Geopolítica Mundial: Àrees Dinàmiques, Conflictes i Organitzacions Internacionals

Àrees Geopolítiques Dinàmiques

• Estats Units d’Amèrica: Primera potència econòmica i militar, malgrat la dependència del crèdit estranger. Intervé en les àrees que considera com a proveïdores de productes energètics o com a aliats econòmics.
• Unió Europea i l’àrea Japó-Corea del Sud: Gran potència econòmica però sense gaire pes diplomàtic ni poder militar.
• Rússia: Intenta tornar a intervenir a escala mundial i recuperar el seu poder sobre els països de l’antiga URSS.
• Països islàmics: Zona de gran valor geoestratègic per la presència d’hidrocarburs i amb una gran inestabilitat política a causa d'enfrontaments interns.
• Xina i Índia: Població molt nombrosa i amb un desenvolupament econòmic ràpid.
• Intervenció cada cop més rellevant en l’econòmica i en la política mundials dels anomenats països emergents (Índia, Xina, Brasil, Rússia).
• Àfrica subsahariana: On s’encreuen els interessos comercials de les multinacionals de l’Europa Occidental, els Estats Units i la Xina. El desenvolupament d’aquests estats es veu impedit pels enfrontaments interns.
• Amèrica Central i Amèrica del Sud: On, d’una banda, hi ha molts països amb importants lligams econòmics amb els Estats Units i les multinacionals europees, i d’altra, hi ha un grup d’estats que intenten construir una alternativa al poder econòmic europeu i nord-americà per la via d’un socialisme populista.

Situacions que ocasionen conflictes i tensions internacionals:

1. Les qüestions energètiques
2. L’accés a l’aigua potable
3. El control dels recursos minerals
4. La gestió mediambiental i dels residus
5. Les tensions dins dels estats multiètnics
6. El repartiment desigual dels recursos econòmics i alimentaris.

Organitzacions Internacionals Destacades

• Grup dels set (G7): Va néixer arran de la recessió global organitzada per la crisi petroliera mundial del 1973. Està integrat pel Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, Estats Units i el Regne Unit. Quan s’hi va afegir Rússia, es va formar el G8, o G7 més Rússia.
• Grup dels vint (G20): Fou establert fonamentalment el 26 de setembre del 1999, durant la reunió dels ministeris de finances del G7. Es va crear com a fórmula de cooperació i cultura de temes relacionats amb el sistema financer internacional. Està integrat per ministres de finances i els governadors dels bancs centrals dels estats que integren el G8 i 11 estats més.
• Organització Mundial del Comerç (OMC): Creada el 1995, és l’únic organisme internacional que s’ocupa de les normes que ordenen el comerç entre els diversos estats del món. Està integrada per 153 estats i 30 més com a observadors, i la seu central està a Ginebra, Suïssa.
• Organització de les Nacions Unides (ONU): Va ser creada el 1945, tot just acabada la 2a Guerra Mundial, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats d’acord amb els principis d’igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Està integrada per 6 organismes principals:
  • Assemblea General: S’ocupa del desarmament i la seguretat, els afers socials, jurídics, etc.
  • Consell de Seguretat: Mantenir la pau i la seguretat internacionals.
  • Secretaria de l’ONU: Representació internacional de l’ONU, administració d’ocupacions pacificadores, mediació en conflictes internacionals, etc.
  • Consell Econòmic i Social: Coordina iniciatives econòmiques i socials de l’organisme per assolir millores en el desenvolupament humà.
  • Tribunal Internacional de Justícia: Resoldre conflictes entre estats.
  • Consell d’Administració Fiduciària: Actualment gairebé inactiu, per administrar el territori pendents d’aconseguir la independència.

Fronteres en Conflicte

• Regne Unit: A Gibraltar, que és un territori d’ultramar de la Corona britànica. L’estat espanyol ha intentat diverses vegades recuperar aquest territori, però sense èxit.
• França: Es troba a Llívia, una vila que pertany a l’estat espanyol malgrat està totalment envoltada per territori de l’Estat francès. Aquesta situació peculiar està internacionalment acceptada i no és objectiu de cap discussió.
• Portugal: Hi ha els municipis d’Olivença i Táliga, situats a la riba est del riu Guadiana. Portugal, però, no els reconeix com a territori espanyol.
• Regne del Marroc: Els indrets més coneguts són les ciutats de Ceuta i Melilla. El Marroc considera que aquests territoris li haurien de pertànyer pel fet d’estar ubicats en territori africà. L’estat considera que n’és el propietari legítim des d’abans que es creés l’actual Regne del Marroc.

La UE va crear l’agència Frontex que coordina i facilita l’aplicació de les mesures necessàries per dur a terme les polítiques comunitàries de fronteres i seguretat exterior. També es dedica a formar la política fronterera segons criteris i normes europees i a analitzar i valorar les situacions de risc que es poden produir en aquest àmbit.

L’Organització Territorial

Es basa en la Constitució del 1978, que estableix tres àmbits territorials diferents d’organització:

• Municipis: A Espanya hi ha 8.116 municipis. El govern i l’administració dels municipis corresponen als ajuntaments, els quals tenen una sèrie de competències en llocs públics.
• Províncies: Són entitats locals amb personalitat jurídica pròpia formades per l’agrupació de municipis. L’Estat espanyol considera la província com el seu òrgan d’administració territorial i, per tant, totes les actuacions de l’Estat s’organitzen en l’àmbit provincial.
• Comunitats Autònomes: Va aparèixer per primer cop en la Constitució del 1978, en la qual es reconeixia i es garantia el dret a l’autonomia de les nacionalitats i les regions que integren l’Estat. Són formades per províncies limitades per característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per províncies amb una entitat històrica. L’Estat està format per 17 comunitats autònomes.

Altres unitats d’organització territorial:

• Comunitats autònomes insulars: Cada una de les illes de les Balears i les Canàries té un organisme administratiu propi anomenat consell insular i cabildo insular, respectivament.
• Comarques: Catalunya, Aragó, Galícia i Cantàbria han establert una divisió territorial pròpia en comarques amb diverses competències administratives, tot i que les dues darreres comunitats encara no han desenvolupat la legislació per fer-la efectiva.
• Diputacions forals: Al País Basc. Tenen les atribucions pròpies de les diputacions provincials, però gràcies al seu estatut d’autonomia, posseeixen, a més, unes àmplies competències en temes tributaris, d’urbanisme i de serveis socials. Aquestes diputacions estan sotmeses a les juntes generals.
• Àrees metropolitanes: Són entitats locals integrades per municipis de grans aglomeracions urbanes, entre els nuclis de població dels quals existeixen vinculacions econòmiques i socials que fan necessàries la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis i obres.
• Mancomunitats: Cada comunitat autònoma té la facultat d’aprovar agrupacions de municipis per posar en comú determinats serveis, com ara la recollida de residus, la depuració d’aigües o els serveis culturals.

L’Organització de Catalunya en Comarques

Les Bases de Manresa que el 1892 expressen les aspiracions autonomistes de Catalunya, ja van establir que la divisió territorial de Catalunya havia de ser la comarca. Es va acordar dividir territorialment Catalunya en 38 comarques agrupades en nou regions. Aquesta divisió comarcal s’aprovà el 1936 i només va estar en vigor fins el 1939. La Constitució espanyola del 1978 reconeix a les comunitats autònomes el dret de crear una organització territorial pròpia. D’acord amb aquesta competència, la Generalitat de Catalunya va estructurar el territori del país en comarques, a partir de l’organització comarcal de la Generalitat de l’època republicana. En la Llei de l’organització comarcal de Catalunya del 1987, la comarca queda definida com una entitat local de caràcter territorial, formada per l’agrupació de municipis contigus, amb una personalitat jurídica pròpia. La llei estableix que cada comarca ha de tenir un consell comarcal format per consellers i conselleres elegits entre els regidors i les regidores dels diversos municipis de la comarca, i amb competència en algunes matèries.