Gestió de Conflictes i Tipologies de Racisme: Anàlisi Completa

Fase 4: Presa de Decisions i Seguiment

Cerca de Solucions i Presa de Decisió

Si finalment no s’arriba a cap mena d’acord, el gestor del conflicte hauria de sistematitzar i ordenar les solucions raonables que hagin anat apareixent. Si ha mantingut una actitud positiva i respectuosa envers totes les parts, l'esforç d’aclariment serà apreciat per tothom, segurament fins i tot per aquells que mantenien actituds més rígides.

Si després d’un temps prudencial no s’aconsegueix trobar una solució mútuament acceptable i és imprescindible donar una resposta, la direcció, el claustre, el consell escolar o l’Administració —depenent de la magnitud de la problemàtica abordada— haurà de prendre una decisió. Aquesta decisió sempre ha de ser respectuosa amb els drets fonamentals de les persones i ha de perseguir el bé superior de l’infant o adolescent.

Estratègies d'Implementació i Acceptació

Fins i tot si la solució ha estat fruit del consens de totes les parts, hi haurà persones que se sentiran descontentes o que tindran dificultats per adaptar-se a la nova situació. Per tant, és important preveure estratègies que facilitin que la decisió tingui una bona acollida i que, a llarg termini, obtingui el consens més ampli.

Implementació i Seguiment dels Resultats

És necessari assegurar-se que la solució es duu a terme i que es materialitza amb la implicació dels afectats. Cal fer el seguiment dels resultats assolits, comprovar si ha estat una bona decisió i introduir-hi les modificacions o adaptacions que calgui. Pel que fa al seguiment dels resultats, és important destacar que les decisions morals tenen conseqüències que es poden conèixer i que cal conèixer.

Unitat del Discurs: Plans del Racisme

El racisme es manifesta en diferents plans:

• Visible (Real): opinions, conductes, pràctiques.
• Invisible (Virtual): idees, prejudicis, actituds.

Infraracisme

En el pla de l'infraracisme, ens trobem amb un racisme aparentment desarticulat. S'observa la presència de doctrines, la difusió de prejudicis i d'opinions més xenòfobes que racistes, o vinculades a identitats comunitàries més que autènticament racials. La violència pot aparèixer de manera difusa o molt localitzada, però sempre en actes que es consideren aïllats. La segregació és també més social que racial, manifestant-se en forma de bosses de misèria i d'atur que afecten certs grups ètnics marginats. La discriminació està dispersa. Les diverses formes d'infraracisme no estan connectades entre si, o no es perceben clarament els vincles que les uneixen.

Racisme Fragmentat

En el racisme fragmentat, ja trobem un major grau de precisió; per exemple, és un racisme que pot ser quantificat a través de sondejos d'opinió. La violència és més freqüent i reiterativa, ja no és tan fàcil catalogar-la com una cosa secundària i aïllada. També són més evidents en els diferents àmbits de la vida social la segregació i la discriminació. La sensació és que hi ha un mateix impuls que recorre a través de diverses manifestacions (opinions, prejudicis, actes de violència, discriminació, etc.) de tota la societat, tot i que encara no hi ha res que ho unifiqui.

Racisme Polític

En el racisme polític, el racisme esdevé un principi d'acció per a una força política o parapolítica, entrant en l'àmbit de la política. Això implica crear opinió, animar debats i mobilitzar determinats sectors de la població. L'objectiu és configurar un context favorable per a una violència reduïda o per utilitzar aquesta violència com a instrument per accedir o prendre el poder. Aquí ja tenim un moviment polític que capitalitza, alhora que impulsa, orienta i/o desenvolupa, aquest impuls que existia en el pla anterior. Es pot inscriure dins d'una tradició ideològica o iniciar-la. Pot, també, reclamar mesures discriminatòries concretes o projectes de segregació racial.

Racisme Total

En el racisme total, és el propi Estat el que s'organitza d'acord amb les orientacions racistes. L'Estat desenvolupa polítiques d'exclusió, de discriminació massiva, de destrucció i de "neteja ètnica". Mobilitza els recursos intel·lectuals, jurídics i institucionals, i el racisme es converteix en un fenomen total.

Racisme Biologista i Racisme Culturalista

El racisme es pot manifestar des de diferents perspectives ideològiques:

Racisme Biologista

Del biologisme, el racista aprofita conceptes com:

• Agrupació dels individus per atributs.
• Ordenació dels atributs (evolucionisme adaptatiu).
• Existència de casos purs.

Exemples de biologistes són Gobineau i Chamberlain (finals del segle XIX), amb interès per mesurar cranis i establir índexs cefàlics.

El problema no és la classificació, sinó el determinisme.

Racisme Culturalista

En el racisme culturalista, la noció de cultura substitueix la de raça, i la noció de progrés (civilització) substitueix la de cultura.

Nota: No hi ha races, hi ha racisme.