Geologia i Ciències de la Terra: Estacions, Eclipsis, Circulació i Tectònica de Plaques

Les Estacions Astronòmiques

Les estacions astronòmiques van lligades a l'obliqüitat de l'eix de la Terra i a la seva translació al voltant del Sol.

Per què fa més calor a l'estiu?

• A l'estiu fa més calor perquè els raigs solars són perpendiculars a la Terra.
• També, les hores d'exposició al Sol són més llargues, la qual cosa influeix directament en la temperatura.

Per què fa més fred a l'hivern?

• A l'hivern fa més fred perquè els raigs solars són oblics.
• Hi ha una part de la superfície terrestre on hi ha molta menys radiació solar, aspecte que fa que siguin zones fredes.

Els Eclipsis: Causes i Freqüència

Els eclipsis es deuen principalment a dues raons:

1. La Lluna és més petita que el Sol, però està molt més a prop de la Terra que aquest. Per tant, pot arribar a ocultar parcialment o totalment el Sol.
2. L'òrbita de la Lluna creua la de la Terra al voltant del Sol.

Per què no hi ha eclipsis lunars cada mes?

No hi ha eclipsis lunars cada mes perquè l'òrbita de la Lluna creua l'eclíptica, aproximadament, dues vegades a l'any.

La Circulació Atmosfèrica Global

La circulació atmosfèrica està determinada per la diferència de temperatura entre l'equador i els pols, i influenciada per l'Efecte Coriolis.

Com funciona la circulació atmosfèrica?

• A la zona de l'equador, l'aire s'escalfa i puja cap a l'atmosfera.
• Es produeix una circulació: l'aire es va refredant a mesura que es desplaça.
• Quan arriba als Pols Nord i Sud, l'aire fred pesa i descendeix.

La Circulació Oceànica

La circulació oceànica es basa en la densitat de l'aigua:

• L'aigua més freda es troba a les capes inferiors.
• L'aigua més calenta es troba a les capes superiors.

Aquestes diferències de temperatura i densitat fan que l'aigua es mogui dels pols cap a l'equador, creant corrents oceànics.

La Litificació: Formació de Roques Sedimentàries

La litificació és el procés pel qual un material es converteix en roca sedimentària compacta.

Factors que influeixen en la litificació i l'estat de la matèria a la Terra

• A mesura que ens endinsem en la Terra, la temperatura augmenta i els materials tendeixen a ser més líquids.
• No obstant això, el nucli intern és sòlid perquè el pes (la pressió) comprimeix tant els materials que aquests es solidifiquen.

Processos de litificació

La litificació pot passar per dos processos diferents:

1. Compactació: Les partícules dels sediments es compacten per la compressió del material superior.
2. Cimentació: S'omplen els buits entre els grans dels sediments amb minerals precipitats, formant una espècie de ciment que uneix les partícules i crea una roca.

La Sedimentació i Origen de les Roques Sedimentàries

Les roques sedimentàries són sediments que s'han litificat.

Orígens principals dels sediments

Els sediments tenen dos orígens principals:

1. Material detrític: Format per la cimentació o compactació de fragments de roques preexistents.
2. Material soluble: Produït per la meteorització química de roques, que dissol minerals que posteriorment precipiten.

Divisió de l'Interior de la Terra

Divisió per Composició Química

1. Escorça:
   • Continental: Roca granítica.
   • Oceànica: Roca basàltica.
2. Mantell: Roca peridotita.
3. Nucli: Compost principalment per ferro i níquel.

Divisió per Propietats Físiques

1. Litosfera: Sòlida i rígida.
2. Astenosfera: Sòlida però tova, amb capacitat de fluir lentament.
3. Mesosfera: Sòlida però pot fluir.
4. Nucli Extern: Líquid.
5. Nucli Intern: Sòlid.

Els Límits de Placa Tectònica

Els límits de placa són les zones on les plaques tectòniques interactuen. Hi ha tres tipus principals:

1. Límit Convergent: Les plaques s'aproximen.
   • Per col·lisió: Quan les plaques tenen la mateixa densitat (ex: formació de muntanyes).
   • Per subducció: Quan les plaques tenen diferent densitat. La placa més densa es subdueix (es posa sota) de l'altra.
2. Límit Divergent: Les dues plaques se separen, permetent l'ascens de magma i la formació de nova escorça.
3. Límit Transformant: Les plaques es desplacen lateralment una respecte a l'altra, causant fricció i terratrèmols.

El Motor de les Plaques Tectòniques

El material del mantell, tot i ser sòlid, pot fluir lentament a causa de les altes temperatures i pressions.

Aquest moviment convectiu del material del mantell genera corrents que impulsen les plaques tectòniques. Hi ha un material que, pel seu moviment ascendent, vol sortir i trenca la litosfera, contribuint al desplaçament de les plaques.