Gestió del Paisatge i Territori: Bases per a l'Ordenació Sostenible
Clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,39 KB
Ambient, Territori i Paisatge: Bases per a l'Ordenació Sostenible
Actualment a Catalunya, el 2,5% de la població activa treballa en el sector agrari. Aquest sector ens proporciona molts beneficis per als humans com a consumidors, però també genera una sèrie de conseqüències significatives tant per al paisatge com per al medi ambient:
- La uniformització del paisatge i, per tant, la pèrdua de diversitat paisatgística. On abans hi havia boscos, ara hi ha camps de conreu, i aquest canvi genera una disminució de la biodiversitat.
- El desequilibri químic i la contaminació dels recursos hídrics a causa de l'ús excessiu de purins que acaben afectant els aqüífers.
- L'augment de la contaminació atmosfèrica degut a la maquinària i els processos utilitzats.
Rewilding: Resilvestrar per a la Conservació
El terme Rewilding significa resilvestrar, és a dir, preservar els ecosistemes funcionals i reduir la constant pèrdua de biodiversitat. És una concepció de conservació a gran escala amb els següents objectius principals:
- Renaturalitzar més d'un milió d'hectàrees al seu estat original (previ a l'activitat humana), amb l'any 2020 com a data objectiu.
- Protegir processos naturals i els nuclis silvestres.
- Proporcionar connectivitat entre àrees protegides.
- Reintroduir depredadors a les zones on han estat extingits.
Teoria de la Insularitat o Biogeografia d'Illes
Aquesta teoria sosté que el nombre d'espècies trobades en una illa (nombre d'equilibri) és determinat per dos factors clau:
- L'efecte de la distància del continent.
- L'efecte de la dimensió de la illa.
Aquests efectes afectaran l'índex d'extinció de les espècies a les illes i el nivell d'immigració. En resum, la teoria explica els factors que afecten la riquesa d'espècies de comunitats naturals aïllades. Aquesta teoria ha portat al desenvolupament de corredors ecològics com a eina de conservació per incrementar la connectivitat entre hàbitats aïllats. Aquests corredors ecològics poden incrementar el moviment de les espècies entre parcs i reserves, per tal d'augmentar el nombre d'espècies que poden sustentar.