Geomorfologia: Glaceres, Deserts i Processos Geològics

Ogives Glacials: Bandes de Forbes

Les ogives glacials, també conegudes com a bandes de Forbes, són bandes arquejades que alternen gel de color clar i fosc. Es troben a la superfície d'algunes glaceres, típicament en valls de tipus alpí. La capa de color fosc està formada per gel que deriva de l'acumulació de neu i fragments de roca durant l'estació càlida. La capa de color clar està formada per gel que s'origina a partir de l'acumulació de neu durant l'estació freda.

Parts d'una Glacera Activa

Les parts principals d'una glacera activa inclouen: horn (pic), arestes, roques malmeses i blocs erràtics. També hi trobem la glacera de circ i la vall alpina. Pel que fa a les morrenes, podem distingir la morrena de fons, la morrena lateral, la morrena central, la morrena terminal (arcs morrènics) i les bandes de Forbes o ogives glacials.

Reg: Deserts Sense Sorra

Els regs són grans extensions de deserts sense sorra. Es formen en sòls heterogranulars (amb pedres grans i sorra) de les zones àrides desèrtiques, com a conseqüència de la deflació eòlica. El vent erosiona les partícules fines, mentre que les de mida més gran s'acumulen a la superfície fins a formar una capa contínua que evita el progrés de l'erosió eòlica.

Mars de Sorra o Erg

Els mars de sorra o ergs són deserts totalment coberts de sorra. Es consideren ergs aquelles extensions superiors a 125 km², mentre que les inferiors a 125 km² es denominen mantells de sorra.

Dunes Parabòliques i Barkhanes

Les dunes parabòliques i els barkhanes tenen forma de mitja lluna i poden assolir dimensions de centenars de metres. Els barkhanes tenen els braços estirats cap a sotavent i són mòbils. Les dunes parabòliques, en canvi, tenen els braços estirats cap a sobrevent i sovint estan fixades per la vegetació.

Yardangs

Els yardangs són afloraments de roca amb forma de quilla d'embarcació, allargats en la direcció de la propagació del vent. Es formen per l'efecte combinat de l'abrasió i la deflació eòlica. Un fenomen similar al gel es coneix com a sastrugi.

Lliscaments Rotacionals i Bolcades

El lliscament rotacional i la bolcada són tipus de moviments gravitatoris. En el lliscament rotacional, el desplaçament pendent avall d'una massa de sòl o de roca es produeix lliscant sobre una o més superfícies de trencament corbades. Això implica que la massa desplaçada gira al voltant d'un centre de gir situat per sobre de la massa. En les bolcades, la massa no llisca, sinó que es desplaça girant sobre la seva base, amb el centre de gir situat a la base.

Diferenciació entre Caiguda, Lliscament Translacional i Corriment

Per diferenciar un procés de caiguda d'un lliscament translacional o un corriment, s'ha d'observar on es troben els blocs de roca més grans. Si es troben a la part alta dels espadats, es tracta d'un corriment. Si es troben a la part baixa, es tracta d'una caiguda.

Mesures d'Estabilització per Caigudes

Per estabilitzar talussos i prevenir caigudes de roques, es poden instal·lar malles metàl·liques i fixar els blocs amb ancoratges, especialment si són prou grans.

Tipus de Terrasses Fluvials

• Terrasses esglaonades penjades
• Terrasses esglaonades sobreposades
• Terrasses encaixades

Formacions Rocoses i Alteració

Exemples de formacions rocoses inclouen: doms, pedres cavalleres, roques en forma de basidiomicet, boles granítiques, tafoni, nuclis esferoïdals de roca inalterada. El perfil o mantell d'alteració està format per la roca alterada, el front d'alteració i la roca inalterada. Un etchplain és una superfície d'erosió formada per l'alteració química de la roca.

Roques Plutòniques i Volcàniques Fèlsiques

Exemples de roques plutòniques fèlsiques són el granit i la sienita. Exemples de roques volcàniques fèlsiques són la riolita i la traquita.

Tipus de Deltes

• Digitat/Elongat: format per molts rius.
• Lobulat: format per dos rius i onades.
• Arcuat/Cuspidat: format per un riu i moltes onades.
• Estuari: format per molts rius i marees.

Fórmula de Manning

La fórmula de Manning s'utilitza per calcular el cabal (Q) en un canal obert:

Q = (At · Rh^2/3 · S^1/2) / n

On:

• At: àrea transversal del flux = profunditat · amplada
• Pm: perímetre mullat = A + 2P
• Rh: radi hidràulic = At / Pm
• S: pendent del canal
• n: coeficient de rugositat de Manning