Gestió del Patrimoni Natural i Paisatge a Catalunya: Impacte i Conservació

Gestió del Patrimoni Natural i la Diversitat Paisatgística

El Patrimoni Natural: Definició i Vulnerabilitat

El patrimoni natural està format pel conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna; és el resultat d’una llarga evolució dels components biofísics de la Terra.

El patrimoni natural és vulnerable, i la seva conservació és essencial per a la vida de la humanitat. El seu valor no rau només en les necessitats de supervivència física (alimentació, energia, refugi…), de desenvolupament humà (ciència, educació…) i econòmic (producció agrària).

Normalment, quan es parla de patrimoni natural, pensem en espais protegits com els parcs nacionals o monuments naturals, però en realitat és un terme que engloba moltes coses, com les espècies en perill d’extinció o els recursos naturals que fan possible el desenvolupament de la vida, com l’aigua, el sòl i l’aire.

L'Impacte Mediambiental de la Societat

En els últims anys, la societat ha crescut i, amb ella, ha crescut la producció de béns, la qual cosa ha produït diversos problemes ambientals i perills per a la conservació del patrimoni natural:

• El creixement urbà descontrolat: Es dona a causa de la falta de planificació i els grans moviments migratoris. És una ocupació abusiva del sòl que crea condicions deficients d’habitabilitat i un gran impacte ambiental (contaminació d’aigües, pèrdua d’espais naturals).

• El creixement urbà dispers: És un creixement expansiu de zones urbanes en una zona verda, creant ciutats jardí o suburbis i afectant el territori.

• La generació de residus urbans: Són residus com aigües negres, residus de menjar o residus de construcció que, generats en grans quantitats, creen problemes ambientals. El seu transport o tractament és una gran despesa.

• La generació de residus industrials: Són matèries que es produeixen en el procés productiu i que normalment acaben sent tractades com a urbanes. Són més perillosos que els residus urbans, ja que alguns poden ser radioactius o metalls pesants, que són molt perillosos per al medi ambient i la seguretat de tota la gent.

• La generació de residus agraris: Vinculats a la producció agrària i ramadera, destaquen els residus dels productes fitosanitaris, que, tot i tenir l’objectiu de millorar la salut humana, generen grans residus amb un gran impacte en el medi ambient. També destaquen els residus ramaders, que es basen en la contaminació dels sòls i aigües a causa dels purins.

• Els hàbits consumistes: Els hàbits que el capitalisme ha deixat en la societat afecten massivament el planeta, provocant l’augment del consum energètic, la sobreexplotació dels recursos i la pèrdua de recursos naturals.

• La millora de la mobilitat: Les carreteres han permès apropar i comunicar grans ciutats per tot el món, afectant ecosistemes i el medi ambient, i augmentant els incendis forestals.

La Gestió del Medi Ambient

La majoria dels impactes de la societat en el medi ambient són a causa de la urbanització i el medi agrari.

L'Expansió Urbana i la Sostenibilitat

Qualsevol expansió urbana té com a conseqüència la transformació del medi natural i la contaminació. Quan la urbanització afecta molt o provoca un canvi radical en el medi, diem que és ambientalment insostenible.

Per això, l’any 2006, la Unió Europea (UE) crea l’Estratègia Temàtica per al Medi Ambient Urbà amb l’objectiu de frenar l’expansió urbana desmesurada i minimitzar els impactes ambientals.

• La consciència social i l’expansió urbana ecològica són les millors formes de gestionar el creixement urbà. El problema és que no hi ha molta implicació de la societat.

La Gestió dels Residus

Els residus poden ser perillosos per a la societat segons la seva naturalesa. Alguns tenen vida curta i són reciclables (aquests no són perillosos), i altres són duradors i excessivament perillosos, contaminants i inflamables. Però qualsevol acumulació de residus és perillosa per a la vida.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) és l'encarregada de la gestió i la minimització de residus, fomentant el reciclatge i la recuperació d’espais degradats.

Els residus industrials es poden dividir en tres grups:

• Residus especials: Suposen un perill per la seva toxicitat o inflamabilitat.

• Residus inerts: No afecten greument el medi.

• Residus no especials: No són ni especials ni inerts.

A més, els residus també es poden categoritzar en:

• Urbans ordinaris: Residus municipals, dels quals cada ajuntament s’encarrega de recollir-los i enviar-los a una deixalleria.

• Urbans no ordinaris: Residus especials dels hospitals o laboratoris, dels quals s’encarrega l’ARC.

Els Espais Naturals Protegits

El 1872 es crea el primer espai natural als EUA amb el nom de Yellowstone, i des d’aquell moment molts països han decretat espais i reserves naturals.

Des de l’any 1985, Catalunya té el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que és l’òrgan que determina els espais naturals protegits i estableix el tipus de protecció i gestió de cada espai.

• El PEIN té com a objectiu protegir els espais naturals i assegurar el manteniment de les activitats humanes.

Cal remarcar que cada espai és diferent; per tant, cada espai disposa d’un pla especial diferent.

Per altra banda, a Europa es crea el 1992 la Xarxa Natura 2000 per tal de protegir hàbitats naturals, com les Zones d’Especial Protecció per a Aus (ZEPA) i les Zones Especials de Conservació (ZEC). El 2006, Catalunya s'integra a la Xarxa Natura 2000 (XN) i al PEIN.

Abans, el 21% del terreny era protegit, però ara és el 32%.

A Catalunya, la UNESCO reconeix el Parc Natural del Montseny des del 1978 com la primera Reserva de la Biosfera, ja que és un territori situat en un massís, amb grans valors ecològics i culturals, que ajuda a promoure el desenvolupament sostenible i la comprensió del medi ambient. El 2014 es va fer una extensió del parc.

El Paisatge i la seva Diversitat

El paisatge és la fisonomia que ofereix una determinada porció del territori a un observador; és a dir, tot allò que els ulls arriben a veure d’un lloc.

Components del Paisatge

Els paisatges estan formats per:

• Components naturals: Elements que pertanyen al paisatge de forma natural (aigües, vegetació, etc.).

• Components humans: Elements que l’humà ha posat en el paisatge (edificis, carreteres).

Aquests dos components es combinen entre ells en molts casos.

El Paisatge Dinàmic

Absolutament tots els paisatges són dinàmics, ja que en el medi es produeixen un seguit d’interaccions que condicionen el seu aspecte.

• El paisatge és dinàmic, ja que experimenta canvis i es modifica amb el pas del temps. Aquests canvis van des d’estacionals (primavera-hivern, dia-nit) o evolutius (no serà el mateix paisatge el d’un camp verd d’avui que d’aquí a 10 anys).

D’altra banda, en tots els paisatges hi ha intercanvis de matèria o energia, com l’aigua d’un riu o el trànsit d’un cotxe.

El Paisatge Català i els seus Canvis

Els Canvis en els Paisatges de Catalunya

El paisatge català ha canviat molt en els últims temps. L’agricultura i la ramaderia han estat presents des de fa segles i encara ho són en algunes zones. Aquestes activitats van fer canviar els paisatges i crear paisatges agroforestals. Un altre canvi produït és l’abancalament o modificació d’un terreny muntanyós, que ha modificat algunes muntanyes de Catalunya.

A partir del segle XIX es produeixen canvis industrials, amb l’arribada de la industrialització. L’explotació dels recursos naturals (mines, talles...), la producció d’energies (centrals radioactives) i les instal·lacions productives (fàbriques) van modificar el paisatge català i van crear paisatges industrials.

En l’actualitat, podem veure que a Catalunya coexisteixen els paisatges industrials amb els naturals en molts llocs.

En el segle XX, Catalunya pateix un despoblament dels pobles muntanyosos i una densificació de població a les grans ciutats, generant una urbanització del territori. A més, la gent comença a voler segones residències en llocs allunyats de la ciutat, com muntanyes o platges, modificant també aquest territori.

El paisatge actual de Catalunya és un mosaic paisatgístic caracteritzat pel domini de components urbans (nuclis de població), la presència dels sectors d’activitat econòmica (polígons industrials) i grans infraestructures (vies ràpides de comunicació).

Les Unitats de Paisatge de Catalunya

Una unitat de paisatge és un sector de territori que mostra una combinació diferent de components humans i naturals i que es diferencia clarament d’altres unitats que estiguin a prop.

A Catalunya hi ha 134 unitats de paisatge, cadascuna diferent de l’altra.

Cada unitat no ha patit els mateixos canvis, ja que no totes canvien a la vegada o estan en les mateixes condicions. Per exemple, l’Alt Pirineu no ha patit tants canvis com el Barcelonès.

• A la pèrdua de característiques del territori li diem banalització del paisatge, cosa que li ha passat al Barcelonès. En resposta a aquesta situació, molta gent ha volgut promoure una campanya de conservació, protecció i gestió del medi ambient i el paisatge.

La Gestió dels Paisatges a Catalunya

Les ràpides i grans transformacions del territori a nivell europeu o català en els últims seixanta anys han esgotat paisatges naturals o agraris, posant en perill la diversitat paisatgística que la regió té.

Els paisatges naturals comencen a ser escassos i han posat en alerta la societat. El paisatge s’ha convertit en un bé que s’ha de cuidar, ja que és la manera d’identificar una població i forma part de la qualitat de vida de les persones.

• Amb la finalitat d’acabar amb la pèrdua de paisatge a Europa, l’any 2000 es va signar el Conveni Europeu del Paisatge, un tractat que compromet els països signants a fer tasques de manteniment per tal de preservar la diversitat paisatgística.

L’any 2006, Catalunya aprova la Llei del Paisatge de Catalunya, que compromet el nostre país a complir amb els objectius signats al Conveni Europeu del Paisatge i impulsa l’ordenació, gestió i protecció del paisatge.

També tenim l’Observatori del Paisatge, el qual classifica els paisatges mitjançant catàlegs, documents que caracteritzen el paisatge català i el seu estat.

Encara que cada unitat de paisatge sigui diferent, a Catalunya es busca que tinguin una sèrie de característiques en comú:

• Que estiguin ben conservats, gestionats i ordenats.

• Siguin vius i dinàmics.

• Que siguin heterogenis.

• Que siguin endreçats i harmònics.

• Que siguin singulars i s’allunyin de la banalització.

• Que mantinguin els seus valors.

• Que siguin respectuosos amb el llegat passat.

• Que transmetin tranquil·litat.

• Que es pugui gaudir sense posar en perill el patrimoni.

Glossari de Termes Clau

Habitabilitat

Condicions de salut i benestar que permeten habitar en un lloc.

Continu urbà

Conjunt dens d’una zona urbana que impedeix la continuïtat d’una zona verda.

Mobilitat obligada

Desplaçament obligat diari per qüestions de treball o estudi.

Espai natural protegit

Espai que gràcies a les seves característiques obté protecció jurídica.

Paisatge agroforestal

Paisatge resultant d’activitats agràries, dominat per conreus i boscos.

Abancalament

Preparació d’un terreny inclinat per conrear-lo.

Protecció del paisatge

Conjunt d’accions destinades a mantenir el paisatge en bon estat.

Gestió del paisatge

Conjunt d’accions destinades a guiar les transformacions dels paisatges a causa dels humans.

Objectiu de qualitat paisatgística

Aspiració de millora del paisatge d’una societat.