Geodinàmica: Escorça, Mantell, Nucli i Plaques Tectòniques

L'Interior de l'Escorça Terrestre

Condicions Físiques a l'Escorça

• Pressió: A causa del pes de les roques, augmenta ràpidament amb la profunditat. A 12 km supera les 3000 atmosferes.
• Temperatura: Augmenta amb la profunditat, aproximadament 3 ºC cada 100 m.
• Esforços de Compressió i Distensió: Produïts pels moviments del mantell, que comprimeixen i estiren els materials de l'escorça.

Canvis i Processos Geològics Interns

• Diagènesi (Litificació): Procés pel qual els sediments esdevenen roques sedimentàries.
• Metamorfisme: Conjunt de canvis que experimenten les roques sotmeses a altes pressions i temperatures sense arribar a fondre's.
• Magmatisme: És la fusió de les roques, que forma el magma. Quan el magma consolida, s'originen roques ígnies.

Processos de Generació de Calor Primordial

En aquella època, el planeta estava sotmès a tres processos que generaven calor:

• Impactes de Meteorits: L'energia cinètica dels quals es transformava en energia tèrmica.
• Desintegració d'Elements Radioactius: Que produeixen partícules subatòmiques com els electrons i neutrons.
• Decantació dels Materials Més Densos: Separació dels elements segons la seva densitat. (El ferro va començar a anar al nucli quan el planeta ja havia començat a fondre's, però un cop iniciat aquest procés es va generar més calor a causa del fregament del ferro en travessar els materials rocosos).

Estructura Interna de la Terra: L'Escorça

L'escorça és la capa rocosa prima i sòlida més externa.

Escorça Continental

• El gruix varia entre 30 i 70 km.
• Forma les masses continentals i està composta fonamentalment per granit.
• Moltes zones de la superfície estan cobertes d'una espessor variable de roques sedimentàries i de sediments sense consolidar.

Escorça Oceànica

• El seu gruix és d'uns 10 km.
• Forma els fons oceànics i està composta per basalt i gabre.
• Té una densitat una mica major que el granit.

Estructura Interna de la Terra: El Mantell

El mantell és la capa rocosa situada sota l'escorça i arriba fins a la superfície del nucli, a 2900 km de profunditat. Està compost gairebé únicament per peridotita, una roca que conté fonamentalment el mineral d'olivina.

Divisions del Mantell

• Mantell Superior: Comprèn des de la base de l'escorça fins als 670 km.
• Mantell Inferior: Abasta des dels 670 km fins a la superfície del nucli (2900 km). (És més dens per l'acumulació de peridotita).

Estructura Interna de la Terra: El Nucli

La composició del nucli és metàl·lica. Té un 85% de ferro, 5% de níquel i 10% d'altres elements metàl·lics, fonamentalment silici, oxigen i carboni.

Nucli Extern

• Comprèn des dels 2900 fins als 5150 km.
• Es troba en estat líquid, amb una fluïdesa similar a l'aigua, agitat per corrents de convecció.
• Aquests corrents originen el camp magnètic terrestre.

Nucli Intern

• És una esfera de 1220 km de radi i està en estat sòlid.

Discontinuïtats Sísmiques de la Terra

Les discontinuïtats sísmiques marquen els límits entre les capes principals:

• Mohorovičić (Moho): Es troba entre l'escorça i el mantell. Profunditat entre 30 i 70 km.
• Repetti: Separa el mantell superior de l'inferior. Es troba a 670 km.
• Gutenberg: Separa el mantell del nucli extern. Es troba a 2900 km.
• Lehmann: Separa el nucli extern de l'intern. Es troba a 5150 km.

La Litosfera: Composició i Gruix

La litosfera és la part més externa del mantell superior unida amb l'escorça, formant un conjunt compacte.

Litosfera Continental

• Formada per escorça continental i part del mantell superior.
• Gruix de 300 km sota les cadenes muntanyoses, mentre que a les planes continentals el gruix és d'uns 100 km.

Litosfera Oceànica

• Constituïda per escorça oceànica i part del mantell superior.
• Gruix de 100 km a les zones més antigues dels oceans, i de menys de 20 km a les zones més joves dels oceans.

Conceptes Clau de Geodinàmica

• Orògens: Qualsevol tipus de relleu on hi ha col·lisió d'alguna capa litosfèrica.
• Isostàsia: Conjunt de moviments verticals que pateix l'astenosfera d'aixecament i enfonsament.
• Soliflucció: Moviment que fa un sòlid com si fos viscós.
• Corrents de Convecció: Moviments cíclics que es donen en materials que es troben a diferents temperatures.
• Astenosfera: Capa plàstica formada per materials degut a temperatures elevades i que arriba fins a uns 100 km de profunditat.
• Pla de Benioff: Superfície inclinada on es distribueixen els terratrèmols d'una zona determinada.
• Col·lisió de Plaques: Formen cadenes muntanyoses.
• Dorsal Oceànica: Separació de dues plaques litosfèriques.

Tipus de Litosfera Segons Densitat

Litosfera Oceànica

• Formada per roques basàltiques.
• El basalt, més dens que la peridotita, s'enfonsa en el mantell.
• Forma part dels corrents de convecció.

Litosfera Continental

• El granit, menys dens que la peridotita, no s'enfonsa.
• És empesa per la litosfera oceànica o arrossegada pels corrents de convecció.

Classificació de les Plaques Tectòniques

Existeixen tres tipus principals de plaques:

1. Plaques Oceàniques: Compostes únicament per litosfera oceànica (Exemples: Placa Pacífica, Placa de Cocos i la de Nazca).
2. Plaques Continentals: Compostes únicament per litosfera continental (Exemple: Placa Aràbiga).
3. Plaques Mixtes: Contenen litosfera continental i oceànica (Exemples: La majoria de les plaques, com l'Europea i l'Africana).