Gèneres Discursius, Tipus de Text i Sintagmes

Gèneres Discursius i Tipus de Text

Quan ens comuniquem, articulem els nostres enunciats en textos. L'emissor (amb la seva idiosincràsia) i el context (que el condiciona) determinen les característiques del text. La primera distinció que cal fer és entre el text escrit i el text oral.

Conceptes sintàctics bàsics que permeten denominar i identificar els sintagmes i les categories lèxiques, que es combinen entre ells per formar oracions.

1) Variació Textual

Les situacions comunicatives presenten una diversitat molt gran, i els parlants hi adapten el seu discurs amb textos molt variats. Hem de triar un discurs adequat a la situació en què ens trobem i efectiu per aconseguir allò que pretenem.

2) Criteris de Classificació de Textos

Acostumem a classificar els textos seguint diversos punts de vista:

• Canal de transmissió: escrits, orals.
• Suport usat: orals no directes, escrits en suports diferents (llibres, notes...).
• Grau de formalitat: formals o col·loquials.
• Tema: llenguatge corrent o textos especialitzats.
• Destinataris: divulgatius, experts o acadèmics.
• Àmbits socials: periodístics, discurs religiós, discurs polític.

La tipologia textual estableix un sistema de classificació basat en els criteris de la funció discursiva:

• Text narratiu
• Text descriptiu
• Text argumentatiu
• Text directiu
• Text explicatiu
• Text predictiu
• Text retòric
• Text conversacional

Atès que la majoria de textos reals presenten una mixtura de tipus de textos, els lingüistes parlen de funció dominant per poder classificar els textos en un tipus o en un altre.

3) Gèneres i Tipologia Textual

Podem relacionar els gèneres i la tipologia textual amb els gèneres literaris:

• Textos narratius: novel·la, conte, llegenda, còmic.
• Textos descriptius: retrat, caricatura, poema descriptiu.
• Textos argumentatius: assaig.
• Textos retòrics: qualsevol, pròpiament la poesia.
• Textos conversacionals: obra de teatre, guió cinematogràfic, diàleg filosòfic, etc.

4) Els Sintagmes

Els sintagmes són constituents sintàctics que es combinen per formar oracions. En ocasions, poden estar formats per un sol mot. En altres, poden tenir en el seu interior un altre sintagma.

Els sintagmes s'organitzen al voltant d'un element lèxic (nucli) que els hi dóna nom:

• SN: La meva companya de pis // La Berta // Nosaltres
• SV: Sovint compra pollastres de granja // plora // és feliç.
• SA: Molt agradable de veure // sorollós // gaire elegant.
• SP: Amb les mans a les butxaques // de broma // sense sucre.
• SAdv: Ben animadament // molt // ahir

5) Categories Lèxiques i Categories Sintagmàtiques

El nucli dels sintagmes no és l'element de significat més prominent del sintagma, sinó un mot que té les característiques gramaticals que determinen el funcionament del sintagma:

5.1 Propietats Morfològiques de les Categories Lèxiques

Es classifiquen segons les propietats morfològiques de: gènere, nombre, funció, persona, temps i mode.

5.2 Preposicions i Sintagmes Preposicionals

Les preposicions són elements relacionals. Això es manifesta en el fet que la preposició sempre porta un complement, que normalment és un Sintagma Nominal, però que també pot ser una oració o un altre SPrep. Fan funcions diferents de les dels sintagmes nominals.

5.3 Adverbis i Sintagmes Adverbials

Són modificadors del predicat o de l'oració. La major part d'adverbis han d'aparèixer sols i no formen sintagmes desenvolupats. Poden formar sintagmes alguns adverbis acabats en -ment. Les locucions adverbials són locucions prepositives que tenen valor d'adverbis i van sense complements.

