Geomorfologia: Relleu Glacial, Eòlic, Litoral i Roques Sedimentàries

Relleu Glacial: Formes i Processos

Zones Glacials

Les zones glacials inclouen les regions polars i les grans cadenes muntanyoses, on el glaç és un agent modelador predominant.

Relleu Glacial

El relleu glacial és el resultat de l'acció modeladora del glaç, que produeix un paisatge característic amb formes úniques.

Glaceres de Vall

Les glaceres de vall són masses de glaç que es troben als cims de les muntanyes i flueixen lentament per les valls preexistents.

Circ Glacial

El circ glacial és una depressió en forma d'amfiteatre on s'acumula la neu i es transforma en glaç, donant origen a una glacera.

Vall Glacial

Quan el glaç es desplaça, erosiona el terreny i excava una vall glacial, que es caracteritza per la seva secció en forma de U.

Morenes

Les morenes són acumulacions de materials (roques, sorra, argila) transportats i dipositats per una glacera. Es formen quan la llengua de la glacera arriba a un nivell on la temperatura és més elevada, el glaç es fon i els materials es dipositen.

Relleu Eòlic: L'Acció del Vent

El Vent com a Agent Modelador

El vent és un agent modelador del relleu especialment actiu a les regions àrides, desèrtiques i subdesèrtiques, on la vegetació és escassa i els materials estan solts.

Deflació

La deflació és l'efecte pel qual el vent bufa i escombra els materials solts de la superfície, creant depressions o superfícies pedregoses.

Corrosió Eòlica

La corrosió eòlica es produeix quan els grans de sorra transportats pel vent impacten contra les roques, produint un picament que les desgasta gradualment.

Deserts de Pedra (Hamades)

Els deserts de pedra, també coneguts com a hamades, són zones desèrtiques que tenen la superfície coberta de còdols i roques, resultat de la deflació que ha eliminat els materials més fins.

Dunes

Les dunes són ondulacions de sorra que forma el vent quan mou i acumula els materials solts, creant formes característiques en el paisatge desèrtic.

Relleu Litoral: Modelat per l'Aigua

El Relleu Litoral i els seus Agents

El relleu litoral està modelat principalment per l'acció de les onades, les marees i els corrents marins.

Penyasegats

Els penyasegats són formacions rocoses verticals o molt inclinades que es creen per l'erosió constant de l'onatge a les zones rocoses de la costa.

Formacions Erosives Litorals

A les zones més febles dels penyasegats s'hi formen coves marines. Aquestes, en anar erosionant-se, poden arribar a formar arcs naturals. Les restes de les roques més resistents a l'erosió, un cop l'arc o la cova s'han col·lapsat, formen illots o farallons.

Badies

Les badies es formen en aquelles zones on les roques s'erosionen més fàcilment, creant entrants a la línia de costa.

Sediments Litorals

Els sediments litorals estan formats per materials arrencats dels penyasegats o transportats pels rius i dipositats a la costa.

Platges i Cordons Litorals

Els sediments més petits poden ser transportats al llarg del litoral pels corrents marins. Quan es dipositen, formen platges i cordons litorals.

Fletxa Litoral

Una fletxa litoral es forma quan els corrents marins arriben a una badia i hi dipositen els sediments, creant una barra de sorra que s'estén des de la costa cap a l'interior de la badia.

Tómbol

Un tómbol es forma quan els corrents marins creen una barra de sediments que uneix una illa amb el continent o amb una altra illa.

Roques Sedimentàries: Origen i Tipus

Formació de les Roques Sedimentàries

Les roques sedimentàries es generen per l'acumulació de sediments sòlids, per restes d'éssers vius, o per la precipitació de substàncies dissoltes a les aigües. Són fonamentals per entendre la història geològica de la Terra.

Classificació de les Roques Sedimentàries

• Roques Detrítiques

  Les roques detrítiques procedeixen de l'erosió d'altres roques i estan constituïdes per fragments (grans) de diferents mides, com la sorra o els còdols.

• Roques Químiques

  Les roques químiques es formen en precipitar les sals dissoltes a l'aigua quan canvien les condicions del medi, com la temperatura o la concentració, un exemple és la sal gemma.

• Roques Organògenes

  Les roques organògenes són roques formades a partir de restes d'éssers vius, tant vegetals com animals, que s'acumulen i es compacten al llarg del temps.

Exemples de Roques Organògenes

• Carbó

  El carbó procedeix de restes vegetals acumulades i soterrades a zones pantanoses, que amb el temps i la pressió es transformen en aquest combustible fòssil.

• Petroli

  El petroli es forma a partir de restes d'organismes marins microscòpics acumulats en grans conques marines, que sota condicions de pressió i temperatura es transformen en hidrocarburs líquids.