Geografia i Relleu: Balears, Canàries i Pirineus

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,83 KB

La fauna és variada. Pel que fa als invertebrats, els insectes hi tenen un paper notori. Hi abunden també les serps d'aigua, les granotes, etc.

El clima és mediterrani, amb temperatures moderades i humitat elevada, amb precipitacions escasses. El fenomen més característic d'aquest territori és el vent, que sol ser persistent i moltes vegades intens.

Arxipèlag Balear

Està format per:

  • Mallorca
  • Cabrera
  • Menorca
  • Eivissa
  • Formentera

El pic més alt és el Puig Major a la Serra de Tramuntana de Mallorca, amb 1.432 metres d'altura.

Mallorca

Constituïda per dues serres de muntanyes, la Serra de Tramuntana i la Serra de Llevant. La plana central presenta turons i baixes muntanyes.

Menorca

Illa baixa. La Muntanya del Toro té la màxima altitud. El sud de l'illa és calcari i el nord és de silici (element químic que s'extreu del quars i altres minerals).

Eivissa

Illa calcària i muntanyosa, els cims de la qual no són molt elevats.

Formentera

Illa calcària, encara que més baixa.

Arxipèlag Canari

Relleu i Formació

Presenta un relleu complex, amb materials de gran diversitat de formes i disposicions com a resultat dels diferents moments geològics. La seva formació és contínua.

Illes Planes i Muntanyoses

Lanzarote i Fuerteventura són illes bastant planes, mentre que les illes del grup occidental (Tenerife, La Palma, etc.) i Gran Canària són muntanyoses.

Formes Volcàniques

Els relleus volcànics canaris ofereixen una gran diversitat de formes: cons volcànics, grans calderes resultants de l'erosió, penya-segats, platges. En canvi, als espais on s'han dipositat sediments de roques volcàniques descompostes hi creixen els conreus.

Pirineus

Extensió i Límits

Són un conjunt de serres situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa. S'estenen des del mar Mediterrani (cap de Creus) a l'est, fins al mar Cantàbric (golf de Biscaia) a l'oest; al sud, hi tenen la depressió de l'Ebre, i al nord la depressió de la Garona.

Pirineus Axials

Els Pirineus axials prolonguen els d'Aragó amb una estructura de blocs fallats i aixecats. Aquests blocs antics, formats per llicorelles, granits, etc., culminen a uns 3.000 m amb ports de muntanya elevats. Presenten formes suaus amb planes elevades. Algunes formen crestes oscades de parets verticals i fons pla, d'antics circs glacials.

Entradas relacionadas: