Giotto: Biografia, Obra i Frescos Capella Scrovegni

Biografia de Giotto

(Colle di Vespignano, Mugello 1267 - Florència, 1337)

Giotto, arquitecte i sobretot pintor, és considerat el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, perquè va ser l'introductor dels ideals naturalistes que trencaren amb l'estil rígid propi de l'art bizantí.

Obra de Giotto i Atribucions

Malgrat la seva importància com a pintor, la seva obra planteja grans problemes a l'hora d'atribuir-li'n l'autoria amb certesa. No obstant això, els dos grans conjunts murals, els frescos de la basílica de San Francesco d'Assís (1290-1300) i els que decoren la Capella degli Scrovegni, han estat els únics reconeguts universalment com a seus.

També va projectar el Campanile de Florència (el campanar de la Catedral de Florència), un projecte que va ser alterat després de la seva mort.

És coneguda la seva activitat també com a retratista, decorador i escultor per tot Itàlia, però hi ha molt poques obres que puguin ser-li atribuïdes documentalment.

Anàlisi: Frescos de la Capella Scrovegni

Els frescos de la Capella degli Scrovegni decoren tot l'interior de l'edifici i es distribueixen al llarg de tots els seus murs i la volta de canó que el cobreix. A la volta de canó es pot contemplar un cel blau amb estrelles i una sèrie de medallons distribuïts en quatre franges separades per arcs torals. En aquests medallons es representa Crist, la Verge, els quatre evangelistes (sant Mateu, sant Marc, sant Lluc i sant Joan) i diversos profetes.

Giotto va pintar el retrat del seu mecenes, Enrico Scrovegni, a la part inferior del Judici Final, entre el Paradís i l'Infern. Enrico, de perfil, amb la mà esquerra alçada, front ample, boca lleugerament oberta i nas afilat, apareix agenollat lliurant a la Verge una maqueta de la capella, i 15 benaurats estan al seu darrere. Com en la majoria de les obres gòtiques, s’identifica el donant. La seva actitud és més aviat arrogant, a la dreta del Jutge Diví i al costat oposat dels usurers que pateixen les penes infernals.

Des de la porta d'entrada, la paret que queda a la dreta de l'espectador (orientada al sud) presenta tres registres sobreposats i un ampli sòcol. Tant el nivell superior com el sòcol es divideixen en sis panells separats per àmplies franges divisòries; als altres dos registres intermedis hi ha només cinc panells distribuïts entremig de sis finestres allargades acabades amb un arc de mig punt.

Al mur situat a l'esquerra de l'espectador (orientat al nord), els tres registres i el sòcol es divideixen en sis casetons cadascun, separats també per franges àmplies. Aquestes franges, a excepció del sòcol, estan pintades simulant marbres de colors. En el cas dels registres inferiors, aquest engany òptic s'inverteix, i es produeix als panells rectangulars i no pas a les franges divisòries, on hi ha representacions figuratives.

La porta de l'oratori també està decorada al timpà i als muntants, on hi ha, a cada costat, tres panells sobreposats i un sòcol. Tot plegat conforma un ric programa pictòric de 37 escenes i dues arquitectures pintades al registre inferior dels muntants de l'arc de l'oratori, destinades a Enrico Scrovegni i al seu pare Reginaldo.

Cada compartiment està emmarcat per unes franges pintades amb ornamentació floral i geomètrica i petites composicions lobulades amb escenes de l'Antic Testament.