Geografia Física de Catalunya i Espanya: Relleu, Clima, Hidrografia i Biodiversitat

Unitats de Relleu

El relleu de la península Ibèrica i Catalunya presenta una gran diversitat, amb formacions muntanyoses, depressions i planes.

Pirineus

• Pirineu Axial: Format per esquist i granit, amb cims que superen els 3.000 m i paisatges alpins característics.
• Prepirineu: Compost per calcàries, conglomerats i gresos, amb cims de més de 2.000 m i un paisatge mediterrani. Presenta dues alineacions muntanyoses:
  • Serres interiors: Sant Gervàs, Boumort, Cadí, entre d'altres.
  • Serres exteriors: Montsec i altres formacions.

Sistema Mediterrani

Aquest sistema està format per diverses unitats:

• Serralada Prelitoral: Amb cims que superen els 1.000 m.
• Serralada Litoral: Amb cims que oscil·len entre els 500 i 1.000 m.
• Depressió Prelitoral.
• Plana Litoral.
• Depressió Central: Una zona predominantment agrària.
• Serralada Transversal: Caracteritzada per la fosa volcànica d'Olot.

Conques Hidrogràfiques

Conques Hidrogràfiques de Catalunya

La xarxa hidrogràfica catalana es divideix en tres tipus principals:

• Xarxa Pirinenca: Inclou rius com el Segre (amb la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa), que són els més cabalosos, contenen centrals hidroelèctriques i desemboquen a l'Ebre.
• Xarxa Pirinenca Mediterrània: Comprèn rius com la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat, amb recorreguts llargs o mitjans que desemboquen directament al mar Mediterrani.
• Xarxa Mediterrània: Neix a les serralades Prelitoral i Litoral, amb trajectes curts i poc cabalosos (rieres). Alguns exemples són el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs i la Tordera.

Conques Hidrogràfiques d'Espanya

La xarxa hidrogràfica espanyola es classifica en tres grans conques:

• Xarxa Atlàntica: És la més extensa, amb rius més llargs que desemboquen a l'oceà Atlàntic. Presenta un règim nivopluvial i pluvial, amb un cabal important i irregular. Inclou conques com les del Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir.
• Xarxa Mediterrània: Caracteritzada per un règim pluvial i torrencial. Inclou la Conca de l'Ebre i rius com el Fluvià, el Ter, el Llobregat, els Millars, el Túria, el Xúquer i el Segura.
• Xarxa Cantàbrica: De petita extensió, neix a la Serralada Cantàbrica. Els seus rius són curts i de cabal regular, amb un règim nivopluvial i pluvial. Les seves desembocadures poden formar estuaris i ries, com les dels rius Eo, Navia, Narcea, Nalón, Sella, Deva, Nervión i Bidasoa.

Clima

El clima és el conjunt de condicions meteorològiques que caracteritzen una regió durant un període llarg de temps (generalment, es considera una mitjana de 30 anys o més). Aquestes condicions inclouen factors com la temperatura, la humitat, les precipitacions, la pressió atmosfèrica, els vents i altres elements meteorològics.

Elements que Afecten el Clima

• Latitud: Determina la quantitat d'energia solar que rep una zona.
• Altitud: A major altitud, la temperatura tendeix a baixar.
• Proximitat als oceans i mars: Les zones costaneres presenten un clima més suau i estable.
• Corrents oceànics: Els corrents càlids o freds modifiquen les condicions climàtiques regionals.
• Relleu: Les muntanyes poden influir en la distribució de la pluja, creant efectes com l'ombra de pluja.

Dominis Climàtics de Catalunya

Catalunya presenta una varietat de dominis climàtics:

• Alpí: Pluges regulars durant tot l'any i temperatures mitjanes-baixes.
• Subalpí: Temperatures més fredes a l'hivern, precipitacions abundants i un marcat contrast tèrmic estacional.
• Mediterrani: Caracteritzat per hiverns suaus (5-15°C) i estius calorosos i secs (+30°C). Les precipitacions són irregulars i estacionals. Dins d'aquest domini, es distingeixen:
  • Litoral: Pluges irregulars i estius calorosos.
  • Prelitoral: Similar al litoral, però amb una major amplitud tèrmica.
  • Continental: Estius més calorosos i secs, i hiverns més freds.
  • Prepirinenc: Temperatures baixes a l'hivern i major precipitació a l'estiu.

Dominis Climàtics d'Espanya

Canvi Climàtic

Canvi Climàtic a Catalunya

Catalunya, com a zona mediterrània, és una de les regions on més es noten els efectes del canvi climàtic:

• L'escalfament global es manifesta en un augment de les nits tropicals, tòrrides o roents, i de les onades de calor.
• Les onades de fred i les glaçades disminueixen.
• Es produeix una reducció de les precipitacions i un increment de les sequeres.
• L'augment de les temperatures terrestres es tradueix també en un augment de la temperatura del mar.
• S'observa un avanç en la floració de les plantes, la maduració dels fruits i la migració dels ocells, així com un retard en la hibernació dels animals.

Canvi Climàtic a Espanya

El 80% del territori espanyol es troba sota el domini del clima mediterrani, sent un dels més afectats pel canvi climàtic:

• La temperatura mitjana d'Espanya ha pujat 1,7 °C des del període preindustrial.
• Els estius duren, de mitjana, 5 setmanes més respecte a fa 50 anys.
• Les nits tòrrides s'han multiplicat per 10 en els darrers 40 anys a les grans ciutats.
• Les onades de calor s'han duplicat, mentre que les onades de fred han disminuït en una quarta part.
• Les glaceres de la península ocupen només un 10% de l'extensió que tenien a inicis del segle XX.
• S'ha registrat un augment del nivell del mar de 3,6 cm cada 10 anys.
• Les precipitacions han disminuït i han canviat el seu ritme anual.

