Geologia: conceptes bàsics i processos geològics

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,75 KB

ARC D'ILLES

Són arxipèlags constituïts per illes volcàniques disposades en forma d'arc de circumferència i limitades per una fossa oceànica. Es formen quan una placa oceànica subdueix sota una altra placa també oceànica.

FOSSES OCEÀNIQUES

Les fosses oceàniques són depressions en forma d'arc, allargades i molt fondes. Marquen la zona on té lloc la subducció d'una placa oceànica.

FALLES DE TRANSFORMACIÓ

Són falles enormes, de centenars de km, que es troben generalment tallant o desplaçant les dorsals oceàniques. Zones d'intensa activitat sísmica.

PUNT CALENTS

Indrets on es produeix la sortida de magma des de zones profundes del mantell.

DORSAL OCEÀNIQUES

Grans elevacions situades al centre dels oceans.

RIFT CONTINENTAL

Regió deprimida amb forma de vall llarga i estreta situada en litosfera continental. Representa la fase inicial de la fractura de la litosfera continental per originar un oceà.

LES ZONES DE SUBDUCCIÓ

Zones d'intensa activitat sísmica i volcànica.

LÍMITIS

Als límits de plaques s'hi produeix una intensa activitat geològica, són zones d'intensa activitat sísmica i volcànica.

L. DIVERGENTS

Localitzen a zones on dues plaques contingües es separen. Hi ha un ascens continu del mantell i amb això es crea escorça oceànica.

L. CONVERGENT

Es produeixen quan dues plaques s'aproximen i una placa oceànica s'introdueix per sota d'una altra.

L. NEUTRES

Situades a les zones on les plaques llisquen lateralment i no es creen ni es destrueixen, característiques per les falles de transformació.

DERIVA DELS CONTINENTS

Alfred Wegener, fa uns 300 milions d'anys, tots els continents estaven units formant un únic supercontinent (Pangea). Aquesta va començar a trencar-se fa uns 200 milions d'anys i els fragments van viatjar al llarg del temps, sobre fons oceànic, fins a assolir la posició actual.

ONES SÍSMIQUES

Les ones sísmiques produïdes artificialment, per cops o explosions, també s’utilitzen per determinar la composició i l’estructura de masses rocoses.

ONES DE COS

Són les que tenen poc poder destructiu i s’utilitzen en l’estudi de l’interior de la terra. N’hi ha de dos tipus: les P i les S.

ONES P: són ones longitudinals, atès que la massa rocosa és comprimida i dilatada en la direcció de la propagació de l’ona. Es transmeten a través de qualsevol tipus de material, líquid o sòlid.
ONES S: ones transversals a la direcció de propagació. La seva velocitat, menor que la de les ones P, depèn de l’elasticitat de la roca. Només es propaguen per medis sòlids.

Entradas relacionadas: