Gèneres Teatrals i Teatre Català del Segle XIX: Guimerà i Escalante

Els Gèneres Teatrals: Orígens i Evolució

Des dels orígens, el teatre ha exposat temes com l'amor, l'odi, la mort, etc., a través dels gèneres següents:

• La Tragèdia: Assumptes Greus i Destí Inevitable

  És una obra dramàtica que tracta assumptes greus i transcendentals. Els temes són tractats amb un to seriós i un estil elevat. Les tragèdies clàssiques, amb arguments de la mitologia, presenten un protagonista que s'enfronta al seu propi destí.

• La Comèdia: Crítica, Sàtira i Rialla del Públic

  Té una intenció crítica o satírica, buscant la rialla del públic i fer passar una bona estona. El seu món està lligat a la realitat quotidiana i sempre té un final feliç.

• El Drama: Gènere Mixt i Conflicte Superable

  És un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia. Mentre que en la tragèdia la caiguda és inevitable, en el drama l'heroi domina el conflicte que se li planteja i no té un destí tràgic. La tragèdia grega, la comèdia llatina i el drama són les tres categories teatrals principals, però al llarg de la història han aparegut nombrosos subgèneres.

El Teatre Català del Segle XIX: Culte i Popular

El teatre català del segle XIX va estar marcat per dos corrents principals: el teatre culte i el teatre popular.

• El teatre culte utilitza una llengua culta i arcaica. Dins d'aquest corrent, destaca Àngel Guimerà, que va intentar produir un teatre digne basat en models romàntics, com els drames històrics.

  Àngel Guimerà: Innovació i Compromís Social

  Àngel Guimerà va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va arribar a Catalunya als 8 anys. Des de la tradició realista, va introduir innovacions tècniques com l'ús de decasíl·labs. En la seva obra apareix sovint l'ésser marginat, rebutjat per la societat encara que tingués una conducta exemplar.

  • Drames Realistes de Guimerà

    Ambientats en l'època contemporània, plantegen una problemàtica lligada a la realitat. Destaquen obres com Maria Rosa (1894) i Terra Baixa (1897).

  • Tragèdies Romàntiques de Guimerà

    Amb ambientació medieval, un tractament subjectiu i llegendari, presenten trets típicament romàntics. L'obra més representativa és Mar i Cel (1888).

• Dins del teatre popular, destaca Eduard Escalante.

  Eduard Escalante: Retrat de la Burgesia Valenciana

  Eduard Escalante (València, 1835-1895) va tenir un gran domini dels recursos teatrals. Va construir tipus molt ben caracteritzats dels estrats socials de la ciutat de València, especialitzant-se a retratar tipus, situacions i ambients de la burgesia valenciana. Va escriure sobretot sonets i peces dramàtiques d'un acte, humorístiques i rimades, representades en els entreactes d'obres majors. Els seus protagonistes eren menestrals, petits comerciants i artesans que volien progressar econòmicament i socialment, expressant-se amb un castellà ple de valencianismes. Entre les seves obres destaquen Bufar en caldo gelat (1869) i Barraca en la Cabaña (1871).