Gestió de Residus i Robòtica: Conceptes Clau

GESTIÓ DE RESIDUS URBANS I INDUSTRIALS

Segons la composició, els residus poden ser:

Orgànics: d’origen biològic i generalment són biodegradables. Són exemples de residus orgànics les restes d’aliments, paper de cuina i WC, plantes, bossetes de te, etc.

Inorgànics: d’origen mineral i de productes sintètics, generalment no són biodegradables. Són exemples de residus inorgànics el vidre, els plàstics, els metalls, etc.

La gestió de residus consisteix en la recol·lecció, transport, processament o tractament, reciclatge o disposició de residus, generalment produïts per l’activitat humana; en un esforç per reduir els efectes perjudicials en la salut humana i l’entorn, i per posar remei al mal causat anteriorment al planeta.

La gestió de residus abasta tant substàncies sòlides com líquides o gasoses.

La gestió de residus comprèn diverses accions, resumides en la regla de les 4 R:

• Reducció: Consisteix a evitar la creació de residus mitjançant la minimització d’envolcalls i altres elements innecessaris.
• Reutilització: Consisteix en la reparació, modificació o millora de residus per tal que puguin tenir una vida útil més llarga i aprofitada. Per exemple, convertir una porta antiga en una taula de fusta.
• Reciclatge: Consisteix a reintroduir en el procés productiu elements obtinguts dels residus. Per exemple, aprofitar un moble antic per fer conglomerat de fusta i fer-ne un de nou.
• Recuperació: Consisteix en la recollida selectiva de residus per fer-ne un tractament diferenciat i evitar la contaminació d’uns productes sobre els altres. Per facilitar aquesta tasca, s’han instal·lat els Punts Nets on es recull roba usada, electrodomèstics, mobles, medicines, pneumàtics, etc.

LA ROBÒTICA

La robòtica és la ciència que s’encamina a dissenyar i construir aparells capaços de realitzar tasques pròpies d'un ésser humà o que requereixin l'ús d'intel·ligència. Per tant, l'objectiu principal de la robòtica és la construcció d'aquests aparells perquè funcionin d'una manera automàtica i així puguin realitzar treballs forçosos o impossibles per als éssers humans.

Karel Capek, dramaturg txec, va ser qui va presentar el terme "robot" el 1920 en la seva obra Els robots universals de Rossum. Però qui realment va popularitzar el terme i va establir les bases teòriques va ser Isaac Asimov el 1941, qui va crear les Tres Lleis de la Robòtica. La primera assenyala que un robot no ha de danyar una persona, la segona afirma que un robot ha de complir totes les ordres que li dicti un humà i la tercera estableix que un robot ha de protegir la seva pròpia integritat.