Geopolítica Global: Conflictes a l'Àfrica i Organització Territorial d'Espanya

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,46 KB

Mapa d'Àfrica: Conflictes i Geopolítica (2006)

1. Anàlisi del Mapa de Conflictes a l'Àfrica (2006)

El mapa del continent africà mostra els principals conflictes de l'any 2006. La font és L'Atlas de Le Monde Diplomatique.
Els diferents símbols de la llegenda informen sobre els conflictes internacionals, les guerres civils i els conflictes fronterers, així com sobre els acords de pau.
S'observa que els conflictes es concentren al Senegal, Sierra Leone, Nigèria, Somàlia, Sudan, Etiòpia i el Congo.

2. Fronteres Polítiques i Causes de Conflictes

Frontera Política:

Línies imaginàries de separació entre estats i d'organització política de l'espai mundial.

Causes dels conflictes fronterers:

  • Econòmiques: Pels recursos considerats importants com minerals, aigües, petroli, etc.
  • Polítiques: Relacionades amb reivindicacions territorials d'un col·lectiu ètnic o religiós.

3. L'Estat i Organitzacions Internacionals

L'Estat com a Unitat Política Bàsica:

Constitueixen les unitats bàsiques de l'organització política del món. Estan constituïdes per un model bàsic:
  • El territori delimitat per unes fronteres estatals.
  • La població formada pels ciutadans de l'estat.
  • El sistema legal, jurídic i polític que regula la forma de govern, els drets i les obligacions dels ciutadans.
Tenen un dret exclusiu a funcions respecte a la sobirania, com ara:
  • La defensa del territori.
  • L'ús de la força.
  • La recaptació de tributs i impostos.
  • L'administració jurídica.
  • La representació internacional.
  • L'ordenació interior de l'economia.
  • La provisió de serveis als habitants (ensenyament, sanitat, construcció de grans infraestructures, etc.).
En els estats democràtics, s'ordenen separant els poders legislatiu, executiu i judicial, i les institucions que els encarnen: el Parlament, el Govern i els tribunals de justícia.

Exemples de Conflictes Estatals:

  • Índia i Pakistan.
  • Israel i els seus veïns.

L'Organització de les Nacions Unides (ONU):

Fundada l'any 1945, després de la Segona Guerra Mundial. La Carta de les Nacions Unides recull les seves funcions i propòsits:

  • Mantenir la pau i la seguretat internacional.
  • Fomentar les relacions entre països amb el principi d'igualtat de drets i de lliure determinació dels pobles.
  • Cooperar en la solució dels conflictes.
  • Promoure el respecte dels drets humans.

Mapa Polític de l'Estat Espanyol: Organització Territorial

1. El Mapa Polític de les Comunitats Autònomes

El mapa polític de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol. A través de l'escala cromàtica, s'han diferenciat tres grans grups:
  • Les comunitats que van accedir a l'estatut per l'article 151 (les anomenades comunitats històriques), representades amb un color més fosc.
  • Les comunitats autònomes que van ser assimilades a aquest article, representades amb un color gris.
  • Finalment, amb una trama més clara, les que ho van fer amb l'article 143, i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Exemples d'Autonomia:

  • Extremadura i Illes Canàries.
  • País Basc.

2. Models d'Estat: Federal i Descentralitzat

Estat Federal:

Unitats territorials amb autonomia, garantida per la Constitució, que exerceixen en determinats camps legislatius i administratius. El govern central s'encarrega de la política exterior, la defensa i l'ordenació econòmica.

  • Exemples: EUA, Alemanya, Suïssa, Àustria, Mèxic.

Estat Descentralitzat:

Unitats amb cert grau d'autogovern a través d'entitats territorials autònomes que, a vegades, coincideixen amb les nacions que formen l'estat. Aquestes tenen competències no plenes delegades pel govern.

  • Exemples: Espanya, Gran Bretanya, Dinamarca, Itàlia.

3. Organització Territorial de l'Estat Espanyol

Divisions Administratives:

  • Municipi.
  • Província.
  • Comunitat Autònoma.

El Municipi:

Administrats pels ajuntaments (alcalde o alcaldessa més els regidors, en funció del volum de població). La seva competència es regeix per la Llei de Bases de Règim Local i se centren en l'ordenació territorial, la seguretat, el transport, etc.

La Província:

Administrades per les diputacions, a través del president més els diputats provincials elegits d'entre càrrecs municipals de la província. És un òrgan de l'administració local que s'encarrega de recaptar impostos i organitzar serveis de tot tipus, els quals no poden afrontar en solitari els municipis.

La Comunitat Autònoma:

Administrades pel govern, a través del president de l'autonomia i el seu govern, elegits per sufragi universal. En algunes tenen noms particulars. Cada regió té la seva capacitat d'autodeterminació. El País Basc i Catalunya tenen competències específiques.

Entradas relacionadas: