Gerontologia: Història, Causes i Cures Actuals de l'Ancià

Gerontologia: Desenvolupament Històric

Per a Aristòtil, la vida es perd a la vellesa per la disminució del calor intern i, per tant, la senescència és un refredament progressiu. La vellesa era acceptada si no hi havia invalidesa. D’altra banda, Plató advocava per la gerontocràcia; la major presència d’ancians en el poder assegurava durant aquesta època l’atenció als vells. De la societat romana cal destacar l’obra De Senectute de Ciceró, en la qual proposa, per conservar en la vellesa bona part del vigor anterior, les mesures següents:

• Realització d’exercici físic adequat
• Alimentació sana
• Major atenció a l’ànima i a la ment

Durant l’època dels primers cristians, la pràctica de la caritat cristiana estableix una continuïtat assistencial als ancians desvalguts. A l’edat mitjana, els vells són exclosos de la vida pública; al camp, el pare no conservava l’autoritat en envellir, sinó que era suplantat pel fill gran. I, amb freqüència, eren maltractats pels seus hereus. Continua sent la caritat la que socorre la gent gran sense família o abandonada. De l’herència renaixentista cal destacar l’obra Gerocomica, d’Aurelio Anselmi, en el text de la qual explica les causes de l’envelliment, les maneres d’actuar professionalment per retardar l’aparició dels signes senils i les malalties que més habitualment es presenten a la vellesa. Podríem dir que inclou els tres sabers en els quals es recolza la reflexió i l’actuació social i professional davant de la vellesa. Durant la Contrareforma, apareixen dues comunitats religioses destacades per la seva tasca a favor dels ancians: les filles de la Caritat i els germans de Sant Joan de Déu. Amb la Revolució Industrial, es produeixen canvis demogràfics favorables (disminució de la mortalitat infantil, augment de l’esperança de vida i del nombre d’ancians). En el terreny científic, s’incrementa l’interès professional per la vellesa i, malgrat que les cures geriàtriques se segueixen dispensant sota plantejaments caritatius, alguns d’aquests asils eren annexos als hospitals.

Causes de l’auge de la geriatria i gerontologia

• Pressió demogràfica
• Motius socioeconòmics
• Motius científics

Sistemes de protecció

En un país amb un envelliment com l’Estat espanyol, és important la solidesa dels sistemes de protecció per a les persones d’edat, que han de tenir en compte la situació social del país.

Els aspectes més importants són:

• El manteniment de recursos després de la jubilació
• La família
• La distribució per sexes
• L’estat civil
• El nivell d’instrucció
• El tipus d’habitatge
• L’àrea geogràfica
• L’oci
• El nivell de salut

Les tendències en els serveis geriàtrics i gerontològics es concreten en:

• Conservar les persones en el seu entorn, sempre que sigui possible.
• Mantenir l’autonomia dels ancians i la possibilitat de decidir sobre la seva vida.
• Potenciar les capacitats d’utilització de recursos.

Els objectius dels serveis dels sistemes de protecció són:

• Valorar les necessitats dels ancians en el seu sector.
• Mobilitzar els recursos per mantenir en la família i en la comunitat el major nombre possible de gent gran amb una qualitat de vida digna.
• Orientar els recursos econòmics dels ancians per tal que repercuteixin en la seva millor qualitat de vida.
• Donar assistència integral als ancians crònics i no vàlids marcant prioritats: assistència continuada, domicili, estada diürna, residències assistides.
• Docència i formació continuada multidisciplinària.

Cures actuals de l’ancià

Els infermers tenen la responsabilitat de respondre a la majoria dels requeriments existencials que presenten les persones majors i, juntament amb altres professionals, determinen la naturalesa de les cures i desenvolupen les activitats pertinents per poder atendre adequadament les necessitats i demandes que els ancians presenten. És necessari mobilitzar els recursos. Des dels projectes polítics més generals fins al personal sanitari que té el contacte directe amb els majors per aconseguir optimitzar al màxim la qualitat de l’assistència.