Geomorfologia de Catalunya: Relleu, Pirineus i Costa

LA GEOMORFOLOGIA DE CATALUNYA

El relleu de Catalunya és molt variat, amb grans unitats morfoestructurals que el configuren.

EL PROTAGONISME DELS PIRENEUS

Els Pirineus s'estenen al llarg de 435 km, dels quals 250 km són en territori català, des del riu Guingueta fins al cap de Creus. Ocupen una tercera part de Catalunya i es formen dues serralades paral·leles:

• Prepirineu: El formen materials sedimentaris de l’era Secundària plegats i fallats. A Catalunya inclou:
  • Serres interiors: el Cadí, el Pedraforca.
  • Serres exteriors: Montsec, Mont-roig.
  Les aigües dels rius han de fluir per forts pendents i sobre materials durs; són utilitzats per a la comunicació.

LA SERRALADA TRANSVERSAL

Situada al peu dels Pirineus, uneix el Prepirineu amb les serralades Litorals. Inclou zones enfonsades com la plana d’Olot i l’Empordà.

LES SERRALADES DE LA COSTA

Doble serralada paral·lela a la costa, des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l’Ebre. Separen la costa de l’interior. Els rius que desguassen al Mediterrani (Ebre, Llobregat, Francolí) s’obren pas amb dificultat. Hi ha altres rius que neixen en aquestes serralades i tenen un tram curt (Besòs, Gaià i Tordera), amb cabal irregular.

LA SERRALADA PRELITORAL

Alineació amb cims importants (Montseny). Relleus destacats (Montserrat).

LA SERRALADA LITORAL

Suaument ondulada, sense altituds gaire importants (Collserola, Montsià), amb cims entre 500 i 700 m. Entre les dues serralades s’obre un llarg corredor: la Depressió Prelitoral (inclou comarques com la Selva, el Vallès i el Penedès).

LA DEPRESSIÓ CENTRAL CATALANA

Estructura similar a la Depressió de l’Ebre, però desguassa principalment per rius que no hi van a parar (Llobregat, Ter, Francolí). S’estén entre els Pirineus i les serralades Litorals. Va ser ocupada pel mar i va emergir lentament per l’acumulació de sediments fluvials i marins. Té forma d’un gran amfiteatre, amb pendents febles, especialment a les zones de Lleida i Tarragona.

LES COSTES CATALANES

Varietat a la costa Nord:

• La massa granítica del cap de Creus.
• Els Gols de Roses.
• La Costa Brava.

Després, la costa és majoritàriament rectilínia i monòtona: la Plana Litoral és estreta al Maresme i més ampla al Camp de Tarragona, només interrompuda quan algun relleu arriba al mar (com al Garraf). A la Plana Litoral, la població és elevada gràcies al clima suau i les terres fèrtils. S’hi han construït moltes ciutats (Barcelona, Badalona, Tarragona, Mataró, etc.).

CONCEPTES CLAU DE LA GEOMORFOLOGIA CATALANA

PIRINEUS

Són un conjunt de serres situades al nord de la Península Ibèrica, que uneixen Europa amb la Península.

SERRALADES LITORALS CATALANES

Són una unitat de relleu a Catalunya. Es situen paral·leles a la costa. L’eix principal discorre entre el riu Foix i els Gols de Roses.

SERRALADES BÈTIQUES

Són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema.

PIRINEU AXIAL

Format per roques molt antigues originades a l’era Primària. Té acumulades grans masses de gel que formen nombrosos estanys.

PREPIRINEU

Menys altitud, formes menys abruptes. Són serres interiors, amb cims que poden arribar als 2500 m d’altitud.

ESTRAT

És una capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les capes adjacents.

SÒCOL

Cos inferior o obra, que serveix per elevar els basaments a un mateix nivell.

OROGÈNESI

És la formació de les muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva de sediments disposats en una conca sedimentària.