Gir antropològic i els sofistes a l'Atenes de Pèricles

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,52 KB

Gir antropològic

És el pas de l’especulació sobre la natura (physis) a la preocupació pels problemes humans (anthropos). Aquests problemes són: ètics, morals, polítics, artístics, culturals, etc.

Per què es produeix aquest pas?

És el segle de Pèricles (s.V a.C.), que també s'anomena la Il·lustració grega. Atenes apareix com a nova potència dominant. Els millors artistes i intel·lectuals hi acudeixen, és el moment de la reconstrucció del Partenó, encomanada a Fídies i de les grans obres a l'Acròpolis. A la tragèdia Els perses, Èsquil apareix l’orgull atenenc. A Atenes no mana un home; mana la llei. Els atenesos estan orgullosos de ser un règim amb llibertat per a tothom.

Necessitats educatives de l’època

Necessitat de mestres d’Areté (virtut). Sofistes: Moviment Pedagògic. Cal investigar la moral i els costums de la societat.

Els sofistes

Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora i cobraven per fer-ho. Els sofistes s'interessaven essencialment per l’home (és a dir el ciutadà) i pels problemes de retòrica i de dret, en la mesura que s’interessaven sobretot pel problema de la convivència. Els sofistes defensaven una teoria relativista sobre el món. Fins i tot escèptica! Tot són opinions i tant li fa una opinió com l'altra si s’argumenten d’una forma coherent. La democràcia no és un món de certeses científiques sinó un contrast continuat de parers. La democràcia significa pluralisme de les opinions i llibertat d’expressió.

NIHILISME ONTOLÒGIC

No existeix un ésser substancial i permanent al canvi.

FENOMENISME

L’aparença és l’única forma de ser real.

SUBJECTIVISME

L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.

SENSISME

L’experiència és l’única font de coneixement.

ESCEPTICISME

No existeix veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable i fals.

CONVENCIONALISME

La societat no és un fet natural sinó que és el resultat d’un pacte.

POSITIVISME

Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus.

RELATIVISME

Les normes socials estan en funció de cada societat: de cada època i dels interessos de cada moment.

Protàgores d’Abdera

Gran pedagog. Molt admirat. Assessor de Pèricles. Té frases famoses: ‘Sobre els Déus’ diu ‘Dels Déus no en podem saber res, ni si són ni si no són. Per la profunditat del tema i la brevetat de la vida’. La sentència més famosa ‘L’ésser humà és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són’. La reflexió filosòfica és una reflexió sobre l’ésser humà.

Relativisme

Cada persona té la seua veritat. Seguint a Heràclit defensa que tot flueix i que per tant no hi ha cap veritat absoluta. Cada persona té la seua mesura de la veritat, de la bellesa, de la bondat. Crítica radical al Dogmatisme.

Relativisme moral

Tota acció és bona en funció de la seua utilitat per la Societat.

Utilitarisme

És innata però pot i ha d’ensenyar-se. La naturalesa humana és bona i és possible el progrés moral però només gràcies a l’educació.

Virtut política

És progrés moral de la humanitat. La política no és un saber tècnic especialitzat com pot ser el dels ferrers, fusters, metges. La política ha de poder dominar-la qualsevol persona, aquesta és la base de la Democràcia.

Gòrgies de Leontí

Ataca Parmènides i la seua doctrina de l’Ésser. Defensant un fort Escepticisme: Hi ha coses de les que no tindrem mai un coneixement vertader. ‘Res no existeix. Si existís alguna cosa no podria ser coneguda. Si pugues ser coneguda no podríem expressar-la en el nostre llenguatge.’

Anaximandre

1r va traçar un mapa de la terra. També se li va atribuir l'invent rellotge de sol. Pensava que l’arkhé no podia ser l’aigua ni cap element determinat i el considera àpeiron que és el que és comú a totes les qualitats contràries material però indefinit. També va ser el 1r que afirma que els cossos celests giren al voltant de la terra, en òrbites completes. Els éssers vius sorgeixen de la materia terrestre calenta i humida i es van desenvolupant continuant una mena de l’inia evolutiva, que té el seu origen en animals semblants als peixos, anticipació especulativa de l’evolucionisme de Darwin.

Entradas relacionadas: