Gestió Forestal Sostenible: Mètodes d'Extracció i Inventari

1. Mètodes d'Extracció de Fusta: Pros i Contres

Sistemes d'arbres complets

Els arbres s'extreuen de la zona de tala sense tallar-los per parts ni desbrossar-los. L'eina emprada segueix la treta i l'extreu fora de la zona boscosa, on es duu a terme el processament. Aquest mètode minimitza considerablement la mà d'obra.

Inconvenients

• Augment dels costos de transport degut al major volum i menor facilitat de maneig.
• Si no s'utilitzen les branques, s'acumulen a la part del carregador, generant un problema.
• S'extreu tot el material vegetal de la zona.
• Major dany a la regeneració a causa de la treta per arrossegament.

Avantatges

• Major aprofitament de la biomassa (30-40% més en pes provinent de les branques i fulles), molt interessant energèticament.

Quan aplicar aquest sistema?

• Si hi ha un aprofitament de les branques per al seu ús energètic.
• Si es cobreixen els alts costos salarials.
• Si hi ha dificultats de mecanització de les operacions.
• Si la tala va seguida de repoblació.

Sistemes de fusta sencera

A la zona de tala, els troncs es col·loquen en piles, es netegen d'arbustos i branques, i en alguns casos se'ls treu l'escorça i es tallen les puntes. Els troncs s'extreuen del bosc sencers. Un cop agrupats mitjançant diferents mitjans de transport forestal, es traslladen directament a la fàbrica o, en alguns casos, es tallen a mida i es despullen de l'escorça a la zona de càrrega abans de ser transportats.

Inconvenients

• Majors costos de les operacions manuals.
• Dificultat d'eliminació de residus.
• Majors costos de la treta.

Avantatges

• Permet el trossejament acurat al carregador.
• Evita els elevats costos de desembosc del sistema anterior.

Quan aplicar aquest sistema?

• Si es vol aprofitar la fusta amb grans longituds.
• Si s'utilitza la fusta amb diferents destinacions.
• Si hi ha altes densitats de tala, ja que les distàncies de desembosc són petites.
• Si hi ha altes dificultats fisiogràfiques.

Sistemes de fusta curta

En aquest sistema, totes les operacions es fan dins del bosc, i la fusta es transporta ja tallada a la seva mida final, en trossos d'entre 2 i 2,5 metres de longitud. Cal realitzar a peu de tocó les següents tasques:

• Desbrossament i despuntat (eliminació de branques i puntes).
• Trossejament (tall dels troncs en parts més curtes).
• Reunió i apilat (agrupament ordenat de la fusta per facilitar-ne el transport).

Inconvenients

• Problemes d'eliminació de residus.
• Major elaboració a la muntanya.

Avantatges

• La treta i el transport són més econòmics que en els altres mètodes.
• Es millora la capacitat d'apilat.
• S'evita el potencial dany de l'arrossegament de la fusta.

Quan aplicar aquest sistema?

• Quan hi ha gran pendent, s'ha de tirar l'arbre en línia al màxim pendent.
• S'ha de fer feina de baix cap a dalt per evitar fer feina sobre els peus ja trossejats que poden rodolar.
• Si hi ha dues classes d'edat, primer s'arreglen els peus joves, perquè l'arbrat adult no els provoqui danys.

2. Gestió Forestal Sostenible

És la gestió i utilització dels boscos de forma i intensitat que es mantingui la diversitat biològica, la seva productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i capacitat de mantenir-se present i pel futur, les seves funcions ecològiques, econòmiques i socials pertinents a nivells locals, nacionals i mundials, i que no en provoquin perjudicis a altres ecosistemes. La seva finalitat és que les pràctiques i productes que se n'obtenen, així com l'entorn socioeconòmic que sustenten, s'han de desenvolupar en un marc de conservació mediambiental.

3. Principis de Sostenibilitat i Criteris Europeus

La gestió sostenible es desenvolupa mitjançant l'aplicació d'una sèrie de criteris i indicadors que mostren en el temps l'evolució de la qualitat de la gestió.

La sostenibilitat es basa en dos principis fonamentals:

1. Les dotacions dels recursos naturals han de mantenir-se constants al llarg del temps.
2. Els fluxos de residus emesos al medi han de ser iguals o inferiors a la capacitat d'assimilació per aquest medi.

Els criteris que s'apliquen a Europa tenen en compte:

• Recursos forestals i contribució a cicles globals de carboni.
• Manteniment de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals.
• Manteniment i millora de la funció productiva dels boscos.
• Manteniment i millora de la funció protectora dels boscos.
• Manteniment d'altres funcions i condicions socioeconòmiques.
• Manteniment, conservació i millora de la biodiversitat als ecosistemes forestals.

4. Certificació de Muntanya Sostenible

El procés per a la certificació forestal inclou els següents passos:

1. El propietari es posa en contacte amb l'entitat certificadora perquè es faci una auditoria a la seva finca.
2. S'organitzen una sèrie de reunions i visites amb un tècnic d'una empresa auditora, avalada per PEFC o FSC.
3. El tècnic duu a terme l'auditoria de la finca en funció dels criteris i indicadors de gestió forestal sostenible i emet un informe a l'entitat certificadora.
4. Si l'informe és positiu, es disposa del certificat forestal.
5. S'acorda un calendari de visites per al seguiment dels treballs forestals, per al manteniment de la certificació.