5.4 Adjectius i Sintagmes Adjectivals

• Adjectius qualificatius: designen propietats dels objectes o entitats denotats pels noms: la noia feliç, el cavall blanc, les mosques empipadores.
• Adjectius relacionals o classificadors: denoten entitats i estableixen una relació amb el nom: atenció mèdica, rivalitat tribal, llum solar...
• Adjectius adverbials: equivalen a adverbis i modifiquen noms que tinguin valor d'esdeveniment, procés...: un possible pacte, els freqüents atacs de la guerrilla, la propera, possible, immediata dimissió del ministre...

Les Propietats del Text // El Nom i el Sintagma Nominal

1) Interacció entre Discurs i Text

El sentit d'un text es construeix a partir de la suma dels elements següents:

• El missatge literal que transmet.
• La intenció de l'emissor.
• La interpretació del receptor.
• Els implícits que comparteixen o no l'emissor i el receptor.

L'estructura multidimensional del text està basada en:

• MACROESTRUCTURA O ESTRUCTURA GENERAL: conjunt de característiques que fan que el text sigui adequat a la funció comunicativa que persegueix (registre, coherència, informació, etc.).
• MICROESTRUCTURA O ESTRUCTURA INTERNA: conjunt d'elements gramaticals i lèxics que garanteixen que el text estigui ben construït segons la gramàtica de la llengua, l'adequació del lèxic, l'ús de connectors, etc.

2) Propietats del Text

• Adequació Textual: Qualitat que regula l'adaptació del text a la situació comunicativa. És la propietat més pragmàtica i sociolingüística de la llengua. Respon a les necessitats comunicatives de l'emissor i a les estratègies d'interpretació. Està relacionada amb els registres lingüístics o varietats funcionals.
• Text coherent informativament (a partir de l'estructura interna).
• Cohesió Textual: Un text ha d'estar format per oracions ben formades i ben relacionades. Es refereix a la microestructura del text (lligams i connectors). És la propietat més propera als aspectes gramaticals de la llengua.

3) Connectors i Marques del Discurs

Són unitats lingüístiques que organitzen de manera seqüencial les parts de l'oració o les parts del text i aporten significat a aquestes relacions. Les marques discursives o enunciatives aporten informació sobre elements de l'entorn comunicatiu.

4) Noms / Tipus de Noms

• Concrets / Abstractes: cadira, xec // amor, felicitat.
• Comuns / Propis: careta, despertador // Maria, Picasso.
• Comptables / Incomptables: gos, plat // farina, tabac.
• Col·lectius: multitud, gentada, agrupació.
• Deverbals: Derivats de verbs amb un sufix o canvi en l'arrel: rebuig, destrucció, manteniment.

5) Modificadors Prenominals

• Articles: DEFINITS (LA, EL), INDEFINIT (UN, UNA).
• Demostratius: Indiquen proximitat o llunyania: AQUEST, AQUELL...
• Possessius: MEU, TEU, SEU, NOSTRE, VOSTRE, SEVA, LLURS, TEVES, SEVES...
• Quantificadors: Indiquen nombre o quantitat i es divideixen en:
  • NUMERALS: cardinals (dos, tres), ordinals (tercer), partitius o fraccionaris (mig).
  • QUANTITATIUS: indiquen quantitat d'una manera vaga: un munt de coses per fer, una colla de mentides, un pom de roses...
  • INDEFINITS: indiquen l'existència d'alguna o algunes entitats de la classe denotada pel nom: alguns amics de la Laia, diverses teories, certs problemes...

6) Complements del Sintagma Nominal

• Sintagmes Adjectivals
• Sintagmes Preposicionals
• Oracions Relatives o Adjectives

  Ajuden a identificar l'entitat a què es refereix el nom i tendeixen a anar en un ordre predeterminat.

7) Adjectius dins del Sintagma Nominal

La posició de l'adjectiu és darrere del nom, tot i que alguns poden anar davant. Alguns adjectius, depenent de la col·locació que mantenen respecte el nom (davant o darrere), poden modificar-ne el significat.