Gestió de les Rebequeries Infantils (1-4 Anys)

Què Són les Rebequeries Infantils?

Les rebequeries consisteixen en un comportament colèric per la incapacitat d’aconseguir allò que es desitja. També es poden manifestar si l’infant té gana, son, entre altres motius. Aquest comportament es produeix habitualment entre l'any i els tres anys, i va desapareixent cap als quatre.

Per Què Es Produeixen les Rebequeries?

A aquestes edats, els nens, quan volen una cosa, la volen immediatament i no tenen paciència. Els infants se senten frustrats i mostren una conducta colèrica (plorant, cridant, llançant coses a terra, donant puntades de peu, etc.).

També mostren, tal com afirma Henri Wallon, una actitud egocèntrica i intenten reafirmar la seva pròpia personalitat i protegir la seva autonomia.

Cal tenir en compte que aquests comportaments apareixen en aquestes edats, ja que el llenguatge encara no està prou elaborat com per poder expressar les seves necessitats i sentiments.

Com Reaccionen Sovint els Pares?

En molts casos, hi ha pares que creuen que poden crear traumes als seus fills quan se'ls nega alguna cosa que desitgen molt. Per això, molts pares opten per no exercir la seva autoritat, per por de ser jutjats com a durs o indiferents, i acaben accedint a la demanda del nen o nena. En aquestes situacions i altres semblants, els pares són més vulnerables.

Estratègies per Prevenir les Rebequeries

Com a educadors, per evitar les rebequeries, cal evitar situacions que poden ser font de frustració, com la fam, la son, l’excés d’activitat, etc.

• L’escola i la família han de compartir normes clares, raonables i coherents.
• S’han de mantenir les normes perquè el nen sàpiga quins són els seus límits.
• No hem de reforçar els comportaments disruptius.
• Cal ensenyar-li a verbalitzar els seus sentiments i expressar la frustració de manera adequada.
• Se li han d'oferir a l’infant diverses opcions per triar.
• Quan el nen està jugant o fent alguna cosa, si volem que reculli, cal avisar-lo amb temps.

Pautes d'Actuació Durant una Rebequeria

Tot i que, si succeeix, com és normal en aquest període dels infants, cal seguir unes pautes d’actuació davant les rebequeries, com per exemple:

• Mantenir la calma sense cridar ni sacsejar la criatura. Quan li cridem i perdem els nervis, se li està oferint un model incorrecte per resoldre conflictes.
• No s'ha d’intentar raonar en el mateix moment, sinó més tard.
• No se li ha de donar una altra cosa que ja sabem que li agrada per calmar-lo.
• És bastant eficaç intentar distreure l’infant desviant la seva atenció cap a una altra activitat o objecte.
• Si no es pot controlar la rebequeria, es pot adoptar una actitud d’indiferència.
• De vegades, es pot utilitzar la tècnica de temps fora, deixant-lo sol uns minuts perquè es calmi. Es calcula aproximadament un minut per any d'edat.
• Si l’escena ocorre en un lloc públic, s'ha de dur l'infant a un lloc tranquil i, si calgués per una actitud molt violenta, contenir-lo físicament sense parlar-li ni mirar-lo.
• Un cop ha acabat la rebequeria, no se l'ha de castigar ni cridar. Se li ha de donar seguretat i afecte, però tampoc en excés, i se li ha de fer pensar i raonar sobre el que ha passat.

Conclusió: Claus per Gestionar les Rebequeries

En conclusió, no hi ha cap mètode que funcioni al 100% davant les rebequeries, ja que en aquestes edats són, en certa manera, inevitables. No obstant això, podem tenir unes pautes per portar la situació una mica millor:

• És important mantenir la calma.
• Cal evitar que la situació es converteixi en una lluita amb vencedors i vençuts.
• S’ha de fer comprendre al nen o nena —tant amb el nostre comportament com amb els diàlegs posteriors a la rebequeria— que aquesta no és la manera d’aconseguir el que vol.