Gèneres, Tòpics i Moviments Literaris Catalans

Gèneres Literaris Fonamentals

Narrativa: L'Art d'Explicar Històries

La narrativa es caracteritza per la prosa i té com a objectiu explicar històries, amb elements clau com els personatges, el temps, l'espai i el narrador.

Poesia: L'Expressió dels Sentiments

La poesia s'expressa a través del vers i busca expressar sentiments, fent ús de la mètrica, la rima i diversos recursos literaris.

Teatre: La Representació de Conflictes

El teatre es basa en el diàleg i té com a finalitat representar conflictes, sovint amb l'ajuda d'acotacions escèniques.

Tòpics Literaris Clau

• Descriptio puellae: Prototip de dona ideal.
• Homo viator: Compara la vida amb un camí.
• Locus amoenus: Descriu una natura equilibrada i idealitzada.
• Tempus fugit i Carpe diem: La fugacitat del temps i la invitació a gaudir del present.
• Ubi sunt?: Pregunta retòrica sobre el parador de persones o coses del passat.

La Il·lustració i el Neoclassicisme

La Il·lustració neix a França i Anglaterra. Pretenia conèixer la realitat a través de l'observació i l'experimentació. L'objectiu principal era fomentar la raó i l'educació. El Neoclassicisme, per la seva banda, proposava un retorn als models del món clàssic.

El Baró de Maldà (Rafael d'Amat): Prosa Culta

Rafael d'Amat, el Baró de Maldà, és una figura notable de la prosa culta. Aquest aristòcrata barceloní va escriure el "Calaix de sastre", un dietari on recollia notícies i observacions de l'actualitat del seu temps.

Les Tragèdies de Joan Ramis

Joan Ramis va ser un dels fundadors de la Societat Maonesa de Cultura, que permetia l'ús del català com a llengua oficial. La seva obra destacada és "Lucrècia". Els temes recurrents en les seves tragèdies són la crítica a la tirania i la defensa de la llibertat i la fidelitat.

La Poesia Popular Catalana

La poesia popular és aquella adoptada i transmesa pel poble. Inclou diverses formes com les cançons, corrandes, romanços, goigs i cançons de pandero.

La Renaixença (1830-1890): Recuperació del Català

Durant aquest període, el Romanticisme potencia el sentiment i la imaginació per damunt de la raó. Es recupera l'ús del català com a llengua literària. Els seus trets característics inclouen:

• Presència d'elements nostàlgics.
• Valoració del paisatge.
• Interès per la literatura catalana.
• Exaltació de la història medieval.

Un dels objectius fonamentals de la Renaixença era aconseguir que es conreessin tots els gèneres literaris en català.

Jacint Verdaguer (1845-1902): El Poeta Nacional

Nascut el 1845, Jacint Verdaguer va ser un sacerdot humil i un compositor de versos excepcional. Va guanyar nombrosos premis als Jocs Florals, consolidant-se com una figura cabdal de la literatura catalana.

Narcís Oller (1846-1930): Mestre de la Narrativa

Nascut el 1846 a Valls, Narcís Oller va estudiar dret i va destacar principalment en el camp de la narrativa, sent un dels grans novel·listes de la Renaixença.

Àngel Guimerà (1845-1924): El Gran Dramaturg

Nascut el 1845 a Santa Cruz de Tenerife, Àngel Guimerà va començar escrivint prosa, però va assolir la seva màxima rellevància com a autor teatral, amb obres que van marcar un abans i un després en el teatre català.

El Modernisme Català

Intel·lectuals com Joan Maragall van fer una crida a modernitzar la cultura catalana. Entre les figures internacionals que van influir en el moviment, destaquen Nietzsche, Rossetti, Mallarmé i Ibsen.

El Prerafaelitisme (1892-1898): "L'Art per l'Art"

El Prerafaelitisme va ser un moviment artístic amb el lema "l'art per l'art", que va influir significativament en les manifestacions artístiques de Catalunya del segle XX.

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís, 1869-1966)

Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu pseudònim Víctor Català, va néixer el 1869 i va morir el 1966. Va viure a l'Alt Empordà i va deixar obres destacades com "Drames rurals" i la novel·la "Solitud".

Santiago Rusiñol (1861-1931): Artista Polifacètic

Nascut a Barcelona el 1861, Santiago Rusiñol provenia d'una família dedicada als tèxtils. Orfe, va viure amb el seu oncle. Es va dedicar tant a la pintura com a la literatura. El 1892 va organitzar la primera de les Festes Modernistes de Sitges, esdeveniment clau del moviment.

Joan Maragall (1860-1911): La Paraula Viva

Fill d'una família burgesa de Barcelona dedicada al negoci tèxtil, Joan Maragall es va decantar per la literatura i va destacar com a poeta. Defensava l'expressió lliure i espontània, sense normes estrictes, una característica fonamental de la seva obra.