Geologia i Relleu de la Península Ibèrica: Rocam i Morfologies

El Rocam Peninsular i els Tipus de Relleu

Àrea Silícia: Característiques i Formes de Relleu

Aquesta àrea està integrada per roques antigues de l’era Precambriana i Primària. Es troba a l’oest peninsular amb ramificacions cap a la part occidental de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central, les Muntanyes de Toledo i Sierra Morena. La roca predominant és el granit, una roca cristal·lina i rígida que forma dos tipus de relleu principals:

1. L’alteració química provocada per l’aigua descompon els cristalls i els transforma en arenes marrons-groguenques.
2. L’alteració a partir de les diàclasis o fractures del granit, que crea formes segons l'altitud.

Relleu Granític en Àrees d’Alta Muntanya

A les àrees d’alta muntanya, l’aigua es filtra per les fractures i, quan es gela, augmenta el volum i trenca la roca. Això forma crestes agudes i escarpades o acumulacions de fragments de roques.

Relleu Granític en Zones Menys Elevades

A les zones menys elevades, si les diàclasis són paral·leles a la superfície, el granit es disgrega i origina turons de formes suaus i arrodonides, coneguts com a doms. Si són perpendiculars, es formen boles.

Àrea Calcària: Formació i Morfologies Càrstiques

Aquesta àrea està integrada per roques de l’era Secundària que es van plegar en l’era Terciària. La localització d’aquesta àrea forma una "Z" invertida que s’estén pels Pirineus, les Muntanyes Basques, el sector oriental de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric, part de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Subbètica. La roca predominant és la calcària, una roca dura que es fractura i forma diàclasis, i que es dissol fàcilment amb l’aigua, donant lloc a un relleu complex:

1. Els lapiaz: Són sòcols separats per cavallons més o menys aguts. Es formen quan les aigües d’escolament passen sobre els vessants o sobre superfícies planes amb fissures.
2. Els congosts: Valls estretes i profundes emmarcades per vessants abruptes, causats pels rius.
3. Els pòlies: Depressions allargades emmarcades per vessants abruptes, recorregudes per corrents d’aigua que desapareixen sobtadament per pous i circulen subterrània.
4. Les dolines: Grans cavitats formades en llocs on l’aigua està estancada. Poden tenir formes diverses i unir-se entre elles.
5. Les coves: Es creen quan l’aigua s’infiltra i circula per les fissures del terreny calcari, formant galeries. S’hi solen formar estalactites a partir de l’aigua.
6. Els avencs: Són obertures estretes que comuniquen la superfície amb galeries subterrànies.

Àrea Argilosa: Relleu Horitzontal i Erosió

Aquesta àrea està integrada per roques sedimentàries de les eres Terciària i Quaternària. Es troba a les conques sedimentàries de la Submeseta Nord, a les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir, àrees enfonsades i planes costaneres del Mediterrani. La roca predominant és l’argila, que té poca resistència i dona lloc a un relleu horitzontal perquè els terrenys no han patit plegaments posteriors. Hi ha dos tipus de relleu:

1. Camps: Es formen quan els rius tallen i separen estructures horitzontals d’argila que es desgasten ràpidament.
2. Xaragalls i badlands: Es formen on períodes llargs secs i calorosos alternen amb pluges curtes i torrencials, i no existeix protecció vegetal, com al sud-est peninsular. L’aigua desgasta els vessants i forma xaragalls; quan s’estenen per una superfície àmplia, creen un paisatge abrupte anomenat badland.