Genètica: Definicions i Conceptes Bàsics

AL·LELS

Cadascun dels diferents gens o informacions que hi pot haver en un mateix locus. Aquests is són al·lels entre si. Si n'hi ha molts, es diu que formen una sèrie al·lèlica. Els diferents al·lels també nomenen factors antagònics. Per exemple, en el pèsol, per al caràcter color de la llavor hi ha dos tipus d'al·lels, l'al·lel G (groc) i l'al·lel g (verd).

GENS HOMÒLEGS

Gens que ocupen el mateix locus en diferents cromosomes homòlegs. Així doncs, són al·lel entre si. Com que la major part de les espècies són diploides, se sol parlar de «parell de gens homòlegs» o simplement de «parell de gens».

GENOTIP

Conjunt de gens presents en un organisme.

FENOTIP

Conjunt de manifestacions de caràcters d'un organisme. Depèn del genotip i de l'acció ambiental: Fenotip = genotip + acció ambiental. Per exemple, el grau de color de la pell està determinat pel genotip, però també depèn del grau d'insolació.

HOMOZIGOT O RAÇA PURA

Individu que per a un caràcter posseeix els al·lels iguals; per exemple, per al color de la llavor del pèsol són homozigots el GG i el gg.

HETEROZIGOT O HÍBRID

Individu que posseeix els al·lels diferents; per exemple, per al cas anterior, són heterozigots els individus Gg.

HERÈNCIA DOMINANT

Herència en la qual hi ha un al·lel, l'anomenat dominant, que no deixa que l'altre es manifesti, l'anomenat al·lel recessiu; per exemple, en l'herència del color de les llavors del pèsol (Pisum sativum), els individus Gg són grocs, ja que l'al·lel G és dominant sobre l'al·lel g.

HERÈNCIA INTERMÈDIA

Herència en la qual un dels al·lels mostra una dominància incompleta sobre l'altre. Així doncs, els híbrids tenen un “fenotip intermedi” entre les dues races pures; per exemple en l'herència del color de les flors de nit (Mirabilis jalapa), els individus VV tenen flors vermelles (V és l'al·lel que informa color vermell), els BB tenen flors blanques (B informa color blanc), i els VB tenen flors roses.

HERÈNCIA CODOMINANT

Herència en la qual els dos al·lels són equipotents i, per tant, no hi ha dominància. Els híbrids presenten les característiques de les dues races pures alhora. Un exemple d'aquesta situació és l'herència dels grups sanguinis humans M-N. Els grups s'estableixen segons la presència o l'absència dels antígens M o N a la superfície dels glòbuls vermells. S'hi poden distingir tres tipus d'individus: els M, que presenten l'antigen M i el genotip dels quals és MM; els N, que presenten l'antigen N i el genotip dels quals és NN; i els MN, que presenten l'antigen M i l'antigen N alhora i el genotip dels quals és MN.

DIHÍBRIDS

Individus amb heterozigosi en dos parells de gens; per exemple, les plantes dels pèsols GgLI, en què G és l'al·lel que indica el color groc; g, l'al·lel que indica color verd; L, l'al·lel que indica llavors llises, i l, l'al·lel que indica llavors rugoses.

POLIHÍBRIDS

Éssers amb heterozigosi per a molts parells de gens; per exemple, Aa, Bb, Dd, Ee, etc.

RETROENCREUAMENT O ENCREUAMENT PROVA

Encreuament de l'individu problema amb un individu homozigòtic recessiu. S'utilitza en els casos d'herència dominant per esbrinar si un individu és híbrid o de raça pura. Si apareixen homozigòtics recessius, l'individu problema és híbrid; per exemple, en el cas d'una planta de pèsol nascuda d'una llavor llisa, si en encreuar-la amb la raça pura rugosa, tota la descendència és llisa, es dedueix que la primera planta és de raça pura llisa (LL x ll —> 100 % Ll), però si la meitat de la descendència és llisa i l'altra meitat és rugosa, es dedueix que la planta és llisa heterozigòtica.

CARÀCTER QUALITATIU

És el caràcter que es té, o no es té. Per exemple el color de la llavor del pèsol.

CARÀCTER QUANTITATIU

És el caràcter que presenta una variació contínua de la població. Per exemple: l’alçària, el pes, etc. El caràcter quantitatiu depèn d’uns quants gens que hi contribueixen en una proporció determinada. Aquests gens s’anomenen poligens.

Gens letals

Gens que tenen una infància tan deficient que l'ésser mor, solen ser recessius i necessiten donar-se en homozigosi per manifestar-se.