Geografia política d'Europa: Estats i Conflictes

Text: F. López i altres. Geografia d'Europa

Diversitat i estabilitat dels estats europeus

• Hi ha una diversitat en l'estabilitat dels diferents estats europeus.
• Els estats de l'Europa Occidental han estat més estables que els de l'Europa Oriental i Central, que han tingut processos de compartimentació molt més acusats.
• Aquests fets han modificat completament el mapa d'Europa en els últims temps.

Tipus d'estats a Europa

Estats federals

En els estats federals, les unitats territorials gaudeixen d'una vertadera autonomia, garantida per la Constitució, que exerceixen en determinats camps legislatius i administratius. Generalment, els serveis socials solen ser competència dels estats federats, mentre que la política exterior, la defensa i l'ordenació econòmica són competència del govern central. Exemples d'aquest model són els Estats Units, Alemanya i Mèxic.

Estats unitaris

Els estats unitaris són aquells en què tot el territori estatal està governat des d'un sol aparell centralitzat, sense autonomia política per a les possibles nacions que els integren, que poden perdre la seva identitat a causa d'una política unificadora. Una delegació política administra les decisions polítiques del govern central a tot el territori estatal. Exemples: França, Portugal o Polònia.

Estats descentralitzats

Els estats descentralitzats són estats unitaris amb una certa capacitat d'autogovern a través d'entitats territorials autònomes que, a vegades, coincideixen amb les nacions que formen l'estat. Aquestes entitats tenen competències, no plenes, delegades per l'estat central. Per exemple: Espanya, Itàlia o Dinamarca.

La Guerra de Iugoslàvia (1991-2001)

La Guerra de Iugoslàvia comprèn un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia, que van succeir entre 1991 i 2001.

Característiques del conflicte

Es caracteritza per ser un conflicte ètnic entre els pobles de l'antiga Iugoslàvia, principalment entre Sèrbia, d'una banda, i Croàcia, Bòsnia i Albània, de l'altra. També hi va haver conflictes entre bosnians i croats a Bòsnia, i entre macedonis i albanesos a la República de Macedònia.

Causes del conflicte

Les causes d'aquest conflicte són de caire:

• Polític: Algunes zones volien més autonomia.
• Econòmic: Forta crisi que patia la zona.
• Cultural: Tensions religioses i ètniques.

Causes del detonant

Les principals causes del detonant van ser:

1. L'abolició de l'autonomia de Kosovo per part de Milošević.
2. La declaració de separació dels serbis de la regió croata de la Krajina respecte de Croàcia el març de 1991.

Això va comportar que Croàcia i Eslovènia declaressin unilateralment la seva independència, cosa que va produir un efecte contagi a la resta de repúbliques iugoslaves. Va ser una guerra molt sagnant. El resultat va ser la dissolució de Iugoslàvia i l'aparició de Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina i la República Federal de Iugoslàvia.