Geografia sector 1/3

t.5.CANVIS I PERMANENCIES SECTOR 1ARI: de lagri tradicional a la de mercat. de leco de subsistencia a la de mercat: segle xix utilitzacio de noves teknikas agrícolas, rotacio, introduccio de nous conreus=augmentar la produccio agraria en 1 moment en q els preus dels aliments eren alts i obtenri excedents x alimentar la pobl. Propietaris de terres pbtenir + ongresos x la venda de prductes o x arrendaments = proces de concentracio d capital. Lindusitria sanava desenvolpu, ciutats creixien, augment dmanda daliments, els prductes industrials arruinaves la petita artesanía rural. Conseq: sector agrari entra als circuits de leco d mecrat, el pages es venedor i comprador. Agricultor=venedor a qi interesa obtener el benefici max. Conrea els q tenen + demanda o q es pagen +. proces= agri sespecialitzi kada vegada en productes concrets i comprar al mecrat el q li falta. Spaña agri a avandonat la agricultura tradicional (eco.subsistencia) i dedica la produccio al mercat. resultat: transf d la pobl rural, feines agraries, superficie d explotacions etc. Capitalitzacio del camp agri tradicional 2 factors de produccio: terra i treball. Ma dobra abundant y barata. La industria necesitaba ma dobra i el ferrocarril facilita les comunicacions: proces dexode rural. Els agrisa n adoptat noves tecno i esforç de capitalitzacio. Rebut credits i suvencions. Pobl. Rural i pob. Agraria. Pobl agri disminuit=mecanitzacio del treball i baixa rendibilitat. S.xx moltes ciutats perdre pobl a favor del rurals pk es produi un exode urba= augment pobl camp. Nova pobl es+ urbana lo altre va de vacances. Obliga a diferenciar la pobl rural ( vivía en zones rurals nkara q treballi en el sector 2n o 3) pobl, agraria ( treballa en el sectr 1ari). Augment de la pobl agric jove nkara q aket kanvi de tendencia encara predomina la gnt +40. Zones agri tradici joves abandonar y anar a la ciutat. Proces=afectar a les zones rurals + alluñades ( espai rural profund) treball agrari a spaña: finkes petites i mitjanes, propietaris treballen la terra amb la familia= explotacio familiar, assalari fix o uns cuants. No es compta la feina de la dona pagesa. Cap de familia treballa terra els altres altres activ eco. Propietari treballa en 2 llocs, camp a temps parcial. En les finkes grans agument d la getsio directa i dismin la parceria i larrendament de parcel.les pk la makinaria pesant necesita espai. Mecanitzacio fa q agumenti trevalladors eventuals fixos fora. Ma dobra imigrant, contractes laborals estacionals. Evolucio de la superficie agraria: dades INE del 2007, superficie geografika a spaña a la produccio agroalimentaria: 50.5 milions dha, 24.5 superficie agraria útil (sau) resta zones forestals i altres. SAU formen les terres de conreu, Prats, pastures. Aixo es producte de labandonament de terres meñs productives,explotacio ramadera,ares residencials etc. Terra i estructura de les explotacions agraries: España nombre dexplotaciobs agraries inferiors a 5ha = 51.8 del total, nomes okupen el 4.7 de la sup.agrari. les de + d 100 ha 4.63 dl total okup 55.49%. pokes petites k okupen pok y les grans part mes important del sol conreable. Gran explotacio o latifundi: latifundi: explot de grans dimensions (+ 100 ha) agricultura extensiva. Extremadura andalusia castella la mancha. Els antics latifundis = situacio eco bona, grans extensions d terra. Les grans explotacions creen un nou tipus de treballador especialitzat a fer anar makinaria. Petita explotacio o minifundi: - 10 ha. Meitad nord de la península i els 2 arxipelags. Canvis a conseq d leco de mercat obliga a abandornar lautokonsum i incrementar la produccio i la rendibilitat. Difícil mecanitcacio x les dimensions.no permet bona comercialitzcio. Son rendibles si es dediquen a una agri intensiva i cientifika. Explotacions mitjanes: España an augemntat. Els org.competents de la UE han afavorit les exlotacions familiars mitjanes i fomentat la practika d agri intensiva. Incentivat el reagrupament de parcel.les duna mateixa explotacio i laugment de les seves dimensions etc. Produccio i comerç agraris. Politicsa agraria comunitaria (pac) fundacio 1957 potenciar lagri amb intencio daconseguir proveir els paisos comunitaris i delevar les rendes agraries, x fero: subvencionar els productes i en comprr els excedents. Spaña ntra a la cce cuan va kanvia de politika. Lingres de la UE de paisos amb unes rendes agri baixes exigia disminuir lajuda a paisos desenvolup (spña). 2003 PAC modicficar lorientacio a favor duna competivitat mes gran i una millor adaptacio de la demanda i restirngir ajudes eco. Obliga a spaña a limitar inversions. 2004 uE ampliar amb 1º estats, obligar a replantejar lagricomunitaria. 2007-2013 UE ajuda a spaña 7213 milions euros i la comissio europea aprobar el pla estrategic nacional d desenvolup riral 2007.2013. ojectius: agumjentra la productivitat de lagri i la silvicultura. Desenvolup la industria agromentaria. Millorar el medi ambient. Ue donar ajudes a las comunitats autonomes x compensar la reduccio q a aplicat al coto i tabac. Produccio agrícola: depen de la superficie dedicada a cada tipus d conreu, de kualitat del sol i de intensitat dels conreus. Superficie de regadiu augmentar gracies a ajudes x aconseguri aigua. Conreus de seka: cereals, viñes i oliveres. Cereals conrean de manera extensiva, feina emcanitzada, seleccio de llavors. Blat cereal predominant. Agument de cereals x a pinso. Viña i olivera kal tenir mes cura, no permet mecanitzacio,feines estacionals. Viña: zones atlantikes com a mediterranies, especialitzat en vins de qualitat, blancs i caves. Oliveres an millorat agument la superficie d conreu x al oli (almassera) tmb arbes de fruits secis, oleaginoses i lleguminoses. Regadiu: fruita i horicultura. Fruits citrics gran pes en les exportacions. Fruiters de llavor i de piñol competeixen en el mercat europeu graces a la maduracio primerenca. Hortalises mediterrania, rendiment agum un 40%. Dona + duna kollita al añ. Molta ma dobra, fertilitzants, llavors dalt rendiment etc. Produccio ramadera: spaña 2on país uE importacio. Sector tecnifikat relacionat amb la industria transformadora. Aporta a spaña 40% de la produccio final agraria. Va creixer 1960. Spaña convina sistemas de produccio tradicional amb tecno avançades. 4 tipus d bestiar: bovi: 3er país de la UE. Especialitzacio creis en carn i llet. Ovi: professionalitat del sector. Produccio de llana=residual. Interesa llet y carn. Porqui: gran desenvolup. Industralitzacio. Consum fresc i fabric dembotits. Avicultura: molt industralitzada, rendiment elevats. Preu q reben els ramaders augmenta. Produccio dous= q el seu rendiment en relaccio amb les gallines ponedores. Comercialitzacio dels prductes agraris: es creía q lingres despaña a la CEE seria molt beneficios, x a la agricultura, spaña ven a la UE 75% de les exportacions agraries, compra 57% de les importaions daliments. La comercialitzacio optima dels productes agraris depen del grau de desenvolup de les industries agroalimentaries q es concentren en empreses multinacionals amb prductivitat elevada. La produccio del vi cobreix el mercat nacional i se nexporta a europa i america. Els paisatges agraris a España: el paisatge agrari: factor desisiu: climatik ja q condiciona el tipus de conreu i diferencia els paisatges. Relleu influeix en la distibucio i la forma de les parceles. Els elements mes visibles son les areas productores, tipus de cobertura vegetal, grandaria etc. Paisatges agraris: paisatges culturals. Els españols 5 tipus: p.agrari atlantic: litorals i prelitorals d la cornisa cantábrica i de les terres gallegues. Zones montañoes i relleu accidentat. Clima plujos temperaturas suaus, Prats i boscos caducifolis explotats. Agri: poca extensio. Desaparegut el policonreu de lautoconsum. Prats pastures x al vestir o x ferratge. Monoconreu blat de moro x a ferratge. Pomeres (sidra) p.basc, Cantabria asturies la ramaderia= bovi (llet) galicia: vacum (carn) estructura agraria: minifundista (Galicia) poblacio viu dispersa en caserios o poblets. P.agrar.mediterrani: litoral i prelitoral medit, depresions de lebre, guadalkivir illes balears. Relleu accidentat, xo hi ha planes litorals i vvals sedimentaries amb sols fertils, terreñs forestals, poc productiu. Areas arbories anat desegredant. Clima precipitacions escases. Sequera estiu, temperaturas altes. Agric de seca cerelas, viña oliveres= trilogía medit. Zones de temperatura mes suas i ferits =regadiu, hivernacles, tecnikas de reg= productes fitosanitaris. Principal conreu: hortalises. Ramaderia ovi i cabrum. Bovi i poqi cat. Estructura agraria: explotacions de seca dimensions mitjaes andalusia latifundis. Litorals petites. Poblacio: centrarse en grahns pobles tmb hi han hábitats dispersos. P.agrar interior: terres interios de castella i lleo, castlla la manxa, i enclavaments de les depresions de lebre i del guadalkivir. Zones plaes altitu elevada a la meseta. Clima: altes temperaturas estivals i hiberns freds glaçades. Manca de precipitacions. Terreñ forestal= escas. Conreus de cereals, rotacions de conreus bienal o trienal. Passat el blat avui ordi. Feines mecanitzades. Al costat dels rius explotacions hortofruticoles. Zones de seca predomina ovi aprofita els Prats de montaña. Proximitat als nuclis urbas explotacions de ramaderia industrial i a les deveses extremeñes i salamanties : ranaderia extensiva industral. Predom latifundi. Regadiu: mitjana. Poblacio: escasa, envellida. Hábitat concentera en petirs nuclis rurals o ciutats d llarga tradicio agropecuaria. P.agrar. muntaña: altituds baixes i mitjanes al nord peninsular i en altituds elevades i mitjaes del sud. Relleu abrupte. Clima fred. Precipitacions : neu. Sud: + calid nord - baix. Activitats agropecuaries i silvicoles es caract x lesglaonament dels usos del sol segons laltitud i la insolacio. Muntañes del nord semblants al model alpi, terres de pastura, hortes..etc. muntañes del sud esglaonament. Vesants baixos = feixes, abandonament = difícil fer servir makinaria. Explotacio forestal: aprofitament de faigs i castañers. Creixement lent. Repoblacio de pins i deucaliptus. Ramaderia bovina i ovina criada extensiva i ovina = transgumancia local. Estruct agraria: petites propietats dares conreades en valls i al peu de muntaña. Poblament escas, concentra en nuclis petits de les valls. Terres situades a peu de muntaña : parcelades. Terreñs baixos = boscos esclarrisats x fer pastura. Impacte del turisme. P.agr. canaries: caraq:
Factors fisics: relleu abrupte, barrancs, cims, vesants.clima calid subtropical, pulviositat escasa. Conreus sota arendaments artificials. Sistemes agricoles i ramaders: producte principal platans.( Tenerife, palma) según prodcte tomakat dexportacio. Dpsres patates, sup de conreus protegits amb plasstics= bones collites dhortalises, tomakets, fruiters. Bestiar cabrum i ovio.bovi i porqi = recessio. Estructures agraries: propietat es variat. Zones de llarga tradicio deco d subsitencia porpietat es petita. A la costa propietats extenses. Pobl dedica al pastoreig envellida. Explotacio forestal: actualmente superficie forestal protegida, el bosc de pi canari i la laurisilva ( parke de garajonay, a la Gomera). Activitat pesquera: caladors dels baixells de pesca españols: calador: lloc on les capurtes son mes abundants. Situats a les plataformes continentals zones corrents marins freds rics en plancton i zones entre corrents marins calids i freds. Plataformes occidentals españoles no son gaire aptes x peskari. Costa cantábrica i gallega plataforma= exhaurida. Platafroma del golf de cadis es mes extensa limitada x les aigues territorials del marroc. Costa medit a anat empobrint aigua masa salada i calida. Plota pesquera española busca caladors rics en altres llocs. Aigues de terranova frequentades x vaixells españols de