Globalització Econòmica i Sector Primari a Espanya i Catalunya

La globalització de l'economia

Actualment, existeix un mercat mundial tant per als productes com per als capitals. L'economia mundial està controlada per les empreses anomenades multinacionals. L'economia està organitzada segons els principis del capitalisme.

Factors clau

• Desenvolupament científic i tècnic dels transports i les comunicacions.
• Liberalització dels mercats financers, iniciada a principis dels anys vuitanta.
• Actuació de les grans empreses multinacionals.

Conseqüències principals

• Augment de les desigualtats.
• Augment de la deslocalització: s'ha deslocalitzat la producció de béns i també la de serveis.
• Creixement econòmic fonamentat en la sobreexplotació dels recursos.
• Molts governs han renunciat a la seva capacitat reguladora; cal entendre que un govern que regula és un govern que intervé en el territori.
• Diversificació del consum mundial i augment dels contactes, de la mobilitat de persones i de la interconnexió de llocs.

Sectors econòmics i indicadors

Els sectors econòmics es classifiquen en:

• Sector primari: agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal.
• Sector secundari: indústria, manufactures, construcció.
• Sector terciari: comerç, transports, comunicacions, turisme.

Hi ha una sèrie d'indicadors i criteris per organitzar l'estructura de la població, la qual es diferencia entre població activa i població aturada.

Els indicadors més utilitzats en els sectors productius són:

• Població activa per sectors productius: informa sobre la situació dels sectors productius d'un país. A Espanya, per exemple, aquests sectors van experimentar una modernització significativa amb l'entrada a la UE.
• Participació dels sectors econòmics en el PIB: indica la productivitat de cada sector. En el cas espanyol, és significatiu que el sector dels serveis sigui el que més riquesa produeix, la qual cosa s'alinea amb altres economies desenvolupades.
• El PIB: un dels defectes que té és que pot resultar poc significatiu en certs contextos (per exemple, per mesurar la distribució de la riquesa o el benestar real).
• La taxa d'atur, que és un indicador socioeconòmic molt important.

El sector primari a Espanya i Catalunya

El sector primari aporta aproximadament el 3% del total del PIB espanyol. Presenta les següents característiques generals:

• Estructura de la propietat agrària:
  • Continuen existint grans propietats (més de 100 hectàrees), dedicades principalment a l'agricultura de caràcter extensiu.
  • El model predominant són les explotacions de caràcter familiar i les cooperatives.
  • Les formes de tinença que no són de propietat, com l'arrendament, estan en retrocés.
  • El treball assalariat és clarament de caràcter eventual.
• Població activa agrària: Ha anat disminuint al llarg dels anys. La Superfície Agrària Utilitzada (SAU) mitjana per explotació és molt alta a l'interior peninsular, mentre que les mitjanes més baixes es registren en algunes comunitats perifèriques.
• Ús del sòl: Disminució del secà i augment del regadiu. Per influència de la Política Agrària Comuna (PAC), s'ha anat reduint el secà.
• Importància de la ramaderia: La ramaderia continua creixent i ens aporta el 40% de la producció final agrària. S'ha modernitzat notablement, imposant-se un model industrial. Les indústries càrnies i làcties estan estretament relacionades amb aquest sector. En el cas de Catalunya, constitueix el 20% del conjunt de les exportacions agràries.
• Pesca i explotació forestal: Han perdut importància. La pesca, en particular, ha tingut molts problemes que han afectat Espanya i té molt poc pes econòmic.
• Relació amb la indústria agroalimentària: Aquesta relació és creixent. La indústria agroalimentària és molt dinàmica a escala espanyola, la qual cosa és positiva tant per a l'explotació agrària o ramadera com per a la pròpia indústria. En aquest moment, la indústria agroalimentària ocupa el 14% de la població activa i continua en expansió.
• Agricultura i ramaderia ecològiques: L'agricultura ecològica està més desenvolupada, però ambdues tenen poca incidència en el consum general.

Les activitats agràries a Catalunya

A Catalunya, el sector agrari ocupa el 2,2% de la població activa i utilitza el 30% del territori.

Característiques principals

• Descens de la superfície conreada.
• Augment del regadiu.
• Reducció del nombre d'explotacions i augment de la seva grandària mitjana.
• Millora de la renda agrària.
• Diversificació de la producció.

Tipus d'explotacions predominants

Petites i mitjanes explotacions de caràcter familiar.

Espècies ramaderes més importants

(Percentatges referits a la contribució a la producció final ramadera o similar):

• Aviram: 9,3%
• Porquí: 32,4%
• Boví: 7,60%

Principals àrees agràries i tipus de producció a Catalunya

• Boscos i prats: Zona dels Pirineus, zones muntanyoses (ex: Pallars, Alt Urgell, Cerdanya).
• Regadiu, fruiters: Principalment en planes fèrtils de l'interior o la costa. Destaquen el Segrià i el Gironès.
• Regadiu, horta: Zones com el Maresme, Baix Llobregat, Delta de l'Ebre. Característic per vegetació de zones humides i conreus herbacis de regadiu.
• Cereals i granges: Catalunya central, zones d'interior i de secà. Els principals cereals són el blat i l'ordi. Destaquen les granges de porcí (ex: llonganissa de Vic a Osona, Bages).
• Vinya: Regions com l'Alt Penedès, Priorat, Terra Alta.
• Fruiters de secà: Zones com el Baix Camp, Alt Camp, Ribera d'Ebre (ex: avellaners).