Regions Biogeogràfiques d'Espanya

Espanya es divideix en tres regions biogeogràfiques principals:

• Regió Eurosiberiana: Ocupa el nord i nord-est de la península. Presenta un clima humit i temperat amb precipitacions abundants. La vegetació predominant són els boscos caducifolis (roures, faigs, castanyers), amb presència de landa (matoll molt dens) i prats naturals.
• Regió Mediterrània: Ocupa la major part de la península Ibèrica. El clima mediterrani es caracteritza per estius calorosos i secs, hiverns suaus i precipitacions irregulars. La vegetació predominant són els boscos d'alzines i suredes, matolls i garrigues. El matollar mediterrani està format per garrigues, màquia i estepa.
• Regió Macaronèsica: Correspon a les Illes Canàries. El seu clima és subtropical, amb influència dels vents alisis. La vegetació és endèmica, amb boscos de laurisilva i tabaibals.

Catalunya Seca

Aquesta regió es caracteritza per l'escassetat de pluges, estius secs i calorosos, hiverns secs i temperats, i una vegetació mediterrània. Es divideix en 5 subregions:

• Regió de la Tramuntana: Situada al nord de Catalunya, des de les Alberes fins a les Gavarres. Conté dues planes litorals (Empordà i Rosselló) separades per les Alberes, amb 900 m d'altitud. Els boscos són de pi blanc o mixtos de pi i alzina surera.
• Regió Litoral: Comprèn les serralades i depressions del sistema mediterrani, des de les Gavarres fins al riu de la Sénia. Amb altituds de 0-700 m, el clima és més sec i calorós cap al sud. Els boscos són de pi blanc o mixtos de pi i alzina. És la zona més poblada.
• Altiplà Central: Correspon a la Depressió Central, entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu, amb altituds de 400-1000 m. Presenta una major oscil·lació tèrmica. La vegetació és de pi blanc i matollar. La població i la indústria es concentren prop dels rius.
• Prepirineu: Situat al sud del Pirineu Axial, amb dues alineacions muntanyoses i una depressió interna. Les muntanyes són altes (1700-2000 m). Els boscos són de pi blanc, roures i alzines (vessant assolellat) i roure, faig i pi negre (vessant humit).
• Regió Continental: Comprèn les terres més interiors i planeres, amb estius molt calorosos i hiverns freds, i pluviositat escassa. La vegetació és estepària.

Catalunya Humida

Aquesta regió rep més de 700 mm de precipitació anual, concentrant les principals reserves d'aigua. La vegetació predominant és caducifòlia (rouredes i fagedes) i boscos de coníferes de muntanya (avet i pi negre). Es divideix en 2 subregions:

• Regió Oriental: Correspon a la Serralada Transversal, amb una fisonomia muntanyosa (400-1700 m). És la zona on més plou de Catalunya.
• L'Alt Pirineu: Amb altituds de 2000-3000 m, presenta un paisatge alpí i subalpí, amb un clima mediterrani d'alta muntanya. Els boscos són caducifolis (rouredes i fagedes) i perennifolis (pi negre, avet), amb extensos prats. És una zona poc poblada.

Patrimoni Natural

El patrimoni natural és el «conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna». Aporta nombrosos beneficis:

• Serveis ambientals.
• Recursos essencials.
• Valors culturals i estètics.
• Benestar humà.
• Recursos econòmics.

Problemàtiques Ambientals

Les principals problemàtiques que afecten el medi natural inclouen:

• El creixement urbà descontrolat i dispers (urbanitzacions).
• La generació de residus urbans, industrials i agraris.
• Els hàbits consumistes.
• La mobilitat i l'accés al lleure.

Sistemes de Protecció

Els espais amb un valor ambiental especial es regulen a través de diferents instruments i nivells de protecció territorial:

1. Parc Natural / Nacional.
2. Espai d'Interès Natural (PEIN).
3. Xarxa Natura 2000 (inclou les Zones d'Especial Protecció per a les Aus - ZEPA - i les Zones Especials de Conservació - ZEC).

Paisatge

El paisatge és qualsevol part del territori tal com és percebuda per la població, el caràcter de la qual resulta de la interacció de factors naturals i humans.

Unitats de Paisatge

Una unitat de paisatge és un sector del territori que mostra una combinació singular de components naturals i humans, i que es percep unitàriament; és a dir, que es diferencia de les altres unitats de paisatge veïnes.

Tipologies de Paisatge

• Paisatges d'erms, planes, camps i depressions.
• Paisatges d'horta i riberes.
• Paisatges de devesa.
• Paisatges litorals.
• Paisatges de les àrees metropolitanes.
• Paisatges de les illes.

Objectius de la Gestió del Paisatge

Els objectius principals són que els paisatges siguin:

• Ben conservats, gestionats i ordenats.
• Vius i dinàmics.
• Endreçats i harmònics.
• Respectuosos amb el llegat del passat.

Elements per a l'Anàlisi del Paisatge

Per a l'anàlisi i descripció del paisatge, es consideren els següents elements:

• Elements naturals abiòtics (relleu, costa, masses d'aigua, etc.).
• Elements naturals biòtics (vegetació, de quin tipus, etc.).
• Elements humans (infraestructures, habitatges, edificacions, etc.).
• Percepció social i valor cultural.
• Transformació: com està canviant o ha canviat en els darrers anys.