Gestió de Recursos Humans en Organitzacions Sanitàries
Clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
Gestió de Recursos Humans
La gestió dels recursos humans és una tasca complexa. A la seva dificultat tècnica s'uneix la gran dificultat que comporta implantar qualsevol canvi que afecti a les persones, a causa del rebuig natural davant el canvi i als nombrosos interessos polítics, sindicals i professionals, que s'entremesclen en qualsevol assumpte relacionat amb els llocs de treball, més encara en una societat en la qual la major aspiració de gran part dels treballadors és ocupar un lloc vitalici en l'Administració Pública.
Peculiaritats de les organitzacions sanitàries públiques:
Les organitzacions sanitàries són empreses de serveis i, com a tals, la seva organització, i especialment la gestió de les seves RRHH, s'ha de gestionar d'una forma molt diferent a la les empreses de producció de béns de consum.
Les principals diferències entre una empresa de producció de béns de consum i una de producció de serveis són les següents:
- Les empreses productores de béns generen un producte concret, mesurable i fàcilment definible, mentre que els serveis que produeix una empresa sanitària són gairebé sempre immaterials (salut, benestar, agraïment...) i molt difícils d'objectivar.
- Els béns es poden transferir, vendre i comprar; en canvi, costa molt transferir els serveis i, encara que podem comprar o vendre la realització del servei, el servei en si mateix no es pot transferir.
- La qualitat d'un bé es pot apreciar abans de comprar-ho; no així la d'un servei que només es pot avaluar una vegada realitzat.
- Els béns es poden emmagatzemar; els serveis mai (cal realitzar-los en temps real).
- Els clients no participen generalment en la producció d'un bé; en canvi, els usuaris sempre participen en el servei que els oferim, encara que de vegades no siguin conscients.
Com a empresa de serveis, el sector sanitari té les seves pròpies peculiaritats:
La necessitat de recórrer a ella. Els serveis sanitaris experimenten una demanda imparable a causa d'una sèrie de factors de difícil control: augment de la riquesa del país, augment de l'esperança de vida, majors expectatives vitals, noves malalties, irrupció de noves tecnologies etc.
Gran complexitat en la realització dels seus serveis i gran incertesa en el mesurament dels seus resultats.
Asimetria d'informació a favor dels professionals.
El fet de ser un sector amb grans externalitats, que repercuteixen en altres sectors de l'economia.
L'aplicació de noves tecnologies, que no són sustitutorias sinó complementàries de les tecnologies actuals i no alliberen llocs de treball, sinó que els augmenten i especialitzen.
La majoria de les organitzacions sanitàries estan emmarcades en l'àmbit públic, la qual cosa dificulta la seva flexibilitat per adaptar-se als ràpids canvis del sector.