gran altura, campañes duren molts mesos, captura del bacalla i halibuts. Vaixells españols tmb costa oriental de les canaries, banc saharia conflictes amb paisos afrikans. Acords amb marroc Senegal i Mauritania. Buskan altes paisos : moçambic, Somalia etc. Politika pesquera comunitaria: lentrada a España a la comunitat europea akonseguit una kuota de pesca important en aigues comunitaries i un acord pesquer amb el marroc, van comporatr per als armadors españols aver dadoptar vaixells mes petits i perdre capacitat de pesca. La UE ha fixat per al 2007 2013 nou fons europeu de la pesca (FEP) les ajudes n es poden utilizar x agumentar la capacitat de pesca. La política peskera comuna (PPC) va encaminada a una explotacio sostenible del medi mari i dels seus recursos x mitja del sistema de laquicultura. PPC negocia amb paisos n comunitaris x poder pescas als seus caladors. El sector primari catala: agricultura: façana marítima, plana litoral i curos baixos dels rius: agricultura intensiva i elevada productivitat., aprofita els sols dal.luvio, el clima etc. Costa espai molt poblat i moltes ciutats. Comarques + urbanes pokes persnes es dedikan a la agri i algunes a tems parcial. Excepcio: maresme, petites explotacions de conreus intensius, sistema hivernacle etc. Hortes del baix Llobregat están desapareixien. Altres zones d regadiu: baix ebre, montsia, delta del ebre. Terres interios segria = fruiters en explotacions petites xo molt capitalitzades, pera poma presec. Zones + humides de girona, comarfkes del prepirineu produccio de farratge i blat de moro basik a la ramaderia. Terres litorals i prelitorals de seca i a les terres de linterior = cereals, olivera i viña. Cat: propietats petites i explotacio familiar, nivel alt de capitalitzacio i estructura productiva moderna = problemas: sobrexplotacio de aquifers, us abusiu dadobs etc. Ramaderia: + imp q agri. Aporta un 59% de la produjo final agraria. Zones de muntaña pastura de Prats. Llet i carn: estabulada i sexplota molt intensiva en granges. Porqi i bovi. Saturacio dels mercats i les directrius de la UE etc, mantenen el sector estabilitzat o en un descens lleguer.
Pesca:consumeix molt peix. Mar empobrit. Depen de importacio masiva i de la aquicultura. Les subhastes del litoal catala desenvarken peix fresc, dant carles de la rapita, bcn, roses es ven directament a minoristes. Laquicultura a cat pot tenir futur. 2020 entre 50% i 80% del peis q es consumirá a cat será d criança. Cat amb Galicia regions mes avançades en akesta cria, molta tecnika, coneixements cientifics i capital. Nombre de piscifactories instalades alta mar cat amb aixo n avança.

t.8.LACTIVITAT COMERCIAL I LES COMUNICACIONS: INTERCANVIS EN EL MON DAVUI.el comerç: el volum creixent d la produccio i del costum cmporta=intercanvi mlt actiu d les mercaderies i serveis. Aixo krea un mercat. mercats concrets (mercaderies i es comercialitzen) mercats abstractes ( borsa de valors) cas intermedi: fires de mostres(exibeixen els models)

carakteristik del comerç: -concentracio d la dmanda zones urbanes y industrials/ augent dels intercanvis pk es comercialitza amb tota mena de prductes, intercanvi a gran distancia = activitat global/ importancia del comerç a la eco = estudis sobre el tema x teni + coneixements i desenvolup la logistika./ difernts intermediaris (entitats financeres o asseguradores) encarir el producte = benefisis. / creacio de grans empreses comercials. Creixement del sector comercial: liberitzacio del mercat: eliminacio de bbareres al lliure comerç= acrod gerenal sobre aranzels i comerç (GATT) i x la org mundia del comerç (OMC) peremes crear xarxes dintercanvi. Noves tecno: akest intercanvi compravenda a temps real. CARAKTER DEL COMERÇ INTERIOR: Canals de comercialitzacio: comerç interior spañol=dualitat. Hi ha grans empreses i petites. Distribucio mitjançant Canals de comerzialitzacio, gerera 10% del valor afegit total y 16% ocupacio = majoria dones. Canals