Si les operacions forestals compleixen els requisits, el propietari del bosc podrà vendre els productes forestals com a fusta certificada. El motiu principal de la importància de la certificació de la fusta rau en garantir la procedència sostenible i responsable dels productes forestals.

5. Tasques Prèvies a la Treta

Abans de dur a terme la treta, es realitzen dues tasques fonamentals:

• Acta de reconeixement del bosc: Inclou informació del bosc, superfície, espècies, nombre de peus, cubicació i altres dades. Aquest document permet planificar correctament l'explotació forestal i garantir-ne la sostenibilitat.
• Planificació: Es defineixen les zones de tala, els punts d'apilament i les rutes d'extracció. L'objectiu és minimitzar els danys als arbres restants i aprofitar la direcció natural de la caiguda dels arbres per facilitar la seva extracció.

6. Vies de Treta de Fusta

Les vies de treta són infraestructures lineals que s'utilitzen per al transport, emmagatzematge i càrrega/descàrrega de fusta a la part interior de les masses forestals. Es poden agrupar en dos tipus:

• Principals: Són de llarga durada i inclouen les pistes forestals principals i les vies de segon ordre. Han de ser establertes abans de començar la tala.
• Secundàries: Solen estar formades per les pistes de treta. Aquestes s'obren eliminant la coberta vegetal i no requereixen compactació ni anivellació. L'arrossegament no ha de ser superior als 100-150 m.

7. Apeo de l'Arbre

L'apeo consisteix a separar la part aèria de l'arbre del sòl, fent un tall per damunt del coll de l'arrel. Les seves parts principals són:

• Direcció: Cap on s'ha de dur a terme la caiguda.
• Falca de direcció: S'ha de fer un tall de 45° amb l'horitzontal i un segon tall on la seva fondària no ha de ser major a 1/3 ni menor a 1/5 del diàmetre del tronc.
• Tall de caiguda: És el que realment tomba l'arbre. Té una alçada de 3-5 cm. Si es fa per sota del tall d'entalladura caurà cap a nosaltres, per això s'ha de realitzar lleugerament per damunt del tall d'entalladura.
• Bisagra: És l'espai del tronc que es deixa sense tallar i que fa pivotar el tronc durant la seva caiguda.

8. Processament d'Arbres: Triturat i Estellat

El processament d'arbres inclou accions com el desbrossament, mesura, trossejament i descorsat. El triturat i estellat es realitza quan la fusta serà utilitzada per fabricar cel·lulosa, per a combustió o simplement per quedar dipositada al terra. L'estellat es fa amb estelladores, que poden ser:

• Mòbils: Es desplacen per la muntanya.
• Semifixes: Es poden moure, però no treballant.
• Fixes: Estan a les fàbriques.

Variables bàsiques per determinar la composició morfològica dels arbres i la seva aplicació en el triturat i estellat:

• Quantitat d'estella o fusta a transportar.
• Condicions que afecten l'estella.
• Propietat de la fusta o estella, forma de compra de la fusta o estella al propietari.
• Necessitat qualitativa de l'estella.
• Equip d'estellat disponible.
• Aspectes socials i econòmics: mà d'obra, mentalitat, etc.
• Efecte mediambiental.

9. Criteris d'Ordenació de Muntanyes

Segons l'ordenació de les muntanyes, els arbres es classifiquen segons diferents criteris:

• Segons la seva composició específica.
• Segons el seu mètode de reproducció.
• Segons l'estructura i composició d'edats.
• Segons l'existència d'intervenció humana en relació amb alguna demanda social.
• Segons formes fonamentals de la massa.
• Segons característiques ecològiques.

10. Finalitat i Metodologies d'Inventari Forestal

Els inventaris forestals són necessaris per realitzar projectes d'ordenació de muntanyes/forestals i fer propostes de planificació de la massa forestal.

Segons la finalitat de l'inventari i la facilitat per dur a terme les mesures, existeixen dues metodologies:

Inventaris per recompte peu a peu:

Es mesura de forma individual (alçada o diàmetre, per exemple) tots els arbres de la massa que superen una determinada dimensió. També s'anomena inventari 100% o per enumeració completa. És un procediment lent i costós. S'empra en les següents situacions:

• Que sigui costum en la zona on s'ha de realitzar.
• Que la informació es sol·liciti amb detall i precisió.

Inventaris per mostreig:

Es mesura una petita part dels arbres de la muntanya, d'acord amb principis estadístics, perquè els resultats obtinguts siguin considerats com a estimadors del conjunt total. Aquests arbres seleccionats són coneguts com a unitats de mostreig i el conjunt d'aquestes és la mostra.

El disseny de mostreig és el mètode emprat per triar la part de la població que constituirà la mostra que mesurarem. Aquest disseny pot ser:

• Mostreig subjectiu: Els individus que integren la mostra són seleccionats a voluntat de l'operador. És el mètode més freqüent, però sense rigor estadístic.
• Mostreig objectiu: Els individus són seleccionats per procediments objectius i amb rigor estadístic.