Geologia: Estratigrafia, Datació Absoluta i Temps Geològic

Estratigrafia: Principis Fonamentals

L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia la disposició i les característiques dels estrats de roca, així com la seva relació temporal i espacial. Es basa en una sèrie de principis fonamentals que permeten reconstruir la història geològica de la Terra.

Principi de superposició dels estrats

Quan un conjunt d'estrats formen una sèrie estratigràfica, els més antics es localitzen en la part inferior i els més moderns en la superior. Aquest principi és clau per determinar l'ordre cronològic relatiu de les capes de roca.

Principi d'horitzontalitat inicial dels estrats

Els estrats de les roques sedimentàries es formen sempre en una posició horitzontal. Posteriorment, poden ser plegats o deformats per processos tectònics.

Principi de continuïtat dels estrats

Cada estrat té la mateixa edat en tota la seva extensió. Per tant, s'han format al mateix temps en tota la conca sedimentària, encara que siguin molt extensos. Aquest principi permet correlacionar estrats a grans distàncies.

Principi de superposició dels fenòmens

Tot procés o estructura geològica és més modern que les roques o estructures a les quals afecta, i més antic que les roques o estructures a les quals no afecta. Aquest principi és essencial per establir la seqüència d'esdeveniments geològics.

Datació Absoluta: El Rellotge Geològic

La datació absoluta permet determinar l'edat numèrica de les roques i els esdeveniments geològics. Abans del descobriment de la radioactivitat, els intents de datació absoluta eren limitats.

Charles Darwin, l'any 1859, va realitzar una datació absoluta influent en l'estudi de la costa del sud-est d'Anglaterra. Utilitzant el ritme d'erosió i el volum dels materials retirats, va estimar que aquesta àrea tenia una antiguitat mínima de 300 milions d'anys, suggerint que la Terra era més antiga del que es creia. Tot i que aquests càlculs van resultar ser conservadors, van motivar la recerca sobre l'edat de la Terra.

La datació absoluta fiable va ser possible a la segona meitat del segle XX amb el descobriment de la radioactivitat. Aquest mètode es basa en la desintegració dels elements radioactius en elements estables amb un ritme constant, conegut com a semivida o període de semidesintegració. Mesurant la quantitat d'elements pare i fill en una roca i coneixent el ritme de desintegració, es pot calcular l'edat de la roca. Així, la radioactivitat va proporcionar el "rellotge geològic" que es buscava per determinar les edats absolutes de les roques i els processos geològics.

Divisió del Temps Geològic: Eons, Eres i Períodes

La història de la Terra es divideix en dos grans trams o eons: el Precambrià i el Fanerozoic. Al seu torn, cada eó es divideix en eres. Així, en el Fanerozoic es diferencien:

• Paleozoic
• Mesozoic
• Cenozoic

I les eres, al seu torn, es subdivideixen en períodes:

• L'era Paleozoica es divideix en:
  • Cambrià
  • Ordovicià
  • Silurià
  • Devonià
  • Carbonífer
  • Permià
• L'era Mesozoica es divideix en:
  • Triàsic
  • Juràssic
  • Cretaci
• L'era Cenozoica es divideix en:
  • Paleogen
  • Neogen
  • Quaternari