Geografia Física d'Espanya: Serralades, Depressions i Costes
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,58 KB
Serralades Interiors de la Meseta
Les serralades interiors de la Meseta són el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo. Aquestes formacions muntanyoses es caracteritzen per presentar perfils suaus i arrodonits.
El Sistema Central
El Sistema Central divideix la Meseta pràcticament en dues meitats. Està format per diferents serres d’altitud important: Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata, i la Serra da Estrêla, a Portugal.
El port més important és el de Somosierra, que comunica els dos altiplans.
Les Muntanyes de Toledo
Les Muntanyes de Toledo formen un seguit de serres d’altituds modestes. Els diversos conjunts muntanyosos estan separats per corredors transversals que faciliten les comunicacions.
Depressions Exteriors a la Meseta: Ebre i Guadalquivir
Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, situades a l'exterior de la Meseta, van ser antigament ocupades pel mar. Posteriorment, van ser reblertes amb sediments d'origen terrestre (aportats pels rius) i marí o lacustre.
La Depressió de l'Ebre
La depressió de l'Ebre es troba encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. Té una longitud aproximada de 380 km i una amplitud màxima de 150 km.
El riu Ebre recorre aquesta depressió. Al llarg del seu curs i el dels seus afluents, s'estén una important xarxa de comunicacions, s'hi ubiquen ciutats i s'hi desenvolupen extenses zones de regadiu.
La Depressió del Guadalquivir
La depressió del Guadalquivir s'estén entre la vora escarpada de Sierra Morena i les Serralades Bètiques. És una gran plana de forma triangular, amb uns 330 km de longitud per 200 km d'amplada. La seva altitud oscil·la entre els 150 i 200 metres.
El predomini de materials argilosos ha propiciat la formació de camps fèrtils en aquesta zona.
La depressió és travessada pel riu Guadalquivir, que discorre a prop de Sierra Morena.
El Guadalquivir rega extenses zones d'horta i desemboca al golf de Cadis, on forma una zona d'aiguamolls. Aquesta àrea s'ha convertit, en part, en una fèrtil zona arrossera. El conjunt de dunes més important de la regió es troba al Parc Nacional de Doñana.
Les Costes Atlàntiques
La Costa Cantàbrica
A la costa cantàbrica hi predominen les formes altes i rectilínies. Els penya-segats són freqüents allà on els pendents de la muntanya arriben directament a la costa. Les onades i les marees contribueixen a l'erosió d'aquests penya-segats.
Les ries del Cantàbric són, en general, curtes i estretes. Són el resultat de valls excavades per l'erosió fluvial que, posteriorment, han estat envaïdes pel mar.
La Costa Gallega
La costa gallega s'estén des de la Península de la Estaca de Bares i el cap Ortegal (els punts més septentrionals de la Península Ibèrica) fins a la frontera amb Portugal.
Les ries gallegues són valls de rius antics, avui inundades i envaïdes per les aigües marines. Aquestes ries poden penetrar fins a 35 km terra endins. Segons la seva forma i situació, es poden distingir entre ries baixes i ries altes.
La Costa Atlàntica Andalusa
La costa atlàntica andalusa s'estén entre la frontera portuguesa i el penyal de Gibraltar, abastant el golf de Cadis. Els al·luvions aportats pels rius han construït planes costaneres de diversa amplada, que formen costes baixes i sorrenques.