Geocentrisme vs. Heliocentrisme: L'origen del Sistema Solar i la Vida a la Terra

Geocentrisme vs. Heliocentrisme: Dies i Nits

Geocentrisme: Explica que els dies i les nits ocorren perquè el Sol gira al voltant de la Terra.

Heliocentrisme: La Terra gira sobre si mateixa i al voltant del Sol, i és per això que existeix el dia i la nit.

Observacions de Galileu i Avanços Tecnològics

Galileu va basar el seu model en observacions amb el telescopi:

• Taques solars
• Anells de Saturn
• Formació d'estrelles
• Satèl·lits de Júpiter
• Fases de Venus

Importància del Descobriment del Temps Profund

Va trencar la barrera dels 6.000 anys i es va començar a assumir que quasi tota la història de la Terra havia transcorregut sense la presència de l'espècie humana.

Darwinisme i Heliocentrisme: Paral·lelismes

El heliocentrisme substitueix la idea del geocentrisme: Geocentrisme → Heliocentrisme.

El darwinisme substitueix el fixisme: Fixisme → Darwinisme.

Concepte de Planeta i el Cas de Plutó

Nova definició de planeta: Cos que orbita entorn d'una estrella, la massa del qual és prou gran per a tenir forma quasi esfèrica i haver buidat els voltants de la seva òrbita. No es diu res de la grandària mínima, sinó que s'hi proposen dues característiques.

Plutó compleix la primera condició, però no la segona. Per això va ser descartat com a planeta el 2006.

Semblances i Diferències entre el Sol i una Central Nuclear

Semblança: En ambdós ocorren reaccions nuclears que desprenen molta energia.

Diferències:

• Matèria utilitzada: el Sol utilitza hidrogen i la central nuclear urani.
• Tipus de reacció: el Sol fa una fusió i la central nuclear una fissió produïda per neutrons.

Classificació dels Planetes

Terrestres: Posició interior, estat sòlid, atmosfera pesada i pocs satèl·lits.

Gegants: Posició exterior, estats gas-líquid, atmosfera lleugera i molts satèl·lits.

Condicions per a Configurar una Teoria

• Ha de basar-se en fets.
• Ha d'explicar aquests fets i observacions.
• Ha de donar-los sentit.
• Ha de ser refutable, és a dir, ha de ser possible comprovar si és correcta.

Teoria sobre l'Origen del Sistema Solar

• El Sol i tots els planetes giren en el mateix sentit.
• Les òrbites de tots els planetes són el·lipses; la seva forma s'aproxima a una circumferència.
• Les òrbites de tots els planetes se situen aproximadament en el mateix pla denominat eclíptica.
• Els planetes interiors són menuts i densos, els exteriors grans i lleugers.
• Tots els cossos celestes que són rocosos tenen cràters d'impacte.

Teoria Planetesimal

Les dimensions espacials són impossibles de saber, per això els astrònoms estudien llocs de la nostra galàxia que es troben en diversos moments d'evolució, i amb aquestes dades componen la seqüència.

Les dades i les observacions astronòmiques han proposat un origen comú per al sistema solar.

Fases de Formació de la Terra

1. Formació del protoplaneta terrestre: L'impacte fa que el planeta i la temperatura augmentin.
2. Diferenciació per densitats: La Terra devia estar fosa, fet que va fer que els seus components es distribuïssin. El ferro es va desplaçar a les zones més profundes (catàstrofe del ferro), la qual cosa va propiciar la formació del nucli terrestre. Els gasos de l'interior van escapar donant lloc a l'atmosfera.
3. Refredament de la superfície i la formació dels oceans.

Origen de la Lluna: Filla, Germana o Adoptada?

La Lluna es diu que és filla. La hipòtesi sosté que en els primers moments de la Terra, un planeta de tipus terrestre va col·lisionar amb la Terra. Part de l'astre que va impactar va formar un núvol de residus que es van quedar orbitant entorn de la Terra. L'acumulació d'aquests materials va originar la Lluna.

Condicions per a l'Aparició de la Vida a la Terra

La condició indispensable és la presència d'aigua líquida. Sense aigua no poden haver-hi reaccions químiques. A part d'això, l'atmosfera primitiva tenia una composició diferent a l'actual:

• El CO₂ es trobava en una concentració molt superior a l'actual. Amb el carboni del CO₂ es podran sintetitzar les molècules orgàniques que formen els éssers vius.
• No hi havia oxigen, ja que destruiria les molècules a mesura que es formessin.
• Major presència d'altres gasos com amoníac i metà.

Síntesi Prebiòtica

• Es formen molècules orgàniques senzilles per reaccions entre els gasos de l'atmosfera primitiva provocades per l'energia de la calor terrestre, les descàrregues elèctriques de les tempestes i els rajos UVA.
• Unió de molècules senzilles per a formar-ne d'altres de més complexes, com proteïnes.
• Organització de les molècules en complexos individualitzats que estarien formats per una membrana que els separaria de l'ambient exterior amb contingut de compostos orgànics variats (coacervats).
• Els coacervats evolucionen fins a la cèl·lula primitiva, d'organització simple o procariota.