de distribucio dels bens dequipament. No rekereixen intermediaris. Lising (llogar la makina y pagar la renda) renting (manteniment i assegurança de sisternes. Importants: grans fires d makinaria. canals de distribucio de bens de consum: aliments freskos, cadena dintermediaris, 5 vegades mes car arriba al consumidor, venda direkta de grans superficies.es durable (conserves, electrodomestiks, mobles etc) creacio de supermercats i hipermercats fa q es tankin petits comerços. Distribucio del comerç interior al territori: depen del grau de desenvolup economic, existencia dun mercat de consum ampli, poder adquisitiu, transport eficient. Es localitza a barris urbans, densitat de poblacio alta. Madrid cat navarra p.basc. jerarquies urbanes i arees comercials. Arees comercials: espai geo on la poblacio es trasllada x comprar elemsn k no son de primera necessitat. Jerarquía urbana: delimita unes ares datraccio i planificas el posible comerç. Jerarquía mes alta Madrid bcn vlencia svilla. COMERÇ EXTERIOR SPÑOL I BALANÇA DE PAGAMENTS: comerç internacional: intercanvi de bens i mercaderías entre paisos. Spaña integrada al bloc comercial de la UE. Paisos industrialitzats, comerç actiu. Spña comercialitsa 70% deles exportacions i el 59% imporacios amb EU. Resta del comerç america i golf persic. Balança de pagaments: balança x compre corrent: comptabilitza ingresos i pagaments x el comerç, serveis, rendes i transfer, balança x compte d capital: transfer d capitals publics i privats amb la UE, balança de compte finançer : inversions directes inversions financeres i reserves de banc nacionals. Balança x compte corrent a spaña: presenta saldos negatius: balança comercial: importacions y exporta =déficits. Balança de serveis: turismo viatges, patents. Balança de rendes: beneficis del capital, treball. Déficit a spaña. Balança de transferencias. Remeses de capital ummigrants donacions ajudes,,etc, // endeutament de la eco spañola x el valor de les importacions a causa del elevat preu del petroli. TRANSPORT I COMUNICACIONS: funcio del transport: desplacament de persones i mercaderies. 3 funcions: necesitat o desig de transport de persones, movilitat obligada= problemas circulacio(hores punta) // satisfer necessitats eco ( posar en contacte produccio amb el mercat-distribucio de bens y serveis) // integrar els grups socials i la difusio de idees. Situacio actual dels transports spaña: san de modernitzar les infrastructures. Transport terrestre: xarxa de carreteres(protagonisme) consekuencia: transit, demanda de noves vies, impacte ambiental visual i acustik// la xarxa dalta capacitat canalitza els itinerariia de interés general i connecta els fluxos de trasit. = sobrecarrga.
Xarxa ferroviaria: infrastructures malmeses x la guerra. 1941 nacionalitzar empreses ferroviaries/ crear empreses red nacional de ferrocarriles españoles (renfe) no te monopoli de la xarxa ferroviaria, creat ferrocarils de la generalitat de cat, gereralitat de valencia, i a Bilbao. Problemas: ampliar la via española/ molts son de via unika / mal estar de algunes infrastructures/ promocionar el ferrocarril. Proporcionen trens rapids: altaria, euromed, aver. Maritim: desplaçar grans volums de caregas a llargas distancies. Ports aplicar infrastructures costoses pk anes mes rapid. Creen zones de logistika ( ZAL) emagatzematge importants transports: liquids a doll, solids a granel, mercadería general. Transport fluvial: port de Sevilla riu Guadalquivir + important de spaña, via dacces a la vall del guadalkivir i Extremadura. Aeri: passatgers. Creixent el comerç de mercadería. Barajas, Madrid + important, hub( coordinacio d vols amb aeoroports nacionals i estrangers i transoceaniks) dspres Prat,bcn. Política europea del transport: objectiu equilibrar els models d transport, aconseguri circulacio mes segura, millorar el transit i els efectes mediambientals. Projectes declarats de interés europeu q afecten a spaña: eix