La Primera Globalització (1870-1913): Economia, Comerç i Migracions

La Primera Globalització (1870-1913)

4.1 El Sistema Monetari Internacional: El Patró Or

A la segona meitat del segle XIX, es va produir el pas del patró bimetàl·lic al patró or, un sistema monetari multilateral amb un tipus de canvi fix. Aquest canvi es va deure a tres raons principals:

• Inestabilitat dels sistemes bimetàl·lics, que dificultava les relacions internacionals.
• L'efecte demostració: si els britànics eren forts i funcionaven amb or, hi havia una percepció que aquest sistema era superior.
• Les externalitats: és més fàcil comerciar amb un sistema monetari comú. (A més, al segle XIX es van descobrir moltes mines de plata, un fenomen relacionat amb la Llei de Gresham).

Durant el darrer terç del segle XIX, la transició al patró or, juntament amb el desenvolupament de la banca i els crèdits internacionals, va propiciar l'expansió del paper moneda. El pas al patró or tendiria a la deflació. Els principis del patró or són:

• Tot el paper moneda és convertible en or (principi de confiança).
• Tipus de canvi fix.
• Lliure circulació d'or.

4.2 La Segona Revolució Industrial

Ascens dels EUA

Al segle XIX, els EUA no eren més que un país en formació, amb poca gent i molta terra. Amb la Segona Revolució Industrial (2a RI), els EUA es van convertir en líder mundial i la primera potència industrial mundial. El seu èxit va ser una combinació d'abundants recursos i grans mercats.

La Segona Revolució Industrial i la Gran Empresa Moderna

La Segona Revolució Industrial es va iniciar el 1870 i va comportar canvis tecnològics i organitzatius significatius, com nous sistemes de fabricació i l'aparició de la gran empresa moderna. Va tenir dos grans focus principals: els EUA i Alemanya. Altres focus importants van ser Suïssa, França, Bèlgica i Gran Bretanya. Aquesta etapa finalitza cap al 1960 amb la revolució informàtica.

4.3 El Comerç Internacional

Els efectes de la Revolució Industrial van incloure la Transició Demogràfica.

Transició Demogràfica

La Transició Demogràfica és el període de temps que triga la fecunditat a adaptar-se a les noves pautes de mortalitat. Es caracteritza per:

• Primer: disminució de la mortalitat.
• Segon: disminució de la natalitat.
• Resultat: augment de la descendència real amb fecunditat constant.

Per què disminueix la mortalitat?

La disminució de la mortalitat es va deure a diverses millores:

• Millores de la higiene i de l'habitatge: teixits de cotó, incorporació del sabó, calefacció de carbó, aigua corrent, clavegueram, etc.
• Millores del sistema agrari i dels subministraments d'aliments.
• Millores dels coneixements científics per combatre malalties infeccioses. Va néixer la medicina preventiva (vacunes).

A causa de la disminució de la mortalitat infantil, es va produir:

• Un augment del nombre de fills supervivents.
• L'increment del treball infantil.
• Un posterior ajust per controlar la fecunditat, que va generar la necessitat de mètodes anticonceptius i d'un cert nivell educatiu.

La disminució de la mortalitat, superior a la disminució de la natalitat, va provocar un Boom Demogràfic.

La Primera Onada Globalitzadora (1870-1913)

La globalització va ser afavorida per:

• La revolució dels transports, amb l'aplicació de la màquina de vapor al vaixell.
• L'augment significatiu de la capacitat, seguretat i rapidesa del transport transoceànic, la qual cosa va reduir els costos de transport (una condició important per a la globalització).

Amb la globalització, va créixer la intensitat del comerç:

• La idea del liberalisme de l'època va promoure el pas del mercantilisme al lliure canvi. El mercantilisme intentava evitar les exportacions de capital i les importacions.
• Adam Smith va promoure el lliure canvi. Amb ell es va acabar per demostrar fiscalment que l'impost òptim és un impost baix que permeti les exportacions i les importacions.
• Al Regne Unit, la supressió de les Corn Laws (llei que impedia importar gra) va facilitar l'inici del lliure canvi (1845-1870).
• Es va establir la Clàusula de la Nació Més Afavorida, que va permetre acords multilaterals: si el país A acorda amb el país B una reducció d'aranzels, i el país B ho acorda amb el país C, immediatament el país A passa a tenir la mateixa rebaixa aranzelària.

Existeix realment el lliure canvi?

• Durant la primera onada globalitzadora, el proteccionisme va augmentar.
• Durant la segona onada, el proteccionisme va disminuir.

La vigència del proteccionisme a bona part del món es va deure a:

• Els EUA: necessitat d'industrialització.
• Europa: sobretot en defensa dels interessos agraris dels pagesos.
• Amèrica Llatina: conflictes d'independència i necessitats d'Hisenda.

Globalització amb proteccionisme?

Malgrat el proteccionisme, el comerç internacional va créixer molt gràcies a l'abaratiment dels costos de transport. A més, les migracions internacionals i els moviments de capital liberalitzats van ser el motor de la globalització.

4.4 Els Moviments Internacionals de Capital

• Majoritàriament, van ser accions i obligacions per finançar la revolució dels transports. Hi havia una demanda constant per incrementar el treball.
• Fins al segle XIX, la inversió exterior va tenir poca importància.
• Van ser originats en gran part per les migracions.
• Van ser possibles gràcies a la nova organització de les empreses.
• Es va colonitzar Àfrica i va sorgir el nacionalisme econòmic europeu. Hi va haver accés a la propietat directa de les plantacions i altres formes d'empresa.

4.5 Migracions Intercontinentals

• El segle XIX va ser el període de les migracions més grans de la història.
• A Europa, hi havia una gran pressió sobre factors productius més fixes (com la terra). Un excés d'oferta de treball va motivar les migracions internacionals, sobretot cap a Amèrica, on hi havia una gran demanda de treball.
• Les conseqüències econòmiques van ser: el país d'origen perdia capital humà, la qual cosa resultava en un augment dels salaris perquè la pressió demogràfica disminuïa. Al país de destí, hi havia una expansió de l'economia, però una disminució dels salaris.