Geografia Física de la Península Ibèrica: Rius, Llacs i Sòls

Rius Peninsulars: Característiques i Vessants

Rius de Vessant Cantàbric

• Són curts perquè neixen en muntanyes pròximes a la costa.
• Presenten gran força erosiva.
• Són cabalosos i de règim regular.

Rius de Vessant Atlàntic

• Són llargs, ja que neixen prop del Mediterrani.
• Tenen poca força erosiva.
• El seu règim és irregular.

Rius de Vessant Mediterrani

• Excepte l'Ebre, són curts i neixen en muntanyes pròximes al mar.
• Posseeixen molta força erosiva.
• El seu règim és irregular i el cabal escàs.
• Són freqüents els torrents quan plou i les sequeres a l'estiu.

Zones Humides i Llacs: Origen i Tipologia

Els llacs i les zones humides es classifiquen segons el seu origen:

• Tectònics: Es formen en terrenys enfonsats per plegaments o falles.
• Volcànics: Es formen al cràter d'un volcà apagat (ex: Camp de Calatrava).
• Exògens: Creats per forces externes com l'acció del glaç, l'aigua o el vent.
  • Glacials: A les cubetes excavades pel gel (ex: Llacuna de Gredos).
  • Càrstics: Per la dissolució de la calcària (ex: Llacunes de Ruidera).
  • Endorreics: En zones àrides on les aigües escasses no tenen força per arribar al mar (ex: Tablas de Daimiel).
  • Eòlics: Depressions excavades pel vent (ex: l'Empordà).

Les zones humides més destacables són: les Tablas de Daimiel, les llacunes de Toledo, de Ciudad Real i Albacete, el delta de l'Ebre i les albuferes de València, entre altres.

Paisatge Vegetal: Climes i Ecosistemes

Paisatge Vegetal de Clima Oceànic

El Bosc Caducifoli

• És dens i està constituït per arbres alts de tronc recte i llis, amb fulla gran i caduca.
• Al sotabosc creixen falgueres i molses.
• Les espècies més característiques són:
  • El roure (a la Serralada Cantàbrica i al Pirineu navarrès).
  • El faig (a Galícia i la Serralada Cantàbrica).
  Aquestes espècies necessiten molta humitat i ombria.
• Com a espècies secundàries trobem el castanyer, l'auró, l'om i el pi.

La Landa i els Prats

• Landa: Més densa, formada per mates i arbustos, pot ser de poca alçada o arribar als 4 metres.
• Prats: Vegetació herbàcia que s'empra per alimentar el bestiar.

Paisatge Vegetal de Clima Mediterrani

El Bosc Perennifoli

• Arbres d'alçada mitjana amb tronc gros i rugós, i fulla perenne.
• Creen copes globulars i amples.
• Té un sotabosc molt ric.
• Les espècies més característiques són:
  • L'alzina, de fusta molt dura i resistent a la sequera.
  • La surera.

El Matoll

És el resultat de la degradació del bosc per l'ésser humà. Les formacions més característiques són:

• La màquia: Formació arbustiva de més de 2 metres, molt densa (ex: ginesta i bruc).
• La garriga: Arbustos de poca alçada (ex: farigola i romaní).
• L'estepa: Herbes baixes i espinoses (ex: margalló i espart).

Paisatge Natural de la Ribera

A causa de la proximitat als rius, la terra s'impregna d'humitat i crea una vegetació diferent:

• Espècies en contacte directe amb l'aigua: el vern, el salze.
• Espècies que requereixen molta humitat: el xop, l'àlber i el freixe.

Paisatge Vegetal de Muntanya

La vegetació es classifica en pisos determinats per la latitud, l'altitud i l'orientació.

• Muntanya Alpina (Pirineus): Presenta 4 pisos:
  • Pis Basal: Alzines i roures.
  • Pis Subalpí: Reuneix coníferes com el pi i l'avet.
  • Pis Alpí: És el domini del prat i la pastura, amb molta roca.
  • Pis Nival: No hi ha vegetació a causa de la temperatura; pot haver-hi neu tot l'any.
• Muntanya Atlàntica (Vessant de la Serralada Cantàbrica):
  • Pis Basal: Bosc caducifoli.
  • Pis Supraforestal: Landa.
  • Cim: Prats.
• Muntanya Mediterrània: La classificació per pisos és similar a la de la muntanya atlàntica, adaptada a les espècies mediterrànies.

Tipus de Sòl: Classificació i Característiques

Sòls Zonals

Sòls amb un perfil ben desenvolupat, característics d'una zona climàtica.

• De Clima Oceànic:
  • Rics en matèria orgànica i àcids.
  • Les pluges arrosseguen les bases de la superfície cap a estrats inferiors (lixiviació).
  • Damunt del rocam silici, l'acidesa s'incrementa; predomina la terra bruna humida, molt bona per al cultiu.
  • Damunt del rocam calcari, l'acidesa és menor; hi predomina la terra bruna calcària i la terra fusca.
• De Clima Mediterrani:
  • Molt alterats per l'erosió i l'acció humana.
  • A les terres silícies, predomina la terra bruna meridional, amb molta aridesa i escassetat d'humus.
  • A les roques calcàries, es forma un horitzó argilós que neix de la dissolució lenta de la calcària i un color rogenc per l'oxidació del ferro.
  • La terra roja mediterrània és rica en nutrients i molt bona per al cultiu.
  • La terra rossa, sobre calcàries dures, és molt rocosa (apta per a ametller i olivera).

Sòls Azonals

No tenen un perfil definit; són joves o estan situats en pendents.

Sòls Intrazonals

Presenten un perfil ben definit, però contrasten amb el sòl de l'entorn per la influència de diferents factors locals, no només el clima. Els més habituals són els bruns calcaris i les rendzines.