ferroviari de alta velocitat sud-oest deuropa. Eix multimodal Portugal /España amb la resta de EU. Eix ferroviari d mercaderies sines-madrid-paris. Interoperabilitat de la xarrxa ferroviaria dalta velocitat de la península iberika. Transport intermodal de les autopistes del mar: cal millorar les infrastroctures i un sistema dinformacio eficient. Fonamenta la creacio de auropistes de mar: España dintre de la autopista de mar europea occiental, uneix el marnord i el mar de Irlanda i de la autopista del mar deuropa del sud-est. Política española de transport: 2005 pla estrategic de infrastroctures i transports. Conseguri mobilitat sostenible,, fonamentar laccesibilitat equitativa i intermodalitat. Afecta: ferrocarril(corregir la xarxa radial i extrendrela x europa)// les carreteres an de completar la xarxa de alta capacitat i inroduir noves tecnologies de gestio/ els ports/ els aeroports (integrar altres models de transport) MITJANS DE COMUNICACIO: tecno de informacio: actualmente us de les tecno de informacio (TI) mitjans de comunicacio: ocupacio de moltes persones, necesitats de mitjans tecniks, xarxa de periodistas, oients, lectors etc, grans empreses privades o estatals x aixo mols mitjans se masses están sotmeses a interesos particulars o artidisres, prensa i emissores lliures= minoritaries. Important seleccionar la premsa, algunes falsejan. Televisio: mijta principal. 1era emisio alemaña 1952. Televisio en obert: publica o de lestat, i comunitats autonomes o privada, i les de pagaments. Revolucio digital i els mitjans de comunicacio: tecno de informacio(TI) informatika i telematika. 3 factors: factor multiplicador (FM): nombre de vegades q una tecno millora una funcio. Factor dimplantacio: desenvolup de les TI. 1er ordinadro 1946 1er PC: 1977. Factor d accessibilitat: transmisio de la inf mitjançant el sistema digital. Comunicacio i publicitat: publicitat= activitat de serveis gran desenvolup, causa: propietat eco i diversificacio del producte. Agencies de mitjans peça clau entre els anunciants i els mitjans de comunicacio. Publicitat envaiex internet movils etc. Imatge va akompañada ddee formula breu y fácil de recorda i avegades banas sonores. COMERÇ I LES COMUNICACIONS A CAT: comerç interior i exterior d cat. El gruix de la activitat comercial te lloc dintre de cat i amb la resta de spaña, exportacions = pes directe. Tendencia de creixement del comerç els darrers añs, estable y descens x la crisis. Comerç exterior catala important a lestat español. Cat de comunitats autonomes okupa el 1er lloc. Instalacions de fabrikes estrangeres = déficit pk nomes gestionen. Transports a cat. Terrestre: model radial centre bcn. Actualmente fase de construccio eixos transversals. Veicle privat mes fet servir. Transport colectiu: regio metropolitana i capital. Publik: ferrocarril. Serveis de rodalies basik x la zona metropolitana. Arribada del tren de alta velocitat.
Maritim: 49 ports.bcn y Tarragona depenen de lestat. Els altres = competencia de la generalitat. Port de bcn + imp. 2 bocanes, 35 terminals especialitzades, grues, serveis.etc, taarragona: 114 tancs x likids, 54 grues, 17 magatzems etc. Mes comercial. Palamons port mes important q depen de la gfeneralitat i tenen la politika de renuncia a noves instalacions. Aeri: 5 aeropoorts, 7 aerodroms, 500 heliports. Prat del Llobregat el + imp. Gestio depen de lens publik empresarial aeropuertos españoles i navegación aerea (AENA). Aeroport de girona-costa brava= turisme. Reus: vols xartes estiu i compañies de baix cost. Sabadell: emergencies, escola de pilots. Fora de la AENA 5é de cat es : Lleida-alguaire. Tecno de la informacio i del coneixement: cat ben situada en el conjunt de spaña, encara lluñ de tenir ekipaments com altres paisos mes avançats. 97% dels joves tenen telefon mobil i 88% conectats a internet. Generalitat política millora les infrastructures de telecomunicacions amb 2 projectes: cat connectat / xarxa oberta.