Globalització i Desigualtat: Un Món Desequilibrat

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,24 KB

Veïnatge Universal

Les noves tecnologies, en especial Internet, han intensificat el fenomen de la globalització. En facilitar el moviment de persones i idees, la globalització ha fet créixer els intercanvis. Centenars de milers de persones cada any tracten d'entrar a Europa fugint de la misèria, les guerres i les injustícies dels seus països. També s'han globalitzat els problemes mediambientals, sanitaris i de seguretat.

Globalització Cultural

La globalització afecta la cultura. Les comunicacions, abans difícils i lentes, ara són a gran velocitat. Per a un jove espanyol, el paisatge de París pot resultar més familiar que formes de vida rurals properes a la seva localitat. Aquesta globalització és sinònim d'occidentalització i no d'americanització.

Globalització Econòmica

La desindustrialització es manifesta en els països desenvolupats a través del trasllat de mà d'obra del sector secundari al terciari, amb conseqüències com l'atur. La deslocalització consisteix en el trasllat de la producció d'un país desenvolupat a un altre en desenvolupament. El fraccionament consisteix en què els components d'un producte es fabriquin en països llunyans i es comercialitzin en un altre.

Desigualtat Demogràfica

Europa o Japó tenen poblacions envellides, amb baixa natalitat i alta esperança de vida. Els països subdesenvolupats (Àfrica, sud d'Àsia, Amèrica Llatina) tenen altíssimes taxes de natalitat i baixa esperança de vida. Per això, és previsible que augmentin els fluxos migratoris cap a on es pugui tenir una vida millor.

Desigualtat Econòmica

Cada cop és més gran la concentració de la riquesa en unes poques mans, mentre creix el nombre de persones desposseïdes. En termes de riquesa per habitant, aquests països mostren valors molt per sota dels països més desenvolupats d'Europa. És molt comú que la seva pobresa sigui deguda a la inestabilitat política dels seus governs, a la corrupció generalitzada de les seves classes dirigents i a la falta de bones pràctiques de govern global que, a través d'institucions fortes, controlin els abusos comesos per les grans multinacionals dels països més rics.

Entradas relacionadas: