Geologia del Paleozoic Superior al Cretaci

PALEOZOIC SUPERIOR

Formació pre-Pangea per tancament dels oceans Iapetus i Rheic.

Col·lisió Bàltica i Laurentia a formació de les cadenes Caledonianes a Escandinàvia, nord de la Gran Bretanya i Groenlàndia i dels Apalatxes a Nord Amèrica.

Col·lisió Bàltica i Laurentia a formació del Ors.

Col·lisió Laurentia i Gondwana a formació cadenes Acadianes al nord de Sud Amèrica.

Al est de Bàltica, per subducció, hi ha la formació dels Urals.

Oceà Pantalassa ocupa tot l'hemisferi nord.

Al voltant de la pre-Pangea hi ha el cinturó de foc.

750 Ma formació de l'oceà de Pantalassa amb la divisió de Rodinia.

TRIASIC

Paleogeogràficament similar al Permià.

Fauna d'aspecte Mesozoic, desapareix completament la fauna típica del Permià.

Les tres divisions germàniques del Trias són litofàcies o unitats litostratigràfiques, no són unitats cronostratigràfiques, encara que s'apropin i s'hi confonguin.

A la península Ibèrica, hi ha Trías Alpí a les Bètiques i Trías Germànic a la resta.

És un sistema entre dues extincions: P/T i T/J que coincideixen en temps amb els grans 'traps' basàltics.

N Siberia: 2.500.000 km² a Permià/Triàsic.

Àfrica del Sud (Karoo): >200.000 km² a Triàsic superior.

NE Amèrica del Nord: >200.000 km² a Triàsic/Juràssic.

Hi ha una gradual recuperació de la fauna a conodonts i ammonits principals eines per zonacions i correlacions.

Els conodonts continuen en ambients marins i de transició (veure característiques a Paleozoic).

Ammonits s'expandeixen a ambients marins amb fort provincialisme. Són típics els ceratítics només del Triàsic.

11 superfamílies del Permià només passen el límit 2 superfamílies al Triàsic: Otocerataceae i Medlicottiaceae, origen dels ceratits.

Els ammonits són els invertebrats que més ràpidament floreixen (8 superfamílies al Triàsic inferior).

T/J casi desapareixen tots i només queda la superfamília Phyllocerataceae, origen dels ammonits Juràssics i Cretàcics.

JURASSIC

Àsia central pateix una rotació antihorària formant Lauràsia al hemisferi nord.

Comença a formar-se l'Atlàntic per separació de Gondwana i Lauràsia.

Separació posterior de les Amèriques.

CRETACI

El Cretaci va continuar la separació dels continents iniciada al Juràssic. Pantalassa va desaparèixer a mesura que es van anar configurant els oceans Atlàntic i Pacífic que estaven connectats pel mar de Tetis (que es va tancant en el temps). L'obertura de l'Atlàntic nord va produir la formació del Golf de Biscaia i el desplaçament i rotació de la Placa Ibèrica cap al sud-oest.

Els continents no estan en la posició actual, però si que estan en latituds similars.

El nivell del mar era molt més alt que l'actual, per tant, molta part de continent actual estava coberta per mar, com per exemple tot el nord d'Àfrica (mar epicontinental).

Oceà: si està sobre de l'escorça oceànica i té grans profunditats.

Mar: menys de 200m, i està en escorça continental.

A partir del límit K/T el Tetis ja ha quedat com un mar molt restringit i l'Índia està ja camí de la seva col·lisió amb Àsia.

Al Cretaci inferior els ambients marins estaven confinats a conques distensives (fosses) però al Cretaci superior aquestes conques es feren més extenses i cobriren bona part de la Placa Ibèrica. La conca Pirinenca estava clarament connectada a l'Atlàntic i les altres conques ho estaven més amb el mar de Tetis occidental. Els ambients sedimentaris foren les plataformes carbonàtiques marines, les zones litorals (deltes i llacunes) i els ambients continentals.