Gèneres Teatrals i Dialectes del Català: Guia Completa

Gèneres Teatrals i Musicals

Gèneres Teatrals Majors

Tragèdia

• Origen grec.
• Acció seriosa i llenguatge elevat, sovint en vers.
• Personatges de rang social alt (reis, nobles, divinitats) amb dimensió heroica.
• Destí fatal; els personatges principals moren.

Comèdia

• Acció còmica.
• Personatges comuns i quotidians.
• Llenguatge planer, sovint en prosa.
• Final feliç i voluntat d'educar l'espectador.

Drama

• Gènere intermedi entre tragèdia i comèdia.
• Tractament de l'acció seriós, però amb personatges corrents.
• Temes d'abast humà.

Actes Sacramentals

• Representació de fets sagrats.

Gèneres Teatrals Menors

Monòleg

• Obra culta d'un sol personatge i un sol acte.
• Temes molt diversos.

Sainet

• Peça breu d'un sol acte, de caràcter còmic.
• Intercalat entre actes d'una obra més extensa.
• Ambients col·loquials.

Misteri

• Temàtica religiosa adreçada al poble.
• Representada al carrer, segueix el calendari litúrgic (Nadal, Quaresma, Pasqua, etc.).

Farsa i Entremès

• Teatre popular de temàtica laica.
• Omplien espais entre altres actes.
• Personatges populars i to poc seriós.
• Llengua col·loquial.

Gèneres Musicals

Òpera

• To seriós i elevat.
• Caràcter tràgic o dramàtic.

Sarsuela

• Origen hispànic.
• S'alterna la cançó amb el diàleg.

Comèdia Musical

• Vol distreure el públic.
• Sovint inclou ball a més de cançó.

Variació Geogràfica del Català: Dialectes i Característiques

El català es divideix en dos grans blocs dialectals:

• Oriental: Rossellonès, Central, Balear, Alguerès.
• Occidental: Lleidatà, Valencià.

Dialectes Orientals del Català

Rossellonès

Fonètica

• La o àtona es pronuncia u (ex: llop > llup).
• Desaparició de la -a final àtona (ex: gàbia > gabi, bèstia > besti).

Morfologia

• 1a persona del singular del present d’indicatiu amb -i final (ex: canto > canti, temo > temi).
• El plural dels mots acabats en -n es fa només amb -s (ex: plens > ples, pans > pas).
• Negació amb pas, sense no (ex: no ho sap > ho sap pas).

Lèxic

• Nugues (nous).
• Aper (porc senglar).
• Fedes (ovelles).
• Roba (vestit).
• Pallago (noi).

Català Central

Fonètica

• Vocalisme àton amb [u], [i] i [ə] (vocal neutra).
• Emmudiment de la -r final i dels grups consonàntics -nt, -nd, -lt, -ld, -ng, -nc.

Morfologia

• La -o final àtona es pronuncia -u (ex: canto > cantu, temo > temu).
• Ús dels possessius meva, teva, seva (en lloc de meua, teua, seua).

Lèxic

• Mirall, noi, llombrígol, xai, etc.

Català Balear

Fonètica

• Iodització (ex: palla > paia, ull > ui).
• Desaparició de la -a final àtona (ex: gàbia > gabi, bèstia > besti).
• La vocal final dels segments -qua i -gua passa a [o] o [u] (ex: aigua > aigo/aigu, llengua > llengo/llengu).

Morfologia

• Ús de l’article salat (es, sa, els, ses).
• Vitalitat de l’article personal (ex: en Josep, n’Aina, na Maria, n’Andreu).
• Desinència zero en la 1a persona del singular del present d'indicatiu (ex: canto > cant, temo > tem).
• Desinències verbals -am i -au per a la 1a i 2a persona del plural del present d'indicatiu (ex: cantem > cantam, canteu > cantau).
• Predomini dels pronoms febles amb forma plena (me, te, se, etc.).

Lèxic

• Al·lot (noi).
• Nin-nina (nen-nena).
• Ca (gos).
• Talent (gana).
• Safanària (pastanaga).

Alguerès

Fonètica

• Les vocals a i e àtones neutralitzen en [a] (ex: vinagre > vinagra).
• Les consonants d i l entre vocals passen a r (ex: meló > maró).
• El grup r+consonant passa a l+consonant (ex: Barcelona > Balcerona).
• No palatalitza la n a ny a fi de mot (ex: any > an).

Morfologia

• Desinència zero en la 1a persona del singular del present d'indicatiu (ex: canto > cant, temo > tem).
• Ús dels articles lo, la, los, las.
• Col·locació del pronom feble darrere el verb en certs casos (ex: l’has fet > fet l'has).

Lèxic

• Ixir (sortir).
• Gonella (faldilla).
• Ver (veritat).
• Anca (cama).

Dialectes Occidentals del Català

Lleidatà

Fonètica

• Africanització de les fricatives inicials (ex: xic > txic, jou > tjou).

Morfologia

• Plurals amb -ns (ex: homes > hòmens, marges > màrgens).
• Ús dels articles determinats lo, la, los, les.
• Desinències verbals -ix i -isca en verbs de la 3a conjugació (ex: serveix > servix, serveixi > servisca).

Lèxic

• Moixó (ocell).
• Silló (càntir).
• Fraga (maduixa).
• Xic (noi).
• Parèixer (semblar).

Valencià

Fonètica

• El so palatal fricatiu sonor s’articula africat (ex: àgil > àdgil).
• Freqüent caiguda de la -d- intervocàlica (ex: cremada > cremà, llaurador > llauraor, mocador > mocaor).

Morfologia

• Desinència -e en la 1a persona del singular del present d'indicatiu (ex: canto > cante, parlo > parle).
• Demostratius i adverbis de lloc amb tres valors de distància (ex: este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí, allí).
• Subjuntiu amb les desinències -ara, -era, -ira (ex: cantara, temera, sentira).
• Numerals propis (ex: dos, huit, dèsset, díhuit, denou).

Lèxic

• Dacsa (blat de moro).
• Espill (mirall).
• Aplegar (arribar).
• Xic-xiquet (noi).