Gèneres Literaris, Retòrica i Llengües Romàniques: Conceptes Essencials
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,29 KB
La Llengua Oral: Simplicitat i Retòrica
La llengua oral és més simple i menys treballada.
Retòrica i Poètica: L'Art del Discurs i la Creació
La retòrica és l'art de parlar bé per persuadir i convèncer la gent (l'art del discurs oratori). La poètica és l'art de la creació literària.
Quintilià: Normes de l'Oratòria i la Gramàtica
Quintilià va posar per escrit les normes de l'oratòria, la gramàtica i les regles per escriure.
Gèneres Literaris: Classificació i Orígens
Els gèneres literaris són categories per classificar les obres literàries segons la seva forma i contingut. Aristòtil va definir els tres grans gèneres:
- La poesia èpica
- La poesia lírica
- La poesia dramàtica
La poesia no va néixer per ser llegida, sinó per ser recitada o cantada.
La Poesia Èpica: Gesta Heroica i Tradició
La poesia èpica és un culte en honor de les forces de la natura o de les divinitats. Explica gestes heroiques (històriques o llegendàries). Obres destacades són L'Odissea i La Ilíada gregues. Les epopeies llatines són d'autors coneguts i no procedeixen d'una tradició oral.
La Poesia Lírica: Expressió de Sentiments Personals
La poesia lírica s'acompanyava amb el so d'una lira. L'home, com a individu, descriu un món que li és extern: el cant expressa les passions, els sentiments i els pensaments del poeta. La primera lírica en llengua romànica va ser la creada pels trobadors, que reflectia la societat feudal en la manera com el trobador professava el seu amor a la dama que estimava (declarar-se vassall).
La Poesia Dramàtica: Acció i Representació Teatral
La poesia dramàtica es basa en les accions. Es classifica en: tragèdia, comèdia, drama satíric i mim. Representa el pas del pla de la narració-descripció al pla de la imitació-representació, per mitjà d'uns personatges que participen de la mateixa vivència.
Principals Gèneres Literaris Moderns
La Poesia
Qualsevol composició escrita en vers. Inclou una gran diversitat de gèneres.
La Narrativa
Té com a finalitat explicar coses reals o fictícies, defensar una idea o ensenyar. Es divideix en dos grans gèneres:
- La narrativa de ficció
- La narrativa didàctica
La Narrativa de Ficció
Inclou dos subgèneres molt semblants:
- La novel·la
- El conte
La Novel·la
Narra una història de ficció o basada en fets reals. La història sol girar entorn d'un personatge, el protagonista, i la trama presenta tres graus:
- La presentació del conflicte
- El nus, en què la trama es complica i fa augmentar l'interès del lector
- El desenllaç, en què es resol el conflicte, i pot tenir un final feliç, dissortat, trist o bé obert
El Conte
Relat breu en prosa d'una història de ficció. La seva estructura és força senzilla, hi intervenen pocs personatges i aquests són poc complexos. El conte pot ser popular i literari.
La Narrativa Didàctica
Té com a finalitat exposar coneixements o defensar una tesi sobre algun tema d'interès social.
El Teatre
És la representació que uns personatges fan d'una història de ficció o basada en fets reals. No és només un text literari, també és una representació. De gèneres teatrals n'hi ha un bon nombre: tragèdia, comèdia, drama, tragicomèdia, sainets, entremesos, etc.
Els Tòpics Literaris (Topoi)
Els llocs comuns responen a la designació en grec topoi, que significa 'lloc', i va ser el nom que els va posar Aristòtil. Els topoi són els temes o termes més utilitzats pels escriptors, ja que és molt difícil trobar un tema sobre el qual no hagi escrit mai ningú.
Tòpics d'Amor i Amistat
L'amor, segons el concepte que en tenim ara, no es va convertir en un tòpic literari fins que van aparèixer els trobadors i van convertir la seva dama en objecte d'amor. Un tema relacionat amb l'amor és el de l'amistat, potser més apreciat i tractat pels autors clàssics.
El Locus Amoenus: El Lloc Paradisíac
Els clàssics admiraven la bellesa del paisatge i dels elements que en formen part. Per això van inventar llocs perfectes o paradisíacs. Aquest tòpic literari es coneix com a locus amoenus.
L'Evolució del Llatí i el Naixement de les Llengües Romàniques
Al segle V, amb la desaparició de l'Imperi Romà, el llatí que els romans havien implantat a tota la conca del Mediterrani va anar evolucionant d'una manera diferent a cada zona, excepte als territoris on va acabar desapareixent.
La Preservació del Llatí a l'Edat Mitjana
De tota manera, el llatí es va conservar com a llengua de cultura gràcies a l'Església, que en va fer la seva llengua oficial i va preservar la cultura grecollatina durant tota l'Edat Mitjana als monestirs i a les escoles catedralícies, que van ser els dipositaris de la cultura grecollatina.
El Segle VIII i el Naixement de les Llengües Romàniques
Al segle VIII, la gent ja no entenia el llatí i parlava català, francès, castellà, occità, etc. És l'època del naixement de les llengües romàniques.