Gestió d'emergències i salut: Sistemes i procediments

Objectius central coordinació:

Recepcionar i clasificar la demanda. Coneixer la operativitat i responsabilitat de tots els recursos assistencials. Seguiment de les intervencions a temps real. Assignar la resposta més idònia als recursos disponibles. Coordinar l'assistència prehospitalària amb l'hospitalària. Registre i control de dades.

SITREM:

És una aplicació creada per a sistemes. Dissenyada per a la gestió de centres coordinadors i d'emergències. A través de l'aplicatiu es cobreixen totes les fases: des que arriba la trucada fins que la resolen, tenint en compte el registre integral de recursos.

CRC:

Disposen d'un sistema de telecomunicacions connectats a alarmes acústiques i visuals per activar el protocol d'emergències. S'emeteix una trucada directa al CeCos del SEM. Número identificatiu CRC. Número de telèfon CRC. Adreça CRC.

Objectius interrogatori:

Té com a objectiu localitzar l'incident i realitzar un triatge del mateix, segons el nivell assistencial requerit i el temps de resposta del sistema. Procurar que sigui ràpid. Preguntes senzilles i fàcils de comprendre. No utilitzar terminologia específica. Donar màxima informació en poc temps.

Activació davant una trucada:

1. Salutació
2. Tipus d'alertant
3. Confirmació telèfon
4. Municipi
5. Confirmar municipi
6. On està passant carrer...
7. Número pis porta escala
8. Superfície gran

Història clínica compartida:

És l'historia electrònica que agrupa tot un conjunt de documents que contenen dades i informacions rellevants de la situació i evolució d'un pacient al llarg de tot el seu procés assistencial.

Classificació demanda mitjançant omega:

Malaltia a domicili, malaltia a lloc públic, accidents o traumatismes, transport sanitari, consulta mèdica, informació, administració i consulta sanitària.

Codificació diagnòstica:

És una classificació que assigna codis a malalties, diagnòstics mèdics i procediments assistencials.

Codi E:

Es classifiquen les causes externes de les lesions, intoxicacions i altres reaccions adverses, per la qual cosa ha d'utilitzar-se sempre que es conegui la causa externa que ha provocat la lesió o intoxicació.

CIAP:

És la codificació internacional de malalties d'atenció primària desenvolupada i creada per WONCA. Permet codificar les primeres consultes amb símptomes i signes sense determinar la patologia específica.

Malalties de declaració obligatòria:

Són aquelles que els serveis mèdics han de declarar a les autoritats sanitàries corresponents perquè són de vital importància per a la comunitat.

Notificació individualitzada:

Es notifiquen malalties que és necessari conèixer dades identificatives de la persona malalta i el metge declarant, a efectes de poder exercir un control adequat de la persona malalta i el seu entorn.

Notificació urgent:

Es notifiquen brots epidèmics de qualsevol etiologia i aquelles de declaració individualitzada que requereixen actuació immediata a efectes d'evitar nous casos relacionats.

Notificació numèrica:

Generalment de forma setmanal s'envia la notificació del nombre de casos atesos en una mateixa malaltia.

Telesalut:

Aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació a la millora de la salut i autocura de les persones.

Telemedicina:

Prestació de serveis sanitaris a distància.

Teleassistència:

Prestació de serveis socials o de la salut a nivell domiciliari utilitzant les TIC.

FATE:

És un projecte pilot per a la detecció de caigudes de la gent gran, especialment en domicilis. Es tracta de prevenir la conseqüència de les caigudes no detectades a pacients fràgils. Estan basats en acceleròmetres que executen l'algorisme de detecció específica amb una sensibilitat del 98%.