El Gir Copernicà de Kant: Revolució en la Teoria del Coneixement

El Gir Copernicà de Kant: Introducció

El gir copernicà és una de les figures que més fama ha guanyat en la filosofia kantiana, que pretén explicar, per mitjà d’una analogia astronòmica i científica, que la perspectiva d’anàlisi del coneixement ha de canviar. En filosofies anteriors partien de la idea que existia una correspondència fidel entre el món exterior i els continguts de la ment (les idees), i que el coneixement humà era la simple i plana adaptació de la ment als objectes. No obstant això, Kant proposa un procediment totalment nou: el gir copernicà.

El Coneixement Kantià: Components i Mètode

La Proposta de Kant i els Elements a Priori

La proposta de Kant té com a objectiu principal fer veure que, fins i tot havent de partir de l’experiència, el coneixement té una sèrie d’elements que són independents dels objectes, per tant a priori, i que els aporta el subjecte (trascendentals). Encara que sembla que Kant ho exposa de manera hipotètica, només és una manera retòrica perquè exposa tota la construcció de la seva doctrina sota el nou model metodològic. A banda d’atorgar a l’ésser humà un paper principal, constructiu i actiu en la funció cognitiva, també es destaca que el coneixement és una elaboració compartida necessàriament per dos components:

• Un que sempre és aliè al subjecte que coneix i que li arriba de l’exterior.
• Un altre, en canvi, que independentment de l’objecte percebut, és allò que aporta el subjecte que coneix i que pot fer intel·ligible l’objecte percebut.

Això rep el nom d’«a priori». Cap dels dos components és suficient per si sol perquè existeixi el coneixement. Donar prioritat o donar només la raó és acabar cedint a les pressions de la metafísica dogmàtica, mentre que donar prioritat a les coses sensibles serveix només per concloure en l’escepticisme dels empiristes.

El Pas del Sensible a l'Universal i Necessari

Per mitjà del component «a priori», es pot efectuar el pas de la contingència d’allò sensible i experimental a allò universal i necessari, que fa falta en el coneixement. Aquest pas pot ser anomenat de la manera següent:

1. No hi ha coneixement sense experiència.
2. L’experiència mai pot aconseguir que un coneixement sigui universal i necessari.
3. La ciència és universal i necessària.
4. Si només hi ha dos elements en la constitució del coneixement, que són l’objecte i la ment, i si és impossible que la universalitat i la necessitat s’originin en l’experiència, l’explicació que la ciència és universal és d’allò que el subjecte aporta, és a dir, d’allò que és a priori (independent) de l’experiència.

Per últim, només en el subjecte cognoscent rau la possibilitat de convertir la ciència en el que és un coneixement universal i necessari. Aquest mètode és el que s’anomena el mètode crític.

Les Condicions a Priori del Coneixement

A Kant només li interessa establir la part del coneixement que és totalment aliena a l’experiència, és a dir, saber quines són i com funcionen en cada moment les condicions a priori del coneixement, les que són independents de l’objecte percebut i què són les que aporta naturalment el subjecte que percep.

Conclusió