el punt de vista del que ho explica i dels interessos que té. Per això, en cap cas aquest gènere no pretén ser un assaig d'un fet històric, sinó que explica un fet tenint com a fons un esdeveniment històric. Per tal que els espectadors puguin entendre la pel·lícula, els personatges parlaran i actuaran amb la mentalitat actual i no com ho farien en aquella època. Les pel·lícules d'aquest gènere es divideixen en tres grups:

A: L'antiguitat: Egipte, Grècia i Roma. “Espartac” (1960) interpretada per Kirk Douglas, “Cleòpatra” (1963), “Gladiator”.

B: Època medieval: Cavallers. “Robin Hood” (1922), “Els cavallers de la taula quadrada” (1975).

C: Guerres del segle XX: “Salveu el soldat Ryan” (1998), “La jaqueta metàl·lica” (1987) i la sèrie “Rambo” (1982).

10. El documental: Definició: El documental constitueix un món apart respecte als altres gèneres, tant pel contingut com per la forma. Definim el documental com un tipus de cinema informatiu i didàctic que intenta mostrar la realitat de forma objectiva i crítica.

Història: Apareixen les primeres pel·lícules que es van fer, tot i que els autors no eren conscients del concepte documental, perquè el tema documental apareix més tard amb Vertov: “L'home de la càmera”. Diu que el documental ha de servir per mostrar la vida tal i com és, però l'hem de demostrar de forma diferent a l'habitual. Ell diu que la càmera ha de ser el que el nostre ull no veu.

Característiques: És molt difícil trobar característiques per als documentals:

1. Fugen de la ficció i intenten ser reals.
2. Actors no professionals.
3. Són més curts que les pel·lícules de ficció.
4. Es busca reflectir la realitat amb la màxima objectivitat, però amb un punt de vista que faci reflexionar a l'espectador.
5. Acostuma a ser actual.

Tipus: Hi ha molts tipus, però en destaquem els següents:

1. Social o periodístic: Vol mostrar una situació social.
2. Explorador o etnològic: Com vivien certes societats.
3. Naturalesa: Mostra la vida animal i vegetal, és de caire científic però està destinat a tot públic.
4. Històric: Mostra la realitat d'una altra època.

Autors: El més conegut és Michael Moore amb “Fahrenheit 9/11”.

Cinema comercial

El cinema comercial són les pel·lícules creades per la indústria cinematogràfica orientades a un gran públic i el seu objectiu principal és tenir beneficis econòmics. A aquesta categoria pertanyen la majoria de les pel·lícules que es projecten en les sales de cinema comercial i la majoria d'elles són promocionades a través de grans companyies de publicitat. En aquest tipus de pel·lícules acostumen a sortir actors famosos.

Cinema d'autor

Més enllà de la revista Cahiers du Cinéma, es refereix al cinema on la pel·lícula és una obra exclusivament del director, qui fa els seus guions i va més enllà dels estudis o de les pressions de la indústria, la qual cosa li dóna més llibertat per expressar els seus pensaments o sentiments.

Característiques:

1. Creació de pel·lícules amb guió propi al marge dels grans estudis i la indústria cinematogràfica.
2. Mostra una visió molt particular de la societat.
3. Tractament audiovisual propi del director.
4. Generalment utilitzen els mateixos actors en les seves obres.
5. Tractament de temes conflictius que inviten a la reflexió del públic. És per això que moltes de les seves obres no agraden a un gran públic, sinó a una minoria.

Cinema independent

És aquell que ha estat produït fora de la gran indústria cinematogràfica. Això significa un gran esforç per tal de trobar finançament. En general, són pel·lícules de baix pressupost fetes per petites productores. Gràcies als nous mitjans tècnics i programes d'edició, avui en dia es poden fer pel·lícules amb mitjans econòmics reduïts. La majoria del cinema independent es troba a Europa, on pràcticament no hi ha cap productora semblant a la de les Amèriques.

Característiques:

1. Moltes vegades es confon amb el cinema d'autor. La gran diferència és que en el cinema independent el director no juga un paper tan important.
2. Com que no depenen de les grans productores, sempre han de buscar fonts de finançament.
3. Es treballa en grups reduïts i amb pressupostos baixos.
4. S'allunyen del mainstream, és a dir, dels temes tòpics, per tant, busca demostrar la realitat de manera diferent.
5. Aquest cinema és innovador, creatiu i experimental, tant en la forma com amb les idees. I per tant, costa molt de catalogar.
6. Acostuma a ser realista i utilitza pocs efectes especials.
7. No acostuma a entrar en el circuit del cinema comercial i es presenta a festivals.