Geodinàmica: Vores de Plaques Tectòniques i Cicle de les Roques

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,13 KB

Vores Convergents (Plaques que Xoquen)

Col·lisió entre Placa Oceànica i Continental

  • La vora de la placa oceànica, que és *més densa*, s'enfonsa sota la continental, que ho és *menys*.
  • La placa oceànica es reincorpora a l'astenosfera, és a dir, hi ha destrucció de litosfera oceànica.
  • Les zones on es produeix l'enfonsament s'anomenen *zones de subducció*, amb fosses al límit de plaques.
  • Es poden formar serralades acompanyades de volcans i possibles terratrèmols.

Subducció

Enfonsament i moviment d'una placa davall d'una altra. Conseqüències: formació de serralades, volcans i terratrèmols.

Col·lisió entre Dues Plaques Oceàniques

  • La vora d'una de les plaques s'enfonsa per davall de l'altra.
  • També hi ha una zona de subducció, destruint litosfera oceànica.
  • En aquestes zones es produeixen forts terratrèmols i volcans.
  • Es formen profundes fosses al límit de plaques.

Col·lisió entre Dues Plaques Continentals

  • Pressionen l'una contra l'altra sense que cap de les dues s'enfonsi.
  • Són zones amb terratrèmols i molt poca activitat volcànica.
  • Formació de serralades importants (amb presència de fòssils).

Vores Divergents (Plaques que se Separen)

  • Són aquelles en què hi ha distensió i les plaques tectòniques se separen, a causa dels corrents de convecció divergents provinents de l'astenosfera.
  • Es poden localitzar al continent, formant una estructura geològica coneguda com a *rift continental*, o a l'oceà, formant *dorsals oceàniques*.
  • És on té lloc la formació de nova escorça terrestre.

Vores de Cisalla (Plaques que Llisquen Horitzontalment)

  • També s'anomenen vores *passives* o *conservadores*.
  • No s'hi crea ni es destrueix escorça.
  • Dues plaques llisquen horitzontalment en sentit contrari, generant *falles transformants*.
  • Generen grans quantitats de sismes a causa de la fricció.
  • La majoria es troben al fons oceànic, on fracturen perpendicularment les dorsals. També n'hi pot haver als continents (Exemple: *Falla de San Andrés*).

Orogènesi

Procés geològic mitjançant el qual es formen muntanyes i serralades, produïdes per la deformació compressiva de sediments.

Pla de Benioff

Zona on se situen la majoria d'hipocentres durant la subducció, ja que és la zona de major fregament.

Ascens Isostàtic

Empenyiment que exerceix el mantell sobre la litosfera engrossida.

Fenòmens Intraplaca (Punts Calents)

Perforacions de la litosfera que es produeixen quan un plomall tèrmic (que genera *punts calents* o illes volcàniques) o els corrents de convecció divergents (*rifts*) aconsegueixen trencar l'escorça terrestre.

El Cicle de les Roques

El cicle inclou la creació del relleu, el modelatge i la destrucció de plaques.

Els sediments transportats per l'aigua i el vent van a parar a les conques sedimentàries del fons marí i s'hi acumulen. Això crea capes de sediments que, a causa del pes, es compacten i formen les *roques sedimentàries* (procés anomenat *diagènesi*). A mesura que aquestes roques i capes sedimentàries assoleixen més profunditat, temperatura i pressió, té lloc el *metamorfisme*, procés on es creen les *roques metamòrfiques*. A causa de la subducció, les roques (tant metamòrfiques com sedimentàries) assoleixen temperatures molt altes i s'acaben fonent, creant el *magma*. Aquest magma puja i es refreda a l'interior de l'escorça, o bé, a l'exterior (formant volcans), donant lloc a les *roques magmàtiques* (plutons o batòlits). Posteriorment, a partir de l'erosió i la meteorització, es torna a repetir tot el procés.

Meteorització

Procés en el qual comença l'alteració de les roques. A partir d'aquí, es generen fragments de roca més fins, que són retirats de la "roca mare" pels agents de la dinàmica externa. Aquest procés final és el que condueix a l'*erosió*.

Subsidència

Procés pel qual els productes de l'erosió, transportats prèviament a les conques sedimentàries, es dipositen en elles i s'enfonsen per l'efecte del propi pes dels sediments.

Diagènesi

Procés pel qual es compacten i es cimenten els sediments. Posteriorment, es produeix un augment de pressió i de temperatura a causa del gradient geotèrmic. Aquest procés dona lloc a les *roques sedimentàries*.

Metamorfisme

Procés pel qual les roques sedimentàries augmenten de temperatura i de pressió, la qual cosa provoca la seva transformació en *roques metamòrfiques*. És important destacar que no s'arriben a fondre mai.

Magmes

Materials rocosos que es fonen a una determinada profunditat. La seva elevada temperatura i els gasos que contenen rebaixen la seva densitat, la qual cosa dona lloc a l'ascens d'aquests materials. Quan el magma es refreda, dona lloc a les *roques magmàtiques*.

Plutons o Batòlits

Són roques (com el granit) formades a partir del refredament del magma provinent de l'interior de l'escorça.

Entradas relacionadas: