Gestió dels recursos humans a l'empresa: funcions, contractes i formació

1. La importància dels recursos humans a l’empresa

L’element humà és el factor més important d’una empresa i el que la fa diferent de les altres. Les màquines, la tecnologia, els edificis o els diners es poden comprar o copiar, però les persones no, perquè cada persona és única. Cada treballador té uns coneixements, unes habilitats, una manera de ser, una actitud i una experiència diferents. Per aquest motiu, una empresa que sap gestionar bé les persones té un avantatge competitiu; és a dir, pot funcionar millor que les altres empreses del mateix sector.

Quan parlem de recursos humans ens referim a totes les persones que treballen a l’empresa, amb tot el que aporten, com els seus coneixements, les seves capacitats, les seves habilitats tècniques i emocionals, les seves actituds i els seus valors. També es parla de capital humà, que és el conjunt de coneixements i capacitats que tenen els treballadors i que es poden millorar mitjançant la formació.

La gestió dels recursos humans és el conjunt de decisions, accions i polítiques que fa l’empresa per organitzar, dirigir i millorar el treball de les persones. L’objectiu principal és que els treballadors estiguin motivats, satisfets i ben organitzats, perquè així treballen millor i l’empresa és més productiva i competitiva.

2. El departament de recursos humans i les seves funcions

El departament de recursos humans és el departament de l’empresa encarregat de gestionar tot el que té a veure amb les persones que hi treballen.

Les funcions

• Organització del treball i planificació del personal: consisteix a decidir quants treballadors fan falta, quins llocs de treball cal cobrir, quines funcions tindrà cada lloc i com s’organitza el treball dins l’empresa. Per exemple, decidir quants dependents necessita una botiga i en quin horari treballaran.
• Formació del personal: serveix perquè els treballadors aprenguin coses noves, millorin les seves habilitats i s’adaptin als canvis tecnològics o organitzatius. Per exemple, formar els treballadors en un nou programa informàtic.
• Gestió i administració del personal: inclou totes les tasques administratives com els contractes, les nòmines, els permisos, les baixes, les vacances i la relació amb els representants dels treballadors.
• Clima i satisfacció laboral: consisteix a analitzar si els treballadors estan contents, motivats i còmodes al seu lloc de treball, i detectar possibles problemes per poder aplicar solucions. Per exemple, millorar la comunicació o les condicions de treball.
• Prevenció de riscos laborals: té com a objectiu protegir la salut i la seguretat dels treballadors, evitant accidents i malalties professionals. Un exemple és proporcionar equips de protecció o formar sobre seguretat.

3. L’organització del treball dins l’empresa

L’organització del treball fa referència a la manera com l’empresa distribueix les tasques i coordina les persones per aconseguir els seus objectius.

Una forma habitual d’organitzar el treball és el treball en equip o treball cooperatiu. En aquest cas, un equip de treball és un grup de persones que treballen de manera coordinada per fer una tasca concreta. Cada persona té responsabilitats pròpies, però el resultat final és millor que si treballessin de manera individual. Això s’anomena sinergia, que vol dir que el resultat del treball conjunt és superior a la suma dels treballs individuals.

El treball col·laboratiu és una forma més avançada de treball en equip. A més de treballar junts, els membres comparteixen idees, coneixements, materials i experiències de manera voluntària. L’objectiu és construir un coneixement comú que pugui servir a tot el grup. És molt habitual utilitzar eines digitals com plataformes en línia, videoconferències o intranets.

Una altra forma d’organitzar el treball és el treball per projectes. En aquest cas, l’empresa crea projectes concrets amb un objectiu definit i assigna equips específics per dur-los a terme. Aquests equips poden estar formats per treballadors interns de l’empresa i també per professionals externs, com els freelancers, que són professionals autònoms que treballen per encàrrecs concrets.

Relacionat amb això hi ha l’externalització, que consisteix a encarregar a empreses o professionals externs tasques que abans es feien dins l’empresa, com la comptabilitat o la gestió de nòmines.

També apareixen noves formes de treball com el teletreball, que és treballar a distància mitjançant les tecnologies de la informació, i el coworking, que és compartir un espai de treball amb professionals d’altres empreses o autònoms.

4. La planificació del personal: reclutament i selecció

El reclutament intern consisteix a cobrir un lloc amb persones que ja treballen a l’empresa, normalment mitjançant promoció interna. Té avantatges com el coneixement de l’empresa i la motivació del personal.

El reclutament extern consisteix a buscar persones fora de l’empresa. Es pot fer mitjançant borses de treball, agències de col·locació, serveis públics d’ocupació, empreses de treball temporal o Internet, com portals d’ocupació i xarxes socials professionals.

El procés de selecció normalment comença amb la recepció del currículum vitae i la carta de presentació. El currículum vitae és el document on el candidat explica la seva formació, experiència laboral i altres dades personals i professionals.

Després es poden fer entrevistes de treball, que serveixen per conèixer millor la persona, la seva personalitat i la seva adequació al lloc. També es poden fer proves de selecció, com proves psicotècniques, que mesuren capacitats intel·lectuals i aptituds, proves de personalitat, proves de cultura general, proves professionals o proves de grup, que permeten observar com treballa una persona en equip.

5. La formació dels recursos humans

La formació pot ser inicial, quan una persona entra a l’empresa, o contínua, al llarg de la seva vida laboral.

Una forma cada vegada més utilitzada és la formació en línia o e-learning. Aquesta consisteix a aprendre mitjançant mitjans electrònics com Internet, vídeos, plataformes digitals o intranets.

La formació en línia té avantatges com la reducció de costos, l’estalvi de temps, la comoditat, la flexibilitat i la possibilitat d’actualitzar els continguts ràpidament. Però també té inconvenients com la poca interacció, el risc d’abandonament, problemes tècnics o la dificultat d’accés per a alguns treballadors.

6. La gestió del coneixement

La gestió del coneixement consisteix a identificar, crear, compartir i utilitzar el coneixement que tenen les persones de l’empresa.

El coneixement explícit és aquell que es pot escriure, guardar i compartir fàcilment, com manuals, procediments o documents. El coneixement tàcit és el que està basat en l’experiència personal, les habilitats i els valors, i és més difícil de transmetre.

7. El treball i el seu marc legal

El treball és el conjunt de tasques que fan les persones dins l’empresa com a factor de producció. Perquè una activitat sigui considerada treball segons la normativa laboral, ha de complir quatre característiques: ha de ser voluntària, s’ha de fer per compte d’altri, ha de ser remunerada i ha d’existir subordinació, és a dir, el treballador segueix les ordres de l’empresari.

La relació laboral comporta drets i deures. Entre els drets dels treballadors hi ha el dret al treball, a la lliure elecció de professió, a la formació, a la promoció professional, al salari, a la seguretat i salut laboral i al respecte a la dignitat. Entre els deures hi ha complir les obligacions del lloc de treball, respectar les normes de seguretat, obeir les ordres de l’empresari, actuar amb bona fe i no competir amb l’empresa.

8. El marc normatiu laboral

El marc normatiu laboral és el conjunt de normes que regulen les relacions laborals, és a dir, estableixen quins són els drets i les obligacions tant dels treballadors com de les empreses.

L’Estatut dels Treballadors és la norma bàsica del dret laboral. Desenvolupa i concreta els drets i deures dels treballadors i de les empreses. La major part de les normes laborals es basen en aquesta llei. Per exemple, regula la jornada laboral, el salari, les vacances, els contractes i els acomiadaments.

La Llei de llibertat sindical regula el dret dels treballadors a organitzar-se en sindicats i a defensar els seus interessos col·lectius. Gràcies a aquesta llei, els treballadors poden crear sindicats i participar en activitats sindicals.

Les normes laborals de la Unió Europea tenen com a objectiu garantir unes condicions mínimes de treball a tots els països membres. Serveixen per protegir els treballadors i per facilitar la lliure circulació de persones dins la Unió Europea. Per exemple, estableixen límits de jornada o normes de seguretat laboral.

Els convenis col·lectius són acords pactats entre els representants dels treballadors i les empreses d’un sector o empresa. En aquests convenis s’estableixen condicions de treball concretes, com salaris, horaris o vacances, que milloren o concreten el que diu l’Estatut dels Treballadors. Mai poden empitjorar les condicions mínimes legals.

El contracte de treball és l’acord privat entre l’empresa i el treballador, on es pacten les condicions concretes de la relació laboral, sempre respectant la llei i el conveni col·lectiu aplicable.

9. El contracte de treball

El contracte de treball és un acord entre una empresa i una persona treballadora. En aquest acord, el treballador es compromet a prestar els seus serveis de manera personal, sota la direcció de l’empresa, i a canvi rep un salari.

El contingut mínim d’un contracte de treball inclou: el tipus de feina que s’ha de fer; la durada del contracte, que pot ser indefinida o determinada; la remuneració salarial, que inclou el salari base i altres complements; el període de prova, que és un temps inicial en què tant l’empresa com el treballador poden comprovar si la relació funciona; el temps de treball, com la jornada, els descansos, les vacances i les hores extraordinàries; i la forma del contracte, que pot ser escrita o verbal, encara que ha de ser escrita obligatòriament en determinats casos, com quan dura més de quatre setmanes.

10. Modalitats de contractació

El contracte indefinit no té una data de finalització concreta. Pot ser a jornada completa o parcial. Aquest tipus de contracte ofereix més estabilitat al treballador i sovint té incentius per a l’empresa.

El contracte temporal té una durada determinada. S’utilitza quan l’empresa necessita cobrir necessitats puntuals, com un augment de producció o la substitució d’una persona treballadora.

El contracte per a la formació en alternança combina el treball remunerat amb la formació professional. Està pensat per a persones que necessiten obtenir una qualificació professional. Té una durada mínima de tres mesos i màxima de dos anys. El salari no pot ser inferior al 60% el primer any ni al 75% el segon any respecte a una persona que faci el mateix treball, i mai pot ser inferior al salari mínim interprofessional.

El contracte formatiu per a l’obtenció de la pràctica professional serveix perquè una persona amb estudis acabats pugui adquirir experiència relacionada amb la seva formació. Té una durada mínima de sis mesos i màxima d’un any, i el salari no pot ser inferior al d’una persona de la mateixa categoria professional.

11. Les relacions laborals

Les relacions laborals són les activitats que connecten l’empresa amb els treballadors a través dels seus representants, com els delegats de personal, els comitès d’empresa i els sindicats.

Els sindicats són associacions de treballadors creades per defensar els seus interessos econòmics, socials i polítics. La llibertat sindical és un dret fonamental.

La negociació col·lectiva és el procés mitjançant el qual treballadors i empreses arriben a acords sobre les condicions de treball. A través d’aquesta negociació es creen els convenis col·lectius.

Un conflicte d’interessos es produeix quan empresa i treballadors defensen interessos contraposats, com per exemple salaris més alts per part dels treballadors i reducció de costos per part de l’empresa. Aquests conflictes s’han de resoldre mitjançant el diàleg i la negociació. Quan no hi ha acord, poden produir-se vagues, que estan regulades per la llei.

2. El clima i la satisfacció laboral

El clima laboral fa referència a l’ambient que es viu a l’empresa, com les relacions entre companys, la comunicació, el respecte i la manera de treballar.

La satisfacció laboral és el grau de benestar que sent el treballador respecte a la seva feina. Un bon clima laboral millora la motivació, el rendiment i redueix els conflictes.

14. La motivació dels recursos humans

Una teoria molt important és la piràmide de Maslow, que explica que les persones tenen diferents nivells de necessitats, començant per les fisiològiques, després les de seguretat, les socials, les d’autoestima i finalment les d’autorealització. A mesura que es satisfan unes necessitats, apareixen les següents.