Gèneres Literaris: Narrativa i Teatre - Definició, Origen i Elements
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,74 KB
Definició de Narrativa: Gènere i Elements Clau
La narrativa és el gènere literari al qual pertanyen les obres que expliquen una història de ficció protagonitzada per un personatge. Els fets narrats poden referir-se a esdeveniments reals o imaginaris. La funció del llenguatge que predomina en la narrativa és la funció referencial.
Elements Essencials de les Obres Narratives
- El personatge permanent és el subjecte de la narració.
- El procés temporal consta d'una successió d'esdeveniments imprevisibles.
- El sentit moral és el motor que genera la història i la finalitat del relat.
L'Origen de la Narrativa: De l'Epopeia a la Novel·la
Al segle VIII aC es troben les primeres mostres narratives, com la Ilíada i l'Odissea d'Homer. Aquestes eren dues narracions èpiques que es basaven en antigues llegendes gregues. Aquests llargs poemes formen part de la modalitat de l'epopeia de caire tradicional, ja que relataven accions heroiques pròpies d'un temps remot. El cant VIII de l'Odissea ens dona una idea clara del que era el cant èpic.
L'epopeia tradicional homèrica esdevindrà el model narratiu de l'epopeia culta, la mostra més antiga de la qual és l'Eneida. A l'Edat Mitjana s'origina una nova modalitat que constituirà la base de la narrativa moderna: les cançons de gesta, que representen l'èpica medieval, basada en fets històrics i elements llegendaris.
A partir del Renaixement, l'epopeia culta serà conreada per diversos autors. Amb el pas del temps, l'epopeia dona origen a un altre gènere narratiu, la novel·la, que s'adaptava més als gustos i als ideals de la societat burgesa. Simultàniament, el terme "narrativa" va substituir el terme tradicional d'"èpica".
El Teatre o Gènere Dramàtic: Acció i Representació
El teatre és el gènere al qual s'adscriuen les obres que tenen com a finalitat la representació escènica d'uns fets davant d'un públic. El teatre es caracteritza per:
Característiques Clau del Gènere Dramàtic
- És el gènere de l'acció: el públic percep el contingut de la història a través dels personatges.
- La forma de comunicació és el diàleg, que es pot presentar en vers o en prosa.
- Té com a objectiu convertir-se en espectacle, posant en joc un llenguatge escènic.
- Té una funció apel·lativa, i és el gènere de la segona persona.
Orígens del Teatre: Tragèdia i Comèdia Gregues
El teatre té origen en determinades manifestacions religioses de l'Antiga Grècia. La tragèdia es pot vincular amb el culte als morts i als herois, i es va desenvolupar en un ambient solemne i urbà. La comèdia, en canvi, es va anar conformant en les festes rurals dedicades al culte a Dionís.
La tragèdia ens ofereix uns conflictes que sorgeixen del fons de les passions humanes i esdevenen constants al llarg de la història.
Elements del Text Teatral: Diàleg, Monòleg i Didascàlies
La forma habitual del discurs dramàtic és el diàleg i el monòleg. Hi poden haver monòlegs en forma d'aparts (un personatge fa un discurs per a ell mateix). En alguna obra també podem trobar la veu en off, que prové de fora de l'escenari i fa el paper de narrador extern.
Les pauses i els silencis contribueixen a donar intensitat dramàtica al discurs teatral. També hi apareix la didascàlia, el conjunt d'instruccions de l'autor adreçades als actors, els apunts sobre l'acció i l'escenografia, i les acotacions.