Gèneres literaris clàssics: èpica, lírica i dramàtica

Gèneres literaris clàssics

Poesia èpica

Poesia èpica: primera manifestació literària de totes les cultures de les quals som hereus. Explica gestes heroïques (històriques o llegendàries) inspirades en fets reals. L'epopeia de la qual som més hereus és l'homèrica: la Iliada i l'Odissea (s. IX–VII aC, a Troia). Les obres d'Homer representen un passat confús i fabulós. La influència de les dues epopeies va durar fins al final de l'edat antiga, ja que eren utilitzades com a llibre de text, comparable amb l'Alcorà i la Bíblia.

Els romans també van conrear l'epopeia. Les epopeies procedeixen d'una tradició oral. L'Eneida, de Virgili, explica els orígens llegendaris de Roma.

El naixement de les llengües romàniques recupera el tipus d'epopeia d'origen anònim. Exemples per llengua:

• França: Chanson de Roland
• Castella: Cantar de Mio Cid
• Alemanya: Cant dels Nibelungs
• Itàlia: Orlando innamorato (Boiardo), Orlando furioso (Ludovico Ariosto) i Gerusalemme Liberata (Torquato Tasso)
• Català: no se n'han conservat gaires; però Verdaguer va escriure L'Atlàntida (s. XIX); el seu gran poema és Canigó (narra els orígens de Catalunya a partir de llegendes recollides al Pirineu)
• Occità: tampoc abundant; però Frédéric Mistral escriu Mirèio

Poesia lírica

Poesia lírica: se'n nomena així perquè s'acompanyava amb el so d'una lira. Va néixer a Grècia després de l'edat heroica, quan es formaren les diverses polis i hi florí una classe social nova. Representa la descoberta i la conquesta de la personalitat humana, de l'home com a individu que ja no contempla i descriu un món que li és extern, sinó el seu esperit.

La lírica grega (s. VII aC fins s. IV aC) podia ser coral (cantada per un cor) o monòdica (cantada per una sola persona). La lírica dels grans poetes llatins (Catul, Horaci, Ovidi) és de caràcter més llibresc; hi havia rotlles de papir manuscrits que la gent llegia a les biblioteques.

A l'Edat Mitjana, els poetes es dedicaren a distreure la gent amb cançons de taverna, d'amor, temes socials o fins i tot sobre diners, sovint escrites en llatí. La primera llengua lírica en llengua romànica va ser la dels trobadors.

Petrarca va convertir la dona estimada en un ésser espiritual que fa reflexionar el poeta sobre els motius més profuns i secrets del sentiment.

Poesia dramàtica (s. VI aC)

Poesia dramàtica (s. VI aC): formes principals: tragèdia, comèdia, drama satíric i mim. Característica comuna: el pas del pla de la narració i la descripció al pla de la imitació i la representació mitjançant personatges que participen en la mateixa vivència.

Això suposà per als contemporanis una innovació rica de possibilitats. Gràcies a les obres d'Esquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes, la tragèdia i la comèdia van assolir una grandesa sovint considerada inigualable.