Gèneres i Estructura del Teatre: Tragèdia, Comèdia, Drama

Estructura de l'Obra Teatral

L'obra teatral es divideix en les següents parts:

• Actes: Parts principals en què es divideix l'obra.
• Escena: Seqüències de la trama que integren un acte. Es defineix per l'acció, el temps i l'entrada o sortida dels personatges.
• Quadre: Subdivisió temàtica que sovint implica un canvi de decorat. Descriu l'espai i l'època, i la relació entre els personatges.

Gèneres Teatrals Principals

Tragèdia

Peça teatral d'origen grec (s. VI aC), escrita en estil elevat. Presenta una acció seriosa protagonitzada per personatges importants que es dirigeixen cap a una desgràcia segura per culpa del destí.

La intenció és fer que l'espectador s'identifiqui amb el patiment dels personatges i que se senti malament. El llenguatge és treballat, similar a la poesia.

Temes tràgics: guerra, amor, justícia, venjança, odi, ambició, l'herència d'un destí fatídic que es transmet de generació en generació dins d'una nissaga.

Els personatges encarnen mites de rellevància social (déus, reis, prínceps, herois...). El protagonista es veu abocat a un conflicte greu que algú li imposa des de fora, i el destí l'arrossega cap a la desgràcia final, que sol ser un crim, mort o suïcidi. Per més que lluiti per escapar, sempre hi ha un desenllaç final inevitable.

L'objectiu d'aquest plantejament és posar en escena un patiment perquè el públic quedi impressionat i se senti empès a continuar vivint d'una manera més raonable, sense grans passions destructives.

Comèdia

Gènere teatral d'origen grec (s. VI aC) amb final feliç.

La intenció és distreure el públic i sovint fer crítica d'algun aspecte de la psicologia humana o vida social.

Els personatges són més propers a l'espectador, tant socialment com psicològicament. L'acció és quotidiana i banal.

A partir d'una situació inicial determinada, els protagonistes topen amb un obstacle que desencadena diferents peripècies. El nus està format per un seguit de situacions, malentesos provocats i paranys parats uns als altres. Sempre hi ha un desenllaç feliç.

Drama

A Grècia (s. VI-V aC), no va passar de ser un gènere menor amb intenció religiosa.

Al segle XVI, es consolida el drama modern, on destaca William Shakespeare.

Durant l'època barroca i romàntica (s. XIX) assoleix el màxim esplendor, afavorit pel fet de tractar temes contemporanis. Es deixa d'escriure en vers i es comença a escriure en prosa (més realista).

Intenció: que l'espectador senti el patiment dels personatges i reflexioni.

El llenguatge s'acosta al de la comèdia, però és seriós i greu com el de la tragèdia.

Temes: similars als de la tragèdia.

Personatges: semblants a l'espectador. El protagonista està involucrat sense saber les causes i es veu abocat a una lluita contra el seu propi caràcter o un col·lectiu social contrari a les seves idees.