Geologia i relleu: conceptes bàsics

Conceptes bàsics de geologia i relleu

Istme: Un istme és un tros estret de terra que uneix dos continents o una península amb el continent.

Longitud: És la distància des de qualsevol punt de la terra envers el meridià de Greenwich. Només pot ser Est o Oest.

Relleu: És la dimensió vertical de la superfície de la Terra. El relleu s'expressa en termes d'altitud, pendent i orientació de les superfícies del terreny. El relleu afecta el flux de l'aigua i la seva distribució i, per tant, l'agricultura i altres recursos naturals.

Estrats: Capa ben diferenciada de litologia generalment homogènia que presenten sovint les roques sedimentàries i que es diferencia de les capes adjacents.

Sòcols: Relleus de planúries o d’altiplà formats durant l’era primària o paleozoic. Són els més antics de la península i estan formats per roques molt rígides que, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen, sinó que es fracturen en blocs.

Orogènesi: Temps o període durant el qual es forma una cadena de muntanyes.

Massís Hespèric: Les primeres terres de la península Ibèrica que van emergir.

Falla: Fractura generalment plana, en el terreny al llarg de la qual s'han mogut dos blocs l'un respecte de l'altre.

Fossa: Clot de l'escorça terrestre o del fons dels oceans.

Horst: Bloc allargat que ha ascendit en relació amb els blocs que té als costats.

Anticlinal: Plec de l'escorça terrestre, els flancs del qual s'inclinen en sentits oposats.

Sinclinal: Plec en forma còncava que presenta en el nucli les capes més recents. Es formen per efectes tectònics de la dinàmica terrestre.

Geologia: Ciència que estudia l'origen, formació i evolució de la Terra, els materials que la composen i la seva estructura.

Unitats morfoestructurals: L'estructura és el resultat dels moviments tectònics procedents de l'interior de la Terra, que originen desplaçaments, aixecaments i esfondraments de la superfície terrestre i creen la disposició bàsica del relleu. La forma del relleu es deu a la posterior actuació de les forces externes que l'erosionen, mouen i transporten materials.

Peneplà: Superficie de gran extensió, generalment erosiva, amb alguns desnivells molt febles, de vegades recoberta per sòls i sediments.

Cinglera: Una cinglera és un seguit de cingles, cingle que s'estén tot al llarg d'un serrat, d'una serralada. Un cingle és un espadat de roca al cim o en el pendent d'una muntanya.

Congost: Vall estreta i pregona entre muntanyes.

Erm: Lloc no conreat, desert, àrid, amb vegetació esclarissada, formada sobretot per plantes herbàcies o per petites mates.

Glacera: Massa de glaç continental formada per compactació i recristal·lització de la neu en una regió de neus perpètues. Es mou lentament per la força de gravetat rost avall. Les seves dimensions van d’alguns hectòmetres al miler de quilòmetres.

Foia: Concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d’erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica.

Caldera: Gran depressió, diferent d'un cràter, causada per diferents factors com poden ser l'enfonsament d'una cambra magmàtica o per desplaçament.

Barranc: Excavació de vessants abruptes que fan les aigües de la pluja, d'un riu, d'una riera o d'un torrent en la terra.

Colada: Una colada és un mantell de roca basàltica format al voltant d'un volcà per la solidificació de la massa de magma que flueix d'aquest en les seves